( QUICO SALLÉS )
La brigada Aranzadi que l’Estat ha desplegat a les instàncies internacionals per aturar el sobiranisme utilitza tots els recursos. Fins i tot, els que poden malmetre la imatge de serietat de les institucions espanyoles. Els advocats de l’Estat utilitzen tripijocs d’estratègia judicial per intentar dilatar el cas de Carles Puigdemont al Comitè de Drets Humans de l’ONU on el president exiliat reclama el seu dret a ser candidat a la presidència de la Generalitat. Esperar a presentar escrits el darrer minut o abusar del paper són alguns dels trucs que denuncien membres de l’equip de la defensa de Puigdemont.

Segons la jurista, experta en Drets Fonamentals, i membre de l’equip que pledeja a l’ONU, Neus Torbisco, ha explicat que Espanya “apura fins el darrer minut els terminis” en el procés. “També demana constantment ampliació dels terminis processals o bé presenta escrits llarguíssims per entrebancar el procés en una instància de relats breus”, detalla Torbisco en conversa amb El Món, durant la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada (Conflent), que aquest dissabte ha conclòs la seva 51 edició. Unes maniobres, que l’equip jurídic de Puigdemont, albiren que l’Estat dóna per perdut el cas i vol allargar per tal que la decisió arribi després de la sentència del Tribunal Suprem. “Saben que no s’aguanta, veuen que l’ONU no entendrà que tingués l’amenaça de detenir-lo a mitja investidura”, apunta Torbisco.

Entrebancs espanyols

Torbisco calcula que tot i els entrebancs processals per part del govern espanyol, la resolució de la demanda que dirigeix l’advocat britànic Ben Emmerson arribarà en els propers mesos. De fet, la mitjana de resolució de les demandes per drets fonamentals se situa al voltant d’un any i mig o dos anys. La defensa confia en què s’hi arribi aviat perquè l’ONU va ser molt àgil en iniciar el procediment. La demanda es va presentar el Primer de març de 2018 i abans d’un mes la va admetre a tràmit i va reclamar a Espanya resposta i al·legacions. El govern espanyol ja va respondre i Puigdemont va replicar amb altres al·legacions de resposta.

La demanda, titulada “Puigdemont versus Espanya”, és una petició individual l’expresident contra l’Estat per la violació de la Declaració Universal dels Drets Humans i el Conveni Internacional pels drets civils i polítics (ICCPR per les seves sigles en anglès). Es va presentar quan l’Estat no li va permetre ser candidat a la investidura com a president de la Generalitat després de les eleccions del 21 de desembre de 2017. Una demanda amb què reivindica el seu dret a presentar-se a les eleccions, el seu “dret a la llibertat d’associació amb altres polítics i partits polítics a la recerca d’un objectiu comú d’aconseguir la independència” així mateix el seu dret a la llibertat d’expressió política.

La demanda d’Emmerson Però considera “aquests drets han estat violats per la conducta acumulada i continuada del Regne d’Espanya”. Els advocats recorden que ja va ser designat per la majoria del Parlament de Catalunya per a la reelecció com a president, però les autoritats espanyoles ho han impedit. “S’ha vist obligat a escollir entre tornar a Espanya per ser sotmès a una detenció arbitrària o romandre com a president a l’exili o permetre que un candidat alternatiu sigui nomenat i investit com a president”, establia la demanda. El Comitè de Drets Humans de l’ONU és un grup de 18 experts independents encarregats de vetllar pel compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Informa:ELNACIONAL.CAT (24-8-2019)