TV3 NO HA DE REFLECTIR LA REALITAT CATALANA SIN√ď SER ATRACTIVA

“El drama de pensar que TVE ens far√† els deures”
(ARNAU RIUS )

La Catalunya que no vol desapar√®ixer comen√ßa a parlar molt de llengua i aix√≤ nom√©s pot ser una excel¬∑lent not√≠cia, igual com ho va ser quan la Catalunya que no volia desapar√®ixer va decidir fundar √ímnium el 1961; si la llengua nom√©s es defens√©s en temps d’entesa amb Espanya, ja no existiria.

L’estrena de la s√®rie Drama (encarregada per TVE) a TV3 ha tornat a posar el catal√† al centre del debat, i tot i que no m’agrada que hagi rebut un producte concret -i uns pobres creadors que han fet m√©s pel catal√† que mig Twitter-, aprofitem que s’ha enc√®s la flama del debat per intentar refer i reivindicar el paper de l’audiovisual en la superviv√®ncia ling√ľ√≠stica, ara que el consum de mitjans i el pa√≠s s√≥n completament diferents de quan hi va haver consensos entre el PSUC i Pujol en mat√®ria ling√ľ√≠stica i es va segellar el pacte que Ciudadanos va aconseguir dinamitar fa uns anys.

No, TV3 no ha de ser un reflex de la societat catalana sin√≥ que ha de ser atractiva per tots els catalans, que √©s una cosa diferent. TV3 √©s un aparell de superviv√®ncia cultural que una minoria nacional, atacada des de fa tres segles, va decidir crear durant una estona que la majoria nacional li va treure una mica la bota del coll. I TV3 √©s √ļtil, molt √ļtil, tan √ļtil que es mereix tenir un rumb clar i ser finan√ßada i auditada com si ens hi an√©s la vida, perqu√® ens hi va. Hom podria pensar que el problema de la s√®rie Drama √©s la pres√®ncia del castell√†, per√≤ personalment crec que no √©s aix√≠. Crec que √©s √ļtil recordar que el Rafa de les Teresines era genial, el Sevilla sortia a Plats Bruts, el Palomino i el Nen ens feien molt de riure i tots vam estimar al Ramiro de Ventdelpl√†.

Penso, per tant, que el problema central de Drama s√≥n els h√†bits ling√ľ√≠stics i no tant que aquest o aquell parli castell√† o urd√ļ. Els primers dos personatges de la s√®rie amb els quals la protagonista -catalanoparlant, clar- interactua en castell√† s√≥n una nena (que rep classes de rep√†s) i una doctora (que visita a la protagonista). El que ens transmet el primer episodi de la s√®rie, doncs, √©s que als infants i als serveis p√ļblics se’ls parla en castell√†, o el que √©s el mateix: cap rumb en els h√†bits ling√ľ√≠stics, cap intencionalitat normalitzadora. L’argument de TV3 √©s que no t√© diners per ser primmirada amb els h√†bits ling√ľ√≠stics i que compra el que pot, i aix√≤, efectivament, √©s per alarmar-se perqu√® vol dir que no hi ha una estrat√®gia de pa√≠s a lloc.

Drama va ser encarregada per PlayZ de RTVE (el 3XL dels espanyols, n’hi ha que tenen sort, tu) i √≤bviament no se li va exigir un gui√≥ que tingu√©s presents uns bons h√†bits ling√ľ√≠stics: no li pots exigir al ve√≠ que et faci els deures. Tot i aix√≤, Drama √©s un bon producte audiovisual i tant de bo la televisi√≥ p√ļblica francesa s’anim√©s a fer una s√®rie pel seu canal juvenil sobre la Catalunya Nord i hi introdu√≠s el catal√†, fos com fos; la televisi√≥ italiana emet√©s una s√®rie sobre l’Alguer dels anys 30, Disney+ s’atrev√≠s amb una producci√≥ sobre l’adolesc√®ncia de Rosalia, i tant de bo hi hagu√©s un boom de mallorqu√≠ a Twitch. El catal√† no √©s nom√©s de la Generalitat i qualsevol organisme en pot disposar per fer el que li doni la gana, i des de Catalunya, haur√≠em de fomentar i celebrar-ne l’√ļs.

No obstant aix√≤, tot producte em√®s per TV3 hauria de passar per un filtre de bons h√†bits ling√ľ√≠stics. El castell√† ha d’apar√®ixer a la nostra televisi√≥ amb normalitat, i la nostra ficci√≥ ha de ser una m√† estesa a la llengua catalana, ha de mostrar com no cal canviar-se al castell√† perqu√® alg√ļ se t’hi dirigeixi, com un catal√† imperfecte no ha de ser motiu de burla o correcci√≥ constant, com no t√© cap sentit comen√ßar converses en castell√† per prejudicis f√≠sics, com el catal√† √©s un idioma per riure, follar i insultar, etc. No pot ser que ens deixem la tasca normalitzadora de la CCMA pel cam√≠ en nom de la falta de cal√©s, i molt menys a la franja jove, que √©s la que hauria de tenir prioritat pressupost√†ria.

La trista realitat √©s que l’any 2003 els catalans que deien tenir el catal√† com a llengua habitual eren un 46%, i el 2018 ja nom√©s eren un 36%. Estem sent les generacions que vivim l’enfonsament de la llengua i no √©s √ļtil fer-se l’orni. De deb√≤ que la televisi√≥ p√ļblica catalana no li pot oferir al futur del pa√≠s un parell de s√®ries pr√≤pies actives a la graella? De deb√≤ hem de rec√≥rrer a productes de TVE per satisfer el tram del pa√≠s on es decideix la superviv√®ncia de la llengua? Drama √©s una excel¬∑lent not√≠cia perqu√® com m√©s serem, m√©s riurem, per√≤ √©s desesperant que TV3 decid√≠s entregar Merl√≠ a Movistar+ per treure’n quatre duros o per disposar d’episodis nous a cost zero, com si el futur de la llengua tingu√©s preu, com si ens pogu√©ssim permetre el luxe d’anar desatenent els pocs aparells normalitzadors dels quals disposem.

La llengua se’ns desf√† i necessitem seure, pensar i dissenyar un pla integral que inclogui media, escoles, extraescolars, oci, mercat laboral, etc. Un pla compartit per institucions i pel teixit cultural i associatiu del pa√≠s, nom√©s aix√≠ podrem aconseguir que la nena que rep classes de rep√†s a Drama acabi fent √ļs del seu catal√†.

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per nom√©s 5,90‚ā¨ al mes, perqu√® √©s el moment de fer pinya.

198 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: