TV3 FARIA BÉ DE FIXAR-SE EN LA NOVA NORMALITZACIÓ QUE ESTÀ NAIXENT A TWITTER

“El llenguado en temps de Virgili ”
TV3 faria bé de fixar-se en la nova normalització que està naixent a Twitter

( JOAN BURDEUS )

“I a les xarxes et critiquen molt pel català?”. Yolanda Sey i Guillem Albà li ho demanen a Mònica Terribas en una entrevista d’El llenguado, el nou programa de llengua de TV3 per al prime time dels dimarts. És la pregunta correcta: després de la primera onada de normalització lingüística per via de l’escola i la televisió analògica, avui estem vivint una segona normalització a les xarxes ben diferent. La d’antuvi era vertical, radioelèctrica i en mans d’un grup reduït d’especialistes. Ara és horitzontal, digital i democràtica. Existeixen coses massa democràtiques? Quan Terribas comenta la guàrdia de les essències fabrianes 3.0 diu que “cal assumir les crítiques” i que, si passes 6 hores seguides xerrant davant d’un micròfon, vas perdent el control del llenguatge perquè només a primera hora “estàs a tope”. A tope sona tan natural! Cerco a Twitter i el compte de l’Optimot, el servei de consultes que ofereix la Direcció General de Política Lingüística que estimem els periodistes i que també assessora El llenguado, diu: “La setmana que ve anireu *a full o *a tope de feina? Preferim anar saturats, carregats, al límit, anar de cul”. La llengua fa tant de goig que aguantar les crítiques val la pena.


Guillem Albà i Yolanda Sey són els presentadors d’El llenguado’

El país està tan malalt de llengua, i la llengua tan malalta de la nostra ganduleria, que El llenguado necessita ben poc per sintonitzar amb una militància catalana cada cop més compromesa perquè se sent cada cop més amenaçada. I, efectivament, el format és correcte i prou: una parella de presentadors que fa el fet -Sey està tocada per una gràcia natural, a Albà li costa escapar del registre de graciós-, una estructura de viatges pel territori molt convencional, converses amb celebreties nostrades i anònims en un to baix, i textos sobreimpresos a dojo. El millor són el control de l’entusiasme a les entrevistes, que s’escapen de la sorpresa impostada i cedeixen el protagonisme a les paraules, com ha de ser; i les intervencions d’experts, que saben articular els debats en termes que els clarifiquen, com quan Albert Pla Nualart, lingüista de l’Ara, parla dels mitjans com “l’avantguarda de la normativa” i de la lluita diària per equilibrar genuïnitat i ús. El pitjor és l’autoimposició d’una frivolitat tan sobreexplotada per TV3 que a aquestes altures resta més del que aporta, i que el format cridi l’atenció sobre ell mateix, cosa que en el primer capítol es va traduir en una comèdia del tot innecessària que pretenia presentar a Sey i Albà com si haguessin de superar el càsting per al mateix programa que conduien, un recurs que esperem que desaparegui al més aviat possible.

Es troben a faltar política, sociolingüística i conflicte nacional. TV3 ha fet molts programes de llengua des de la divulgació i l’entreteniment que fan un servei públic fonamental i un espai amb l’ofici d’El llenguado sempre serà útil i necessari. Però aquesta hegemonia absoluta del bonrotllisme despolititzat, no fos cas que trepitgéssim ulls de poll i no eixampléssim la base de la llengua, fa pensar si no està arribant l’hora d’un programa més dur i sanament apocalíptic, on la televisió del país agafi per les banyes el toro de la mala salut del català. Hi ha moltes seccions on els castellanismes es comenten, i potser en caldrien més on es parlés de les causes històriques i polítiques dels castellanismes i com combatre-les. Precisament perquè la dictadura queda cada cop més lluny, és més important aprendre a dir les noves formes a través de les quals l’assimilació lingüística continua de manera invisible i, per això, encara més efectiva: des de l’arquitectura del digital que està deixant el futur del català a la intempèrie fins al bany maria de fake news amb què els mitjans i partits espanyols -i alguns catalans- estan aconseguint convèncer cada cop a mes gent que el català no corre perill. TV3 podria aprendre molt de Twitter, on una nova normalització està naixent gràcies a una ecologia del conflicte que vivifica el debat amb una polèmica nova cada dia. El to de les xarxes és dur i la sobrecrítica a vegades es fa carregosa, però la sensació al final del dia és que la llengua surt enfortida de la tensió. Si normalitzem el que no és normal, el castellà se’ns menja.

Informa:NÚVOL.CAT (18-1-2020)

164 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: