“TV3 en el punt de mira: “deriva castellanitzadora” o criteri periodístic”
Plataforma per la Llengua denuncia que la cadena traeix la seva raó fundacional quan inclou veus en castellà i que discrimina espectadors monolingües
( GEMMA AGUILERA )
TV3 és líder d’audiència per 45è mes consecutiu. Però la televisió pública catalana sempre és en la diana. Obsessió de l’unionisme, des del PSC fins a Vox, passant per Cs i PP, que en alguns casos es marquen com a objectiu polític tancar TV3 o intervenir-hi per modular-la políticament. Aquestes formacions acusen la televisió de marginar el castellà i de treballar al servei de l’independentisme. Però les bufetades també li arriben de l’eix contrari. Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya contra “la deriva castellanitzadora” de TV3, en què remarca “la inquietud que genera que es detectin cada cop més continguts que no són en català”. Una situació que la plataforma assegura que s’ha agreujat darrerament: Continguts com Polònia, APM?, FAQS o la sèrie Drama exemplifiquen una presència cada cop menor del català”, denuncia l’ONG de la llengua.

“Aquesta deriva lingüística oblida un dels principis fundacionals de TV3 i una de les seves missions cabdals: difondre i promocionar la llengua catalana, com també està especificat a la llei que regula la CCMA”, alerta a EL Món el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, que denuncia també que la televisió pública catalana ha deixat de ser un referent: “Si quan ens sembla que l’altra persona potser no ens entendrà ja passem al castellà sense que hi hagi necessitat… quin referent ofereix TV3 a la societat per preservar l’ús social de la llengua?”.
El manual d’estil i la llei de la CCMA no el prohibeix

Des de la direcció de TV3, Vicent Sanchis, defensa que en alguns casos el castellà estigui present a la televisió pública, “per una situació excepcional o per criteri periodístic”. De fet, recorda que aquestes setmanes hi ha hagut algunes queixes perquè hi havia tertulians o experts que s’expressaven en castellà analitzant les eleccions del 4M a Madrid, o també com va passar amb el judici del Procés. “Si hi ha advocats, experts i periodistes madrilenys que parlen del 4M, evidentment parlaven castellà, i amb el judici, TV3 no podia negar punts de vista d’experts que parlen castellà perquè són de Madrid. De fet, TV3 i la Corporació tenen un llibre d’estil que marca les pautes, i són correctes. Diu que preferentment els contertulians han d’expressar-se en català”, remarca Sanchis, que deixa clar que en cap cas no es prohibeix el seu ús. Alhora, recorda que sovint es fan entrevistes amb traducció simultània si l’entrevistat no sap català, i insisteix en la necessitat de preservar el criteri d’interès periodístic i social. “Hi ha actituds molt intransigents. Que no s’ha de parlar de Madrid? I tampoc parlem dels EUA o del Brexit perquè aquella gent parla en anglès i no són catalans?”, ironitza el director de la cadena pública en conversa amb El Món.

Per a Sanchis, acusar TV3 de castellanitzar-se és “un deliri”. Lamenta “desqualificacions generals al mitjà, terriblement injustes” i considera que “la gent que s’estima la llengua es dispara un tret al peu i no ajuda en res amb aquestes acusacions falses, que al final acaben generant desconfiança cap a una televisió que és líder i que compleix la seva raó fundacional amb escreix”, sentencia el director de TV3. Finalment, apunta a una de les queixes de Plataforma per la Llengua, el programa APM. “Es basa en bromes i ironies que passen a la tele, i l’univers televisiu dels catalans és el que és. Evidentment, la gent mira molt més Tele 5 que no pas 8TV. Ens hem d’enfadar perquè l’APM posi talls en castellà? I per què es queixen ara i no fa anys, si diuen que som la maldat castellanitzadora?”.
Col·laboradors catalanoparlants, tret que tinguin un alt valor informatiu

El filòleg i traductor Pau Vidal considera que “cal exigir més valentia a TV3 per doblar intervencions que de vegades no es doblen”, però reclama als qui carreguen contra la televisió que “s’exigeixin tant a ells mateixos com ho fan amb TV3”. Vidal explica a EL Món que té la impressió que “amb TV3 i la protecció de la llengua hem estat fent com amb l’escola, confiar que la immersió ens arreglaria tots els problemes. Però ja hem vist que la immersió no és un túnel de rentat que fabrica catalanoparlants. En el cas de TV3, que és gran i poderosa, volem que faci la feina que nosaltres no som prou forts per fer? A TV3 se sent menys castellà que al carrer”, constata el filòleg. Preguntat sobre si la presència del castellà a TV3 pot perjudicar la funció fundacional, com denuncia Plataforma per la Llengua, Pau Vidal assegura que “sí que posa en escac la funció normalitzadora de TV3”, però reconeix que “és molt difícil fer-ho d’una altra manera, i som tots els que hem deixat que s’arribi fins aquí, tant les administracions com el senyor ara es queixa a les xarxes socials”.

Preguntat sobre si és partidari de doblar les intervencions en castellà, Vidal creu que “des del punt de vista pedagògic, sí, però si no hi ha prou diners s’han de prioritzar altres qüestions més importants”. “En aquest sentit, jo incidiria en la tria de convidats, potser seria més operatiu buscar gent catalanoparlant, tret que el seu testimoni sigui d’alt valor informatiu”, matisa.

En una línia similar s’expressa en conversa amb El Món el filòleg i periodista Màrius Serra, que defensa: “Hi pot haver analistes, experts en la seva matèria, que parlin en castellà, i que l’humor sigui tan transgressor com calgui, però des del meu punt de vista un col·laborador professional periòdic d’un programa de TV3 ha de ser capaç d’expressar-se amb una qualitat acceptable en la llengua del canal”. En aquest sentit, Serra demana reciprocitat en aquesta excepcionalitat d’incorporar el castellà a la televisió pública catalana: “Qualsevol consideració que apel·li a la situació sociolingüística de la societat catalana hauria d’anar acompanyada d’una apel·lació semblant a la societat espanyola en el seu conjunt. És a dir, que jo com a col·laborador expert en una matèria pugui ser contractat per la televisió pública espanyola i intervenir en català en programes per a tot l’Estat”. I conclou: “Si aquesta situació d’igualtat no es dona a TVE soc contrari al fet que es doni a TV3”.
“Discriminació del 2% dels catalanoparlants”

En aquest punt, es coincideix amb Plataforma per la Llengua, que proposa usar la traducció simultània en aquells casos en què no sigui possible tenir convidats o col·laboradors que coneguin el català, així com també l’opció de subtitular-los. Però va més enllà i denuncia que el fet d’incloure tertulians o experts castellanoparlants és una “discriminació” cap als catalanoparlants que no coneixen l’espanyol. “Parlem per exemple dels catalans de la Catalunya Nord o de l’Alguer, o de ciutadans d’arreu del món que volen aprendre català i miren TV3. Per què els ho hem de posar més difícil? No podem marginar aquest 2% de població, que per cert, són un mercat publicitari potencial que TV3 hauria de tractar bé”, argumenta l’Òscar Escuder.
Informa:ELMON.CAT (9-5-2021)