“TV3 s’allunya dels joves ”

“No es diu massa però mentre els joves continuem sense tenir accés a un entreteniment juvenil íntegrament en català des de fa anys, no ens queda més remei que passar-nos, en molts casos, al castellà”

ANTHONY C. SÀNCHEZ

Durant les últimes hores hem anat veient com les xarxes han bullit amb crítiques perquè TV3 ha decidit emetre una sèrie juvenil com Drames, on la presència del català pateix una regressió molt important enfront de la llengua castellana. Aquest, en la meva opinió, és un mal precedent per la salut i el futur de la nostra llengua. Si ens hi fixem bé, veurem que ja tenim centenars de canals i milers de sèries i pel·lícules en castellà, i com no, Netflix o Amazon, entre d’altres, tenen nul·la oferta en català. Si aquest és el panorama, aleshores, perquè ha d’augmentar la presència de la llengua castellana a TV3, quan clarament el català es troba en clar desavantatge?

No es diu massa però mentre els joves continuem sense tenir accés a un entreteniment juvenil íntegrament en català des de fa anys, no ens queda més remei que passar-nos, en molts casos, al castellà. És trist, que una generació tan gran de joves ja no tinguin cap mena de referent juvenil en català i que gairebé ningú es preocupi d’aquesta situació tan dramàtica.

Però que quedi molt clara una cosa, el problema no és sentir parlar castellà, ni de bon tros. El problema és veure com la presència del català retrocedeix arreu, incloent-hi TV3, una televisió que cada cop més joves i moltes altres persones, la veiem com “la llunyana”, ja que no ens ofereix l’entreteniment que busquem i que, per força, hem de trobar en altres indrets del ciberespai.

El català cada dia es troba en un perill més majúscul, perquè no és possible utilitzar-lo amb total normalitat en nombrosos àmbits de la nostra vida quotidiana. I es troba completament absent, on té l’oportunitat de tornar a ser un fort referent per les generacions futures de catalanes i de catalans. A poc a poc, ens estan robant la llengua, i sembla que molts no s’estiguin ni adonant d’aquesta crua realitat.

I per no poder-se, no es pot parlar en català ni a les Corts espanyoles, ni a les institucions europees, però això sí, l’única televisió catalana influent si ha d’augmentar la presència d’una llengua que ja trobem al 99.9% dels canals i mitjans disponibles. Simplement incomprensible… Així que ara que no ens vinguin els equidistants de fireta a dir-nos que som uns ultranacionalistes pel simple fet de voler mantenir ben viva la llengua de Ramon Llull, perquè no és així. Jo que sóc de família d’arrel castellanoparlant seguiré defensant la llengua que tots compartim, la llengua que ens ha acompanyat durant la infantesa i la joventut en els nostres dibuixos preferits.

Sí, sóc de família castellanoparlant i molts d’aquests som els més acèrrims defensors del català. Només cal veure que la immersió lingüística va néixer en poblacions com Santa Coloma de Gramenet. Mentrestant, veiem amb sorpresa a gent catalanoparlant, profundament catalanista (i fins i tot independentista) que amb els seus atacs incomprensibles se suma al deteriorament i la marginalització gradual de la nostra llengua. I sincerament, m’ho esperava completament de l’unionisme més cavernari, però de vosaltres…?

Pel que veig no només hem de ser militants de Catalunya, també hem de ser protectors, guardians i divulgadors de la llengua catalana. Doncs que així sigui. Perquè si no la reivindiquem i la defensem nosaltres arreu, cap altra ho farà. I jo personalment, no estic disposat a veure com el català es converteix en una mera llengua provinciana en perill de desaparició. Vull, desitjo i lluitaré incansablement per tal que aquesta llengua de cohesió i dignitat col·lectiva es faci finalment amb la posició principal i de referent, que li pertoca tenir per dret, en la nostra societat!
Informa:LAREPUBLICA.CAT (4-7-2020)