“TV3 i la llengua”
(JOSEP-LLUÍS CAROD ROVIRA
«TV3 tracta el català amb tan poca consideració que fa impensable un tracte semblant amb el francès, l’anglès o l’espanyol en les televisions públiques d’allà».

Hi ha articles que produeix una angúnia colossal haver-los d’escriure. Em refereixo a una peresa gegantina, una desgana desmesurada, un desassossec esgarrifós, una desídia immensa, un maldecap descomunal, un amoïnament extraordinari, un neguit ingent, un basqueig titànic, un turment agegantat, una tristor majúscula, una desesperança infinita, un emprenyament monumental, tirant curt. Per exemple, aquest mateix article.

L’objectiu bàsic de qualsevol mitjà d’informació, en un país normal, és informar. He dit “en un país normal”, però és evident que un país on la seva llengua pròpia no està normalitzada en tots els àmbits, per a tots els usos i en totes les funcions de la comunicació, no és un país normal. Es tracta de situacions en què la llengua del país, per motius polítics, ha estat sotmesa a un procés intens de persecució, prohibició i minorització i el seu espai natural, aquell que correspon a la llengua pròpia en tots els països del món, ha estat substituït per una altra llengua, l’idioma dominant, propi d’un altre territori, d’un altre poble i d’una altra comunitat lingüística.

En aquests casos, l’objectiu dels mitjans d’informació de caràcter públic és, lògicament, doble: informar i, alhora, fer-ho en la llengua pròpia del territori, la llengua històricament perseguida, la que es troba, a casa seva, en clara inferioritat de condicions en comparació a la llengua imposada primer per la força de les armes i després per la força de les lleis. És per aquest motiu que, en crear-se la llavors Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, s’hi feia constar, amb tota naturalitat expressiva i claredat legal, que TV3 i Catalunya Ràdio havien d’assumir la doble responsabilitat d’informar, comunicar, entretenir, divertir, formar i educar, però que havien de fer-ho en català.

Es tractava que, després d’anys i panys de marginació conscient, la televisió i la ràdio públiques catalanes adoptessin el mateix criteri amb la llengua que TVE, la BBC o la RAI, per exemple, adoptaven amb la llengua pròpia de la societat a la qual s’adreçaven, amb tota normalitat: l’espanyol, l’anglès o l’italià. Si bé va ser així en els primers anys, amb el pas del temps la situació lingüística s’ha anat deteriorant a un ritme creixent, expressió de la deixadesa idiomàtica i la manca de consciència lingüística que afecta tantes persones i tants àmbits de la nostra vida pública, institucions, càrrecs i representants polítics inclosos.

Al principi, per més que hi hagués qui s’hi expressés en espanyol en ser entrevistat, al plató o al carrer, l’entrevistador feia sempre les preguntes en català i, en cas de conversa més llarga al plató, es col·locaven auriculars de traducció simultània a l’entrevistat perquè en comprengués les preguntes. Ara no, perquè el que es fa és penalitzar els espectadors privant-los del seu dret a veure televisió en la seva llengua, justament en el mitjà creat a aquest efecte, ja que es pregunta directament en espanyol sense cap problema, convertint en normal allò que no ho és. Per la comoditat d’una sola persona s’incomoda tota un audiència, pel simple fet de no posar-li uns auriculars, pràctica habitual arreu del món, oblidant que “mai no ha de morir tot un poble un home sol”, Espriu dixit. I si TVE tria al carrer gent que parla espanyol i la BBC gent que parla anglès, tan greu és que la Televisió de Catalunya pregunti a gent que pugui expressar-se en català? Altrament, s’està dient que tant se val parlar una llengua que una altra, pràctica que, curiosament, només passa aquí.

Es contracten col·laboradors regulars, en una televisió o una ràdio en llengua catalana, que no diuen una sola paraula en català, malgrat que ja fa anys que hi col·laboren, amb la qual cosa el missatge que envien als espectadors és terrible: converteixen el no ús del català en una pràctica normal. El mateix passa en algunes sèries de producció pròpia, on apareixen personatges monolingües en espanyol, que mai no fan servir el català, amb la qual cosa continua emetent-se el mateix missatge de normalització del no ús del català. Si s’escuden en la versemblança, haurien de fer els dibuixos animats en japonès; James Bond, en anglès i, alguns programes de cuina, en francès, atès que aquesta és la llengua que realment hi parlen.

Crida l’atenció que aquestes pràctiques “per reflectir millor la realitat”, en canvi, siguin els únics que les facin, atès que, ni per mal de morir, TVE fa el mateix amb el català quan entrevista gent, tria col·laboradors per a programes en espanyol o emet sèries que, en algun moment, passen en territori de llengua catalana. I la TV francesa no fa el mateix amb els que parlen àrab a França, ni l’alemanya amb els que hi parlen turc o bé kurd, per més centenars de milers que n’hi hagi. La TV alemanya és en alemany, com la italiana en italià, la britànica en anglès o l’espanyola en espanyol. Només “la nostra”, doncs, deixa massa sovint de banda la llengua “nostra”.

Sorprèn també l’enorme quantitat de publicitat, en una televisió catalana, que no s’adreça als potencials clients en català, sinó en una altra llengua, no se sap si per desídia, ignorància o mala bava, circumstància impensable en qualsevol altra televisió que emet en una llengua concreta i que, per aquest motiu, la publicitat hi surt també, lògicament, en el mateix idioma. Ja sé que calen recursos, però potser algú de la casa hauria de recordar-los a quina mena de públic s’adrecen, simplement perquè sigui efectiva la publicitat que paguen per inserir-la en la programació.

I també crida l’atenció la notícia de les moltes produccions audiovisuals que tenen el suport de TV3, que ens són presentades com a “catalanes”, però en les quals la presència de la llengua catalana brilla per la seva absència. Una altra pràctica lingüística aberrant que no és possible de trobar en altres televisions públiques europees. Se suposa que TV3 ha d’estimular les produccions en la llengua pròpia del país, perquè les que es fan en la llengua de l’estat ja tenen qui les ajuda generosament. Fa de mal dir, però massa sovint sembla que TV3 ha esdevingut un instrument eficaç, regular i quotidià de normalització del castellà en tots els àmbits, usos i funcions, perquè converteix en normal allò que no ho és i oblida el seu caràcter fundacional.

Un altre tema és la contribució a incorporar a la nostra quotidianitat tot l’univers bàsic espanyol de referències socioculturals, sentimentals, emocionals i simbòliques, amb una desfilada increïble de personatges, temes i paisatges, sovint d’un nivell d’allò més xaró i expressió d’un mal gust notable, en comptes de contribuir a configurar el nostre propi model nacional de referències en tots els apartats. Parlar de la qualitat de la llengua que hi és emprada en els programes d’entreteniment, dramàtics o, pretesament, d’humor, és, d’altra banda, parlar d’un enfilall considerable de barbarismes i calcs sintàctics que fereix qualsevol oïda, impensable a la BBC, per exemple, com si en català no disposéssim d’un repertori propi prou ric, amb dialectalismes i vulgarismes inclosos, com per recórrer constantment al “carinyu, tiu, tontu, capullu, hilipolles, barcu, rahar, apretar, algu, buenu”…

És una llàstima que un llistat de programes excel·lents, al llarg dels anys, programes que no competeixen amb les televisions dites “autonòmiques”, sinó amb cadenes de prestigi internacional, es vegin perjudicats per la desídia, la inconsciència i el nul sentit cívic i cultural en altres programes. Fer una programació de qualitat, en unes cadenes públiques, vol dir qualitat no sols d’imatge, de so i d’atrezzo, sinó també qualitat lingüística. TV3 tracta el català, en alguns programes, amb tan poca consideració que fa impensable un tracte semblant amb el francès, l’anglès o l’espanyol en les televisions públiques angleses, franceses o espanyoles. Clar que quan un país es degrada a aquest nivell i permet situacions com aquesta amb la llengua pròpia, potser això ja explica que ells tinguin estat i nosaltres no…

Informa:NACIODIGITAL.CAT (24-III-2023)