TV3, À PUNT I IB3: TELEVISIONS EN SINTONIA

“TV3, √Ä Punt i IB3: televisions en sintonia ”
Ara fa deu anys TV3 es va apagar al Pa√≠s Valenci√†. La reciprocitat, una d√®cada despr√©s, sembla una quimera. Tanmateix, TV3, √Ä Punt i IB3 mantenen una relaci√≥ fruct√≠fera i absolutament normalitzada que ha cristal¬∑litzat en forma de coproduccions, col¬∑laboracions i intercanvis. En un mercat cada volta m√©s competitiu i amb recursos econ√≤mics limitats, avisen els responsables de continguts de les cadenes, el futur exigeix aprofundir en aquest tipus d’enteses.

( VIOLETA TENA )
El divendres 2 d’octubre de 2020, despr√©s de l’informatiu de la nit, TV3, √Ä Punt i IB3 emetien ‘La mort de Guillem’. Ho feien simult√†niament, alhora, per mostrar la import√†ncia estrat√®gica d’aquest film produ√Įt per Som, SUICAfilms i Lastor Media i la coproducci√≥ d’√Ä Punt Media i Televisi√≥ de Catalunya, a m√©s de l’Institut Valenci√† de Cultura, l’Institut Catal√† d’Empreses Culturals i la Radiotelevisi√≥ Balear. La pel¬∑l√≠cula dirigida per Carlos Marques-Marcet recreava l’assassinat del jove antifeixista valenci√† Guillem Agull√≥ a mans de militants d’ultradreta i la tortura judicial i medi√†tica a la qu√® posteriorment es va sotmetre a la seua fam√≠lia. Una hist√≤ria local, s√≠, per√≤ que Marques-Marcet aconseguia connectar amb valors universals, com ara el dolor d’uns pares davant la mort d’un fill o l’embat perdurable del feixisme. Els i les teleespectadores van beneir aquella aposta televisiva. A Catalunya es convertia en l’espai m√©s vist, amb un 17,6% d’audi√®ncia, aix√≤ √©s uns 430.000 espectadors. Al Pa√≠s Valenci√† , √Ä Punt es desempallegava dels seus habituals 3% de share i assolia un notabil√≠ssim 11,3% d’audi√®ncia.

La hist√≤ria de la fam√≠lia Agull√≥ esdevenia l’estrena m√©s vista en els tres anys d’hist√≤ria d’√Ä Punt. “Vol√≠em crear un esdeveniment. Pel que significava, pel referent que ha estat la hist√≤ria de Guillem Agull√≥,… Calia fer alguna cosa especial. I aleshores va sorgir la idea de fer una estrena simult√†nia. Crec que va ser un encert fer-ho d’aquesta manera. Nom√©s cal veure l’impacte que va tenir en xarxes socials”, explica C√©sar Mart√≠, director de continguts i programaci√≥ d’√Ä Punt. Aquella nit, efectivament, a Twitter, de Salses a Guardamar, milers de persones van teixir una comunitat virtual per√≤ ben real. La setmana passada es va saber que el llargmetratge de Marques-Marcet havia obtingut el premi del p√ļblic del Festival Internacional de Televisi√≥, Gui√≥ i Cinema de Los √Āngeles.

La coproducci√≥ i emissi√≥ simult√†nia de ‘La mort de Guillem’ √©s l’exemple m√©s reeixit fins ara de la fruct√≠fera relaci√≥ que d’un temps en√ß√† s’ha establert entre les televisions en llengua catalana. La reciprocitat entre TV3 i √Ä Punt sembla lluny d’aconseguir-se, s√≠, per√≤ en la banda contr√†ria les direccions dels canals han estretit lla√ßos. √Ä Punt ha vingut a sumar-se a la bona entesa que ja existia entre les televisions catalana i balear (Des de 2016, TV3 cedeix tots els doblatges de films i s√®ries internacionals a IB3. Un any despr√©s s’estren√† la primera coproducci√≥ d’entreteniment “No perdis el comp√†s”, que es va emetre en prime time).

Des de 2018, √Ä Punt s’ha unit a aquest ball audiovisual que fins ara compartien IB3 i TV3. Fou una de les apostes estrat√®giques de la primera directora de l’ens, Empar Marco (qui abans havia estat corresponsal de TV3), i que el seu predecessor, Alfred Costa, ha volgut mantenir. L’alian√ßa ha cristal¬∑litzat en l’emissi√≥ de productes de les altres televisions, per√≤ tamb√© en la creaci√≥ de productes audiovisuals conjunts. “La incorporaci√≥ a les converses d’√Ä Punt √©s una gran not√≠cia -estima Joan Carles Martorell, director d’IB3 Televisi√≥- √Čs un canal cos√≠-germ√† amb excel¬∑lents professionals, amb qui mantenim una bona comunicaci√≥ i una relaci√≥ de cooperaci√≥”. El primer producte del trio televisiu fou “Favorits”, emesa l’estiu de 2019. L’hivern passat, van estrenar “La fossa”, una thriller en format de minis√®rie sobre l’assassinat d’un jove que treballava en l’exhumaci√≥ d’una fossa comuna de la Guerra Civil sense catalogar, en qu√® √Ä Punt i Televisi√≥ de Catalunya eren coproductores. El pr√≤xim dia 8 de mar√ß, amb motiu del Dia de la Dona, √Ä Punt i TV3 faran una emissi√≥ simult√†nia de la TV movie “Federica Montseny: la dona que parlava”. Abans, per la graella d’√Ä Punt s’havien passejat s√®ries catalanes d’√®xit com “Merl√≠”, “Les de l’hoquei” i encara aquestes darreres setmanes “Nit i dia”.

Per la seua banda, el canal que dirigeix Vicent Sanchis va estrenar durant el confinament “La forastera”, una s√®rie produ√Įda per √Ä Punt sobre una jove que es traslladava des de Barcelona a l’interior del Pa√≠s Valenci√†. Aix√≤ per no parlar del crossover que van fer els programes de cuina “Cartes en joc” (√Ä Punt) i “Joc de cartes” (TV3) , tots dos de la productora Magnolia i que a Catalunya condueix Marc Ribas i al Pa√≠s Valenci√† Jordi Garrido. El novembre passat es va emetre un cap√≠tol en qu√® sengles restaurants de Pen√≠scola i Sant Carles de la R√†pita competien per comprovar qui cuinava millor l’arr√≤s. Un exemple de com una frontera, m√©s que no una barrera, pot ser un element narratiu.

“Al marge de la FORTA, amb TV3 i IB3 tenim una relaci√≥ especial, la qual cosa entra dins la l√≤gica de tres territoris que comparteixen llengua”, explica C√©sar Mart√≠. “En el passat tract√†vem de trobar sinergies per√≤ era m√©s complicat. Ara s’han constru√Įt uns ponts molt s√≤lids entre el Pa√≠s Valenci√†, Catalunya i les Illes que donen resultats molt positius”, assegura Oriol Sala-Patau, que √©s, des de fa quatre anys cap del departament de ficci√≥ i cinema de Televisi√≥ de Catalunya. Tot plegat ha fet possible que al principal canal del Principat es puga escoltar amb normalitat el catal√† occidental i que l’audi√®ncia d’√Ä Punt tinga a l’abast s√®ries i productes audiovisuals en catal√† oriental.

A falta d’una reciprocitat plena, aquest avan√ß no √©s una q√ľesti√≥ en absolut menor. “√Čs un acte de normalitat absoluta. La gent que t√© prejudicis ling√ľ√≠stics mai no veur√† ni TV3 ni √Ä Punt. No podem continuar sent ostatges dels prejudicis del 78 i de Mar√≠a Consuelo Reina”, opina el socioling√ľista Toni Moll√†, que va desenvolupar la seua carrera professional a Radiotelevisi√≥ Valenciana. Moll√†, de fet, va participar en el primer intent, all√† per principis dels 90, quan tot just acabava de n√†ixer Canal 9, per fer doblatges que es pogueren emetre igualment al nord i al sud del S√©nia. Doblatges neutres, en diuen. Fou, per√≤, un intent que va acabar xocant contra la d√®ria ling√ľ√≠stica d’Amadeu Fabregat.
Subscripció al butlletí

Encara ara el doblatge conjunt de pel¬∑l√≠cules no entra en els plans dels mitjans. “Les coses han d’anar a poc a poc. No es tracta de for√ßar res. De moment no ens ho plantegem”, resol C√©sar Mart√≠, quan se li pregunta. Amb tot, la televisi√≥ valenciana durant la pand√®mia, a causa de la par√†lisi en el sector del doblatge, va haver de rec√≥rrer a algunes pel¬∑l√≠cules doblades en catal√† oriental. I cap teleespectador no va fer arribar cap queixa. “Que hi hagi un espai de comunicaci√≥ i mercat en llengua catalana als tres territoris sense dubte √©s molt positiu -relata Joan Carles Martorell, director d’IB3 Televisi√≥-. Especialment ho √©s tamb√© per als parlants de les Illes Balears, ja que el catal√† que es parla a les Illes √©s encara molt poc conegut als altres territoris, motivat per la baixa exposici√≥ dels nostres accents a la pen√≠nsula”.
‘La fossa’, minis√®rie coprodu√Įda per TV3 i √Ä Punt.

A hores d’ara es troba en fase de producci√≥ “L¬∑L” una s√®rie de quatre cap√≠tols de ci√®ncia-ficci√≥ liderada per IB3 adre√ßada al p√ļblic jove on tamb√© participar√† √Ä Punt. Aix√≠ mateix, Televisi√≥ de Catalunya i √Ä Punt tenien previst iniciar aquesta primavera, si la pand√®mia ho permet, una s√®rie de ficci√≥ anomenada “Despr√©s de tu”. Rodada al Pa√≠s Valenci√†, ser√† una coproducci√≥ on participaran, del bracet, Albena Produccions -per la banda valenciana- i Minoria Absoluta -pel costat catal√†-. “Es tracta d’un gui√≥ treballat a mitges, on apareixen uns elements universals i on la ubicaci√≥ √©s un element secundari”, expliquen.

“√íbviament hi ha un element editorial que ens uneix, per√≤ al marge d’aix√≤ hi ha un element que resulta essencial: la q√ľesti√≥ econ√≤mica. Avui, l’√ļnica manera d’ensortir-se’n per fer ficci√≥ √©s mitjan√ßant la col¬∑laboraci√≥”, estima Oriol Sala-Palau. Perqu√® fer ficci√≥ t√© un cost alt, molt alt i ac√≠, les grans plataformes es mouen en uns par√†metres inabastables. Cada cap√≠tol de “Dime qui√©n soy”, s√®rie dirigida per Eduard Cort√©s i produ√Įda per Movistar+ tenia un cost superior al mili√≥ d’euros. Televisi√≥ de Catalunya t√© un topall per cap√≠tol de 200.000 euros. Per a IB3 i √Ä Punt, dues televisions amb pressupostos molt migrats, poder treballar del bracet de TV3 -una televisi√≥ que, tanmateix, s’ha hagut d’estr√®nyer el cintur√≥ darrerament- √©s una oportunitat per dissenyar i pensar productes m√©s ambiciosos, de m√©s volada, que puguen aspirar a entrar en els circuits internacionals, com en el seu dia va passar amb “Merl√≠” o “Polseres vermelles”.

“Al Pa√≠s Valenci√† hi ha molt de talent i molt bons professionals. Hi ha un potencial creatiu que hem de saber explotar”, assegura C√©sar Mart√≠. En l’actualitat √Ä Punt destina 17,5 milions d’euros a la producci√≥ de ficci√≥ i entreteniment. IB3 n’ha destinat, entre 2016 i 2020, entre cinc i nous milions anuals. Per a Toni Moll√† “la normalitzaci√≥ de l’idioma passa pel que fem en l’√†mbit econ√≤mic”. “O entenem que el catal√† √©s un mercat o no hi ha res a fer -argumenta aquest socioling√ľista-. Jo sempre dic que el catal√†, amb els seus deu milions de parlants, √©s una llengua n√≤rdica i el que hem d’aspirar √©s a fer un producte com “Borgen” (s√®rie danesa que es va emetre a 60 pa√Įsos)”. “Hem d’aprofitar la possibilitat de disposar d’un p√ļblic potencial de 10 milions de possibles espectadors -conclou Joan Carlos Martorell-. Encara no estam al nivell de maduresa del mercat franc√≤fon (les televisions p√ļbliques de Fran√ßa, Canad√†, Su√Įssa i B√®lgica tenen aliances) o dels pa√Įsos n√≤rdics, per√≤ seria interessant seguir creixent i col¬∑laborant per enfortir la nostra cultura local i interterritorial globalment”.

MOLT M√ČS QUE GUILLEM

Les televisions p√ļbliques s√≥n un motor essencial per fer funcionar l’engranatge audiovisual d’un territori. A casa nostra, m√©s enll√† de les col¬∑laboracions en la xicoteta pantalla, la bona entesa tamb√© s’ha fet notar en l’√†mbit de la cinematografiaa. Aix√≠, en l’√ļltima edici√≥ dels Premis de l’Audiovisual Valenci√†, cinc dels t√≠tols m√©s valorats estaven participats o coprodu√Įts per TV3. Entre tots, sumaven 27 nominacions. √Ä Punt, per la seua banda, participa en quatre pel¬∑l√≠cules (‘L’ofrena’, ‘La boda de rosa’, ‘The mistery of pink flamingo’ i ‘√ąxode’) i coprodueix altres dues (‘La fossa’ i ‘La mort de Guillem’) nominades als Premis Gaud√≠.

Informa:ELTEMPS.CAT (18-2-2021)

187 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: