TV3 I CATALUNYA RÀDIO PREPAREN UNA VIA QUE EVITI MINIMITZAR JUNTS EN CAMPANYA

“TV3 i Catalunya R√†dio preparen una via que eviti minimitzar Junts en campanya ”
La CCMA preveu un pla de cobertura del 14-F que situa el partit de Puigdemont com a “grup pol√≠tic significatiu” amb pres√®ncia a informatius, debats i entrevistes
( FERRAN CASAS )
Junts, el partit de Carles Puigdemont, es presenta el 14-F. Ho fa sense drets electorals -tal com es preveia, s’ha certificat que s√≥n pel PDECat-, per√≤ amb opcions de guanyar i retenir la presid√®ncia de la Generalitat. Aquesta situaci√≥ √©s nova en una campanya electoral al Parlament i els mitjans p√ļblics catalans, en un equilibri entre l’inter√®s period√≠stic i els criteris de cobertura que l’administraci√≥ electoral marca per llei, preparen una via que evitar√† minimitzar-los. Aix√≠ ho ha pogut confirmar Naci√≥Digital de fonts de la Corporaci√≥ Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Fa temps que els mitjans p√ļblics catalans van deixar enrere la rigidesa dels blocs electorals, contra els que es van posicionar les respectives redaccions i les associacions professionals. No n’hi ha d’estrictes -amb l’ordre i el temps d’aparici√≥ proporcionals a la representaci√≥- i la informaci√≥ es presenta amb criteri period√≠stic, tot i que al final de les campanyes l’aparici√≥ en pantalla t√© a veure amb la representaci√≥ de cada formaci√≥. √Čs una f√≥rmula que, fins ara, han acceptat tots els partits.

La setmana que ve, concretament el dimecres dia 13, el consell de Govern de la CCMA, un organisme amb una majoria de membres proposats per CiU i ERC, per√≤ que fa dos anys que est√† en funcions i que en t√© nom√©s quatre dels sis, t√© previst aprovar el pla de cobertura elaborat per les direccions dels mitjans. I preveuen donar a Junts consideraci√≥ de “grup pol√≠tic significatiu”. A la formaci√≥ de Carles Puigdemont i Laura Borr√†s, i tamb√© a Vox, que tampoc t√© pres√®ncia a la cambra catalana i que, com els juntaires, ha hagut de recollir avals ciutadans per poder-se presentar.

La CCMA, que presideix N√ļria Llorach, els considera a tots dos representatius perqu√®, malgrat que no tenen representaci√≥ com a tals a la cambra catalana com a tals -el 21-D de 2017 la va obtenir Junts per Catalunya, una marca aleshores propietat de la coalici√≥ que formaven el PDECat i CDC-, s√≠ que s√≥n rellevants. En el cas de Vox √©s encara m√©s clar perqu√® ja t√© pres√®ncia com a tal al Parlament Europeu i al Congr√©s i una resoluci√≥ de la Junta Electoral Central de l’any 2015 ja preveu aquest tipus de casos.

I en qu√® es traduir√† ser “grup pol√≠tic significatiu”? Aix√≤ garanteix pres√®ncia als debats nacionals i territorials de TV3 i tamb√© a les entrevistes als candidats, que en les darreres eleccions han fet a Els Matins de la televisi√≥ i a El Mat√≠ de la r√†dio.

Aquesta f√≥rmula que ara es proposa per a Junts i Vox ja es va utilitzar a les √ļltimes eleccions, les espanyoles del 10 de novembre de 2019. Aleshores es va donar pres√®ncia per aquesta via a la CUP, tant als debats com a les entrevistes i els informatius. Els anticapitalistes s’hi presentaven per primer cop i van obtenir dos escons. Vox tamb√© hi va ser perqu√® als anteriors comicis espanyols, els del 28 d’abril, havia aconseguit un esc√≥.

En aquella primera campanya de les espanyoles la formaci√≥ ultra no va ser considerada “grup pol√≠tic significatiu” als mitjans p√ļblics catalans i va tenir el mateix tracte que la resta de formacions extraparlament√†ries.

Una fórmula que no toca cap voraviu

El punt m√©s delicat, per√≤, ser√† als informatius, m√©s enll√† de debats i entrevistes. A l’anterior campanya ja es va establir que els “grups pol√≠tics significatius” podien tenir pres√®ncia normalitzada en la informaci√≥ electoral, per√≤ no superar en temps total al final del per√≠ode al darrer grup en representaci√≥. En aquest cas seria el PP, que el 21-D de 2017 va obtenir 4 escons.

Aquesta √©s una f√≥rmula que, si hi ha flexibilitat en el temps, satisf√† els partits del Govern i tamb√© el PDECat, que m√©s enll√† del tractament que rebi Junts t√© especial inter√®s a preservar el lloc preeminent que aquest divendres li ha garantit la Junta Electoral Central i que, d’entrada, es plasmar√† a la seva pres√®ncia per acordar les mesures per votar en plena pand√®mia el pr√≤xim divendres. Junts, que va ser sondejada per la direcci√≥ de la CCMA, va posar-se en contacte amb els seus excompanys del PDECat per garantir-se, al seu torn, que no impugnarien el pla de cobertura a la JEC.

El risc de l’unionisme i la JEC

El pla de cobertura que pret√©n garantir una pres√®ncia de Junts d’acord amb la seva intenci√≥ de vot ser√†, si no hi ha contratemps, aprovat pel consell de govern de la CCMA. El risc a posteriori √©s que, ja en campanya, alguna de les formacions que se sent√≠s perjudicada per la pres√®ncia de Junts o Vox, com podrien ser Cs o el PP, que han estat molt cr√≠tiques amb les direccions dels mitjans p√ļblics, recorrin a la Junta Electoral Central. L’organisme ja ha intervingut en anteriors campanyes, com ara quan va prohibir a la del 10-N esmentar als periodistes de TV3 i Catalunya R√†dio les paraules “exili”, “presos pol√≠tics” o “Consell per la Rep√ļblica”. La CCMA ho va acatar, per√≤ els periodistes van fer notar la disconformitat abans d’emetre els espais d’informaci√≥ electoral en campanya.

La importància de TV3 el 14-F

TV3 no nom√©s √©s la televisi√≥ m√©s vista des de fa 11 anys a Catalunya i la m√©s influent. √Čs, sobretot, la que els votants independentistes trien de forma massiva per informar-se de pol√≠tica. Per aix√≤ per a Junts, en dura pugna amb ERC i per evitar que el PDECat tregui r√®dit de la posici√≥ que li donen els drets electorals, √©s vital garantir-s’hi la pres√®ncia, que previsiblement recaur√† en Laura Borr√†s en el debat i les entrevistes.

Un informe a partir del primer bar√≤metre del Centre d’Estudis d’Opini√≥ de l’any 2018, just despr√©s de les eleccions del 21-D, ho deixava ben clar: el 81% dels votants de Junts s’informava per TV3, una xifra que se situava en el 78,8% en el cas dels d’ERC i en el 74% dels de la CUP. Una xifra que contrastava amb l’1,2% dels electors del PP o el 3.9% dels de Cs. Pel que fa a la r√†dio, Catalunya R√†dio era la preferida dels votants de Junts (el 44,9% triava els seus informatius). En el cas dels d’ERC ho era del 33% i en els de la CUP del 38,7%. Uns i altres preferien sintonitzar Rac1.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (9-1-2021)

253 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: