(  Per RAMON SERRA, editor   )

Quan jo estudiava Periodisme tenia un professor que suspenia tothom de l’assignatura redacció periodística si encapçalaven una notícia amb un títol amb interrogació.

Pots escoltar aquesta editorial aquí

El professor en deia que els títols sempre havien de ser clars i explicatius. Però quan parlo de Catalunya m’entren sovint molts dubtes i,  per tant,  no puc deixar de preguntar-me moltes coses també en els titulars de les notícies, encara que això vulneri les regles elementals de la informació.

Un cop acabades les eleccions de diumenge constato un gran triomf dels partits autonomistes, des del PSOE, passant per ERC i JxCAT. Si hagués de fer un títol general diria això: que l’autonomisme s’ha imposat al feixisme i a l’independentisme. En efecte, el PSOE és el partit espanyol més gran que intenta ser autonomista. És probable que fins i tot ens concedís un nou Estatut dins els estrets marges de la Constitució. A hores d’ara ni això és possible pels molts escons que, malgrat tot, té la ultradreta al Congrés. Per tant, a partir d’ara s’obre un estira i arronsa dins del marc autonòmic que mai no podrà ser superat. Mai dels mais Espanya negociarà un referèndum.I els partits que el volen negociar enganyen la gent. Un cop més. La ingenuïtat dels catalans no s’acaba mai.

Preparem-nos per suportar grans batalles dialèctiques que no poden anar més enllà. Aquesta situació em recorda aquella pel·lícula “El Congreso se divierte”.I tant que ens divertirem! Val més pendre’s-ho d’aquesta manera. ERC i JxCAT estan atrapats dins d’una ratera,de la qual no podran sortir-ne. A la pràctica només són autonomistes. Ens enganyen amb un referèndum pactat i amb l’ampliació de les majories. Unes premises errades que només poden conduir-nos a la derrota.

D’aquí ve que el Front Republicà hauria al menys haver aconseguit un escó. Hauria estat la veu de la consciència. Però malgrat haver assolit gairebé 112.000 vots n’ha quedat fora per culpa d’una llei electoral molt restrictiva amb les formacions petites i per l’absència d’informació de la campanya als principals mitjans de comunicació. Amb un pressupost de 30.00 euros no es pot arribar gaire lluny. Segurament s’hauria arribat més enllà si tota la CUP li hagués fet costat. Però la CUP prefereix atiar el govern d’aquí abans que comprometre’s a Espanya i a Europa, els llocs on rau el poder. El món al revés.

Sembla que Catalunya ha de salvar sempre a Espanya. Ara ha parat el cop al feixisme, com si això fos suficient. No sé si hauria estat pitjor un triomf ultradretà abans que la situació actual. M’explicaré. Si fiques una granota en un got d’aigua calenta possiblement saltarà i sortirà del got. En canvi, si la poses en un got d’aigua tèbia  s’hi adaptarà, però al final morirà. A nosaltres ens pot passar el mateix. Un triomf ultradretà possiblement ens hauria posat en guàrdia, mentre que ara entrem en una fase de bany maria a la pràctica, tot i el so de trompetes dialèctiques. Hi ha el perill que Catalunya mori d’eutanàsia.

Per sort, la nostra principal força és el carrer.I aquest haurà de decidir aviat, segurament quan arribi la sentència dels presos polítics. Si no som capaços de controlar el país val més que diguem bona nit i tapa’t. Morir al llit en principi podria ser una mort dolça. Morir sense patir és el desig de tothom i segurament també dels pobles.