TV3 NO HA DE REFLECTIR LA REALITAT CATALANA SINÓ SER ATRACTIVA

“El drama de pensar que TVE ens farĂ  els deures”
(ARNAU RIUS )

La Catalunya que no vol desaparĂšixer comença a parlar molt de llengua i aixĂČ nomĂ©s pot ser una excel·lent notĂ­cia, igual com ho va ser quan la Catalunya que no volia desaparĂšixer va decidir fundar Òmnium el 1961; si la llengua nomĂ©s es defensĂ©s en temps d’entesa amb Espanya, ja no existiria.

L’estrena de la sĂšrie Drama (encarregada per TVE) a TV3 ha tornat a posar el catalĂ  al centre del debat, i tot i que no m’agrada que hagi rebut un producte concret -i uns pobres creadors que han fet mĂ©s pel catalĂ  que mig Twitter-, aprofitem que s’ha encĂšs la flama del debat per intentar refer i reivindicar el paper de l’audiovisual en la supervivĂšncia lingĂŒĂ­stica, ara que el consum de mitjans i el paĂ­s sĂłn completament diferents de quan hi va haver consensos entre el PSUC i Pujol en matĂšria lingĂŒĂ­stica i es va segellar el pacte que Ciudadanos va aconseguir dinamitar fa uns anys.

No, TV3 no ha de ser un reflex de la societat catalana sinĂł que ha de ser atractiva per tots els catalans, que Ă©s una cosa diferent. TV3 Ă©s un aparell de supervivĂšncia cultural que una minoria nacional, atacada des de fa tres segles, va decidir crear durant una estona que la majoria nacional li va treure una mica la bota del coll. I TV3 Ă©s Ăștil, molt Ăștil, tan Ăștil que es mereix tenir un rumb clar i ser finançada i auditada com si ens hi anĂ©s la vida, perquĂš ens hi va. Hom podria pensar que el problema de la sĂšrie Drama Ă©s la presĂšncia del castellĂ , perĂČ personalment crec que no Ă©s aixĂ­. Crec que Ă©s Ăștil recordar que el Rafa de les Teresines era genial, el Sevilla sortia a Plats Bruts, el Palomino i el Nen ens feien molt de riure i tots vam estimar al Ramiro de VentdelplĂ .

Penso, per tant, que el problema central de Drama sĂłn els hĂ bits lingĂŒĂ­stics i no tant que aquest o aquell parli castellĂ  o urdĂș. Els primers dos personatges de la sĂšrie amb els quals la protagonista -catalanoparlant, clar- interactua en castellĂ  sĂłn una nena (que rep classes de repĂ s) i una doctora (que visita a la protagonista). El que ens transmet el primer episodi de la sĂšrie, doncs, Ă©s que als infants i als serveis pĂșblics se’ls parla en castellĂ , o el que Ă©s el mateix: cap rumb en els hĂ bits lingĂŒĂ­stics, cap intencionalitat normalitzadora. L’argument de TV3 Ă©s que no tĂ© diners per ser primmirada amb els hĂ bits lingĂŒĂ­stics i que compra el que pot, i aixĂČ, efectivament, Ă©s per alarmar-se perquĂš vol dir que no hi ha una estratĂšgia de paĂ­s a lloc.

Drama va ser encarregada per PlayZ de RTVE (el 3XL dels espanyols, n’hi ha que tenen sort, tu) i ĂČbviament no se li va exigir un guiĂł que tinguĂ©s presents uns bons hĂ bits lingĂŒĂ­stics: no li pots exigir al veĂ­ que et faci els deures. Tot i aixĂČ, Drama Ă©s un bon producte audiovisual i tant de bo la televisiĂł pĂșblica francesa s’animĂ©s a fer una sĂšrie pel seu canal juvenil sobre la Catalunya Nord i hi introduĂ­s el catalĂ , fos com fos; la televisiĂł italiana emetĂ©s una sĂšrie sobre l’Alguer dels anys 30, Disney+ s’atrevĂ­s amb una producciĂł sobre l’adolescĂšncia de Rosalia, i tant de bo hi haguĂ©s un boom de mallorquĂ­ a Twitch. El catalĂ  no Ă©s nomĂ©s de la Generalitat i qualsevol organisme en pot disposar per fer el que li doni la gana, i des de Catalunya, haurĂ­em de fomentar i celebrar-ne l’Ășs.

No obstant aixĂČ, tot producte emĂšs per TV3 hauria de passar per un filtre de bons hĂ bits lingĂŒĂ­stics. El castellĂ  ha d’aparĂšixer a la nostra televisiĂł amb normalitat, i la nostra ficciĂł ha de ser una mĂ  estesa a la llengua catalana, ha de mostrar com no cal canviar-se al castellĂ  perquĂš algĂș se t’hi dirigeixi, com un catalĂ  imperfecte no ha de ser motiu de burla o correcciĂł constant, com no tĂ© cap sentit començar converses en castellĂ  per prejudicis fĂ­sics, com el catalĂ  Ă©s un idioma per riure, follar i insultar, etc. No pot ser que ens deixem la tasca normalitzadora de la CCMA pel camĂ­ en nom de la falta de calĂ©s, i molt menys a la franja jove, que Ă©s la que hauria de tenir prioritat pressupostĂ ria.

La trista realitat Ă©s que l’any 2003 els catalans que deien tenir el catalĂ  com a llengua habitual eren un 46%, i el 2018 ja nomĂ©s eren un 36%. Estem sent les generacions que vivim l’enfonsament de la llengua i no Ă©s Ăștil fer-se l’orni. De debĂČ que la televisiĂł pĂșblica catalana no li pot oferir al futur del paĂ­s un parell de sĂšries prĂČpies actives a la graella? De debĂČ hem de recĂłrrer a productes de TVE per satisfer el tram del paĂ­s on es decideix la supervivĂšncia de la llengua? Drama Ă©s una excel·lent notĂ­cia perquĂš com mĂ©s serem, mĂ©s riurem, perĂČ Ă©s desesperant que TV3 decidĂ­s entregar MerlĂ­ a Movistar+ per treure’n quatre duros o per disposar d’episodis nous a cost zero, com si el futur de la llengua tinguĂ©s preu, com si ens poguĂ©ssim permetre el luxe d’anar desatenent els pocs aparells normalitzadors dels quals disposem.

La llengua se’ns desfĂ  i necessitem seure, pensar i dissenyar un pla integral que inclogui media, escoles, extraescolars, oci, mercat laboral, etc. Un pla compartit per institucions i pel teixit cultural i associatiu del paĂ­s, nomĂ©s aixĂ­ podrem aconseguir que la nena que rep classes de repĂ s a Drama acabi fent Ășs del seu catalĂ .

Mostra el teu compromĂ­s amb NaciĂłDigital.
Fes-te subscriptor per nomĂ©s 5,90€ al mes, perquĂš Ă©s el moment de fer pinya.

159 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: