TRES MESOS DE VOX AL PARLAMENT: HAN CONDICIONAT DECLARACIONS INSTITUCIONALS

“Tres mesos de Vox al Parlament: s’ha frenat l’extrema dreta?”.
La irrupció de la ultradreta ha impulsat un “pacte antifeixista” i ha motivat un paper actiu de la presidència de la cambra, accions que no han pogut evitar que els d’Ignacio Garriga hagin condicionat declaracions institucionals
( LLUÍS GIRONA )
D’aquí a pocs dies farà tres mesos de la conformació del Parlament sorgit arran de les eleccions del 14-F, el de la catorzena legislatura, després de la decisió presa aquesta setmana per la cambra. I el Parlament compta, per primer cop, amb la presència de diputats de l’extrema dreta d’òrbita espanyolista. Davant això, ERC, Junts, la CUP i els comuns van optar per crear un “pacte antifeixista” que no va subscriure ni el PSC, què compartia “la idea però no el camí”, ni tampoc Ciutadans ni el PP. L’aliança ha estat eficaç per a alguns procediments -com la de vetar Vox en la concessió de senadors autonòmics-, però no ho ha estat tant per a d’altres. La ultradreta ha acabat condicionant l’aprovació de declaracions institucionals, com el pronunciament contra l’homofòbia. Així han estat els primers noranta dies de Vox al Parlament de Catalunya.

12 de febrer: arriba l’extrema dreta al Parlament. Catalunya, per tempos electorals, era dels pocs territoris de l’Estat que encara no tenia la presència de l’extrema dreta de Vox arrelada a les institucions. Amb un creixement que gairebé cap de les enquestes preveia, la formació de Santiago Abascal va entrar a la cambra catalana amb 11 diputats, aprofitant-se, en gran part, de la davallada de Ciutadans i els pobres resultats del PP. Aquella nit de febrer, la resta de partits polítics van coincidir en l’amenaça que suposaven els registres de Vox i en la necessitat d’actuar per aturar l’extrema dreta.

24 de febrer: independentistes, comuns i el PSC exploren un acord per frenar Vox. Més enllà de negociacions per conformar un nou executiu, tots els partits que podien tenir protagonisme en un hipotètic acord van prioritzar el consens per frenar Vox. La idea de “tolerància zero” era compartida, però el camí era discutit. ERC, Junts, la CUP i els comuns plantejaven una proposta de màxims que el PSC no veia amb massa bons ulls. Els socialistes, de fet, van moure fitxa per atraure els comuns, amb un altre document per “minimitzar” el paper de l’extrema dreta al Parlament.

11 de març: consens per a un decàleg de mesures contra Vox. Finalment, el PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns van tancar un primer document per aïllar l’extrema dreta. Les deu mesures incloïen, per exemple, no signar iniciatives promogudes pels d’Ignacio Garriga i evitar que formin part de les meses de les comissions, entre d’altres. També existia el compromís de posar en marxa una comissió d’estudi sobre “racisme institucional”. Els primers reptes eren deixar fora de la mesa del Parlament i de la designació de senadors autonòmics els diputats ultres.

12 de març: una mesa del Parlament sense Vox. Laura Borràs va ser elegida presidenta del Parlament en una mesa en què l’acompanyaven dos representants més de Junts, dos d’ERC, dos del PSC i un de la CUP. Els anticapitalistes, tot i haver quedat per sota de Vox, entraven per primer cop a l’òrgan de govern del Parlament. Com que és la cambra qui tria els membres de la mesa, no hi va haver cap inconvenient legal per deixar fora l’extrema dreta de la segona institució del país.

Des d’aquesta data, un dels grans debats ha estat com rebatre els plantejaments de Vox durant les sessions plenàries, i aquí és on potser encara no s’ha trobat una fórmula compartida entre els partits, però potser tampoc entre electes de les mateixes formacions polítiques. Alguns diputats han apostat per entrar al cos a cos amb l’extrema dreta, mentre que altres han preferit ignorar els seus plantejaments i no donar-los protagonisme. Qui ha tingut un paper a l’hora de desarticular el discurs discriminatori de Vox ha estat la presidenta del Parlament. Borràs ha fet de contrapès dels missatges inflamats de Vox després de cada intervenció revestida de frases carregades d’odi cap a col·lectius o moviments polítics.

30 de març: cartells antifeixistes mentre parla Garriga. En el primer ple d’investidura de Pere Aragonès, que llavors no va rebre els suports per ser investit president, els partits independentistes van voler escenificar l’oposició a l’extrema dreta. En la primera intervenció d’un diputat de Vox al Parlament, concretament d’Ignacio Garriga, els diputats d’ERC, Junts i la CUP van abandonar l’Auditori de la cambra catalana, adaptat llavors com a hemicicle improvisat per poder mantenir les distàncies de seguretat entre els diputats. En la segona sessió, els representants de Junts van mostrar cartells amb símbols antifeixistes mentre parlava Garriga.

Borràs, en funcions de moderadora en les diferents sessions parlamentàries que s’han succeït en els últims mesos, ha optat per recordar als polítics ultres el reglament del Parlament en diverses ocasions. Precisament en finalitzar aquesta primera intervenció de Garriga, Borràs va recordar que “el camp de joc del Parlament seran els principis democràtics fonamentals”. Aragonès, al seu torn, va decidir respondre Vox amb cites del llibre “Contra l’odi”, de l’escriptora i periodista alemanya Carolin Emcke, o de Neus Català.

15 d’abril: Vox es queda sense senador autonòmic. El pacte antifeixista va aconseguir la primera mesura efectiva sense el suport del PSC. Les discrepàncies entre els socialistes i la resta de forces del pacte va fer que l’independentisme i els comuns tiressin pel dret i confirmessin que deixarien sense el senador de designació autonòmica que pertocava a Vox, d’acord amb els resultats del 14-F. La CUP va renunciar al senador que li pertocava i, finalment, tres socialistes, tres republicans i dos juntaires representen el Parlament a la cambra alta espanyola. Vox va dir que recorreria la decisió a la justícia, però la realitat és que els nous senadors ja han pres possessió.

13 de maig: llum verda a les primeres mesures del pacte amb el suport del PSC. Les dues primeres mesures de l’acord entre ERC, Junts, la CUP i els comuns es van validar al ple del Parlament. Les iniciatives consistien en una moció que remarcava el “compromís per una Catalunya de drets i llibertats, diversa i cohesionada” i la creació d’una comissió d’estudi sobre el racisme institucional i estructural. Tot i que el PSC es va desmarcar del pacte, i el PP i Ciutadans van criticar durament les propostes, finalment es van aprovar amb el suport de tots els partits excepte Vox. Els de Carlos Carrizosa, això sí, es van abstenir en el cas de la comissió sobre el racisme.

1 de juny: primera gran victòria parlamentària de Vox. Els ultres van obtenir dimarts que el Parlament no tirés endavant una declaració institucional contra l’homofòbia, arran de les agressions per motiu d’identitat sexual produïdes el cap de setmana passat a Barcelona. El document va sortir com una declaració de la junta de portaveus, però no va poder ser institucional, ja que això requereix la unanimitat de tots els grups polítics. Es tracta d’un punt d’inflexió a la cambra catalana, ja que és la primera victòria de l’extrema dreta en el pols que manté amb el “pacte antifeixista”, que pretén aïllar-los de qualsevol rellevància en el Parlament.

Fins al moment, els fets demostren que el “pacte antifeixista” ha servit per parar els peus a l’extrema dreta. Els fets de dimarts en relació amb la declaració contra l’homofòbia són la primera acció parlamentària en la qual Vox ha tingut poder de decisió, o en aquest cas, de bloqueig. Un abans i un després en el “pacte antifeixista”, que ha xocat amb el primer mur, en aquest cas, el reglament del Parlament.

Un canvi en aquest reglament que evités la capacitat de veto de Vox és una opció que ha estat “valorada”, segons expliquen a NacióDigital fonts properes a la presidència del Parlament. Ara bé, aquestes mateixes fonts indiquen que els sembla “pedagògic” explicar que una declaració tan rellevant no té el consens per culpa de Vox i que buscar un canvi de reglament seria “amagar una de les conseqüències del 14-F”. “Hem de fer que es retratin”, expliquen les mateixes veus, en referència a la formació d’extrema dreta.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (5-6-2021)

83 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: