“TV3, À Punt i IB3: televisions en sintonia ”
Ara fa deu anys TV3 es va apagar al País Valencià. La reciprocitat, una dècada després, sembla una quimera. Tanmateix, TV3, À Punt i IB3 mantenen una relació fructífera i absolutament normalitzada que ha cristal·litzat en forma de coproduccions, col·laboracions i intercanvis. En un mercat cada volta més competitiu i amb recursos econòmics limitats, avisen els responsables de continguts de les cadenes, el futur exigeix aprofundir en aquest tipus d’enteses.
(VIOLETA TENA )

El divendres 2 d’octubre de 2020, després de l’informatiu de la nit, TV3, À Punt i IB3 emetien ‘La mort de Guillem’. Ho feien simultàniament, alhora, per mostrar la importància estratègica d’aquest film produït per Som, SUICAfilms i Lastor Media i la coproducció d’À Punt Media i Televisió de Catalunya, a més de l’Institut Valencià de Cultura, l’Institut Català d’Empreses Culturals i la Radiotelevisió Balear. La pel·lícula dirigida per Carlos Marques-Marcet recreava l’assassinat del jove antifeixista valencià Guillem Agulló a mans de militants d’ultradreta i la tortura judicial i mediàtica a la què posteriorment es va sotmetre a la seua família. Una història local, sí, però que Marques-Marcet aconseguia connectar amb valors universals, com ara el dolor d’uns pares davant la mort d’un fill o l’embat perdurable del feixisme. Els i les teleespectadores van beneir aquella aposta televisiva. A Catalunya es convertia en l’espai més vist, amb un 17,6% d’audiència, això és uns 430.000 espectadors. Al País Valencià , À Punt es desempallegava dels seus habituals 3% de share i assolia un notabilíssim 11,3% d’audiència.

La història de la família Agulló esdevenia l’estrena més vista en els tres anys d’història d’À Punt. “Volíem crear un esdeveniment. Pel que significava, pel referent que ha estat la història de Guillem Agulló,… Calia fer alguna cosa especial. I aleshores va sorgir la idea de fer una estrena simultània. Crec que va ser un encert fer-ho d’aquesta manera. Només cal veure l’impacte que va tenir en xarxes socials”, explica César Martí, director de continguts i programació d’À Punt. Aquella nit, efectivament, a Twitter, de Salses a Guardamar, milers de persones van teixir una comunitat virtual però ben real. La setmana passada es va saber que el llargmetratge de Marques-Marcet havia obtingut el premi del públic del Festival Internacional de Televisió, Guió i Cinema de Los Ángeles.

La coproducció i emissió simultània de ‘La mort de Guillem’ és l’exemple més reeixit fins ara de la fructífera relació que d’un temps ençà s’ha establert entre les televisions en llengua catalana. La reciprocitat entre TV3 i À Punt sembla lluny d’aconseguir-se, sí, però en la banda contrària les direccions dels canals han estretit llaços. À Punt ha vingut a sumar-se a la bona entesa que ja existia entre les televisions catalana i balear (Des de 2016, TV3 cedeix tots els doblatges de films i sèries internacionals a IB3. Un any després s’estrenà la primera coproducció d’entreteniment “No perdis el compàs”, que es va emetre en prime time).

Des de 2018, À Punt s’ha unit a aquest ball audiovisual que fins ara compartien IB3 i TV3. Fou una de les apostes estratègiques de la primera directora de l’ens, Empar Marco (qui abans havia estat corresponsal de TV3), i que el seu predecessor, Alfred Costa, ha volgut mantenir. L’aliança ha cristal·litzat en l’emissió de productes de les altres televisions, però també en la creació de productes audiovisuals conjunts. “La incorporació a les converses d’À Punt és una gran notícia -estima Joan Carles Martorell, director d’IB3 Televisió- És un canal cosí-germà amb excel·lents professionals, amb qui mantenim una bona comunicació i una relació de cooperació”. El primer producte del trio televisiu fou “Favorits”, emesa l’estiu de 2019. L’hivern passat, van estrenar “La fossa”, una thriller en format de minisèrie sobre l’assassinat d’un jove que treballava en l’exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil sense catalogar, en què À Punt i Televisió de Catalunya eren coproductores. El pròxim dia 8 de març, amb motiu del Dia de la Dona, À Punt i TV3 faran una emissió simultània de la TV movie “Federica Montseny: la dona que parlava”. Abans, per la graella d’À Punt s’havien passejat sèries catalanes d’èxit com “Merlí”, “Les de l’hoquei” i encara aquestes darreres setmanes “Nit i dia”.

Per la seua banda, el canal que dirigeix Vicent Sanchis va estrenar durant el confinament “La forastera”, una sèrie produïda per À Punt sobre una jove que es traslladava des de Barcelona a l’interior del País Valencià. Això per no parlar del crossover que van fer els programes de cuina “Cartes en joc” (À Punt) i “Joc de cartes” (TV3) , tots dos de la productora Magnolia i que a Catalunya condueix Marc Ribas i al País Valencià Jordi Garrido. El novembre passat es va emetre un capítol en què sengles restaurants de Peníscola i Sant Carles de la Ràpita competien per comprovar qui cuinava millor l’arròs. Un exemple de com una frontera, més que no una barrera, pot ser un element narratiu.

“Al marge de la FORTA, amb TV3 i IB3 tenim una relació especial, la qual cosa entra dins la lògica de tres territoris que comparteixen llengua”, explica César Martí. “En el passat tractàvem de trobar sinergies però era més complicat. Ara s’han construït uns ponts molt sòlids entre el País Valencià, Catalunya i les Illes que donen resultats molt positius”, assegura Oriol Sala-Patau, que és, des de fa quatre anys cap del departament de ficció i cinema de Televisió de Catalunya. Tot plegat ha fet possible que al principal canal del Principat es puga escoltar amb normalitat el català occidental i que l’audiència d’À Punt tinga a l’abast sèries i productes audiovisuals en català oriental.

A falta d’una reciprocitat plena, aquest avanç no és una qüestió en absolut menor. “És un acte de normalitat absoluta. La gent que té prejudicis lingüístics mai no veurà ni TV3 ni À Punt. No podem continuar sent ostatges dels prejudicis del 78 i de María Consuelo Reina”, opina el sociolingüista Toni Mollà, que va desenvolupar la seua carrera professional a Radiotelevisió Valenciana. Mollà, de fet, va participar en el primer intent, allà per principis dels 90, quan tot just acabava de nàixer Canal 9, per fer doblatges que es pogueren emetre igualment al nord i al sud del Sénia. Doblatges neutres, en diuen. Fou, però, un intent que va acabar xocant contra la dèria lingüística d’Amadeu Fabregat.
Subscripció al butlletí

Encara ara el doblatge conjunt de pel·lícules no entra en els plans dels mitjans. “Les coses han d’anar a poc a poc. No es tracta de forçar res. De moment no ens ho plantegem”, resol César Martí, quan se li pregunta. Amb tot, la televisió valenciana durant la pandèmia, a causa de la paràlisi en el sector del doblatge, va haver de recórrer a algunes pel·lícules doblades en català oriental. I cap teleespectador no va fer arribar cap queixa. “Que hi hagi un espai de comunicació i mercat en llengua catalana als tres territoris sense dubte és molt positiu -relata Joan Carles Martorell, director d’IB3 Televisió-. Especialment ho és també per als parlants de les Illes Balears, ja que el català que es parla a les Illes és encara molt poc conegut als altres territoris, motivat per la baixa exposició dels nostres accents a la península”.
‘La fossa’, minisèrie coproduïda per TV3 i À Punt.

A hores d’ara es troba en fase de producció “L·L” una sèrie de quatre capítols de ciència-ficció liderada per IB3 adreçada al públic jove on també participarà À Punt. Així mateix, Televisió de Catalunya i À Punt tenien previst iniciar aquesta primavera, si la pandèmia ho permet, una sèrie de ficció anomenada “Després de tu”. Rodada al País Valencià, serà una coproducció on participaran, del bracet, Albena Produccions -per la banda valenciana- i Minoria Absoluta -pel costat català-. “Es tracta d’un guió treballat a mitges, on apareixen uns elements universals i on la ubicació és un element secundari”, expliquen.

“Òbviament hi ha un element editorial que ens uneix, però al marge d’això hi ha un element que resulta essencial: la qüestió econòmica. Avui, l’única manera d’ensortir-se’n per fer ficció és mitjançant la col·laboració”, estima Oriol Sala-Palau. Perquè fer ficció té un cost alt, molt alt i ací, les grans plataformes es mouen en uns paràmetres inabastables. Cada capítol de “Dime quién soy”, sèrie dirigida per Eduard Cortés i produïda per Movistar+ tenia un cost superior al milió d’euros. Televisió de Catalunya té un topall per capítol de 200.000 euros. Per a IB3 i À Punt, dues televisions amb pressupostos molt migrats, poder treballar del bracet de TV3 -una televisió que, tanmateix, s’ha hagut d’estrènyer el cinturó darrerament- és una oportunitat per dissenyar i pensar productes més ambiciosos, de més volada, que puguen aspirar a entrar en els circuits internacionals, com en el seu dia va passar amb “Merlí” o “Polseres vermelles”.

“Al País Valencià hi ha molt de talent i molt bons professionals. Hi ha un potencial creatiu que hem de saber explotar”, assegura César Martí. En l’actualitat À Punt destina 17,5 milions d’euros a la producció de ficció i entreteniment. IB3 n’ha destinat, entre 2016 i 2020, entre cinc i nous milions anuals. Per a Toni Mollà “la normalització de l’idioma passa pel que fem en l’àmbit econòmic”. “O entenem que el català és un mercat o no hi ha res a fer -argumenta aquest sociolingüista-. Jo sempre dic que el català, amb els seus deu milions de parlants, és una llengua nòrdica i el que hem d’aspirar és a fer un producte com “Borgen” (sèrie danesa que es va emetre a 60 països)”. “Hem d’aprofitar la possibilitat de disposar d’un públic potencial de 10 milions de possibles espectadors -conclou Joan Carlos Martorell-. Encara no estam al nivell de maduresa del mercat francòfon (les televisions públiques de França, Canadà, Suïssa i Bèlgica tenen aliances) o dels països nòrdics, però seria interessant seguir creixent i col·laborant per enfortir la nostra cultura local i interterritorial globalment”.

—————————————————

MOLT MÉS QUE GUILLEM

Les televisions públiques són un motor essencial per fer funcionar l’engranatge audiovisual d’un territori. A casa nostra, més enllà de les col·laboracions en la xicoteta pantalla, la bona entesa també s’ha fet notar en l’àmbit de la cinematografiaa. Així, en l’última edició dels Premis de l’Audiovisual Valencià, cinc dels títols més valorats estaven participats o coproduïts per TV3. Entre tots, sumaven 27 nominacions. À Punt, per la seua banda, participa en quatre pel·lícules (‘L’ofrena’, ‘La boda de rosa’, ‘The mistery of pink flamingo’ i ‘Èxode’) i coprodueix altres dues (‘La fossa’ i ‘La mort de Guillem’) nominades als Premis Gaudí.

Informa:ELTEMPS.CAT (18-2-2021)