( Aquest article ha estat escrit fa uns dies. Ara amb el debat en castellà de TV1 sobre les eleccions és prou d’actualitat.TVE demostra que, malgrat els notables d’intents de fer més programes en català, no té ni ànima ni esperit català. Una llàstima )

( RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

Diuen els experts que la competència estimula l’ingeni i que és necessari en tots els camps de la vida. Naturalment això també és vàlid per las mitjans de comunicació. Així, La Vanguardia necessita, per exemple, d’El Periódico per prosperar, l’Ara de l’Avui, Catalunya Ràdio de RAC1.I TV3? Vet aquí la pregunta del milió. Ara com ara no té ningú que li pugui fer la competència, malgrat els esforços d’algunes cadenes privades amb pocs recursos. És una llàstima perquè TV3 és un gran oasi enmig del desert televisiu a Catalunya. TV3 és la cadena més vista cada mes a casa nostra des de fa anys i panys. Però desgraciadament no l’acompanya ningú més i, per tant, l’audiència total de televisió en català mai no ha superat el 20%.

Una dada curiosa, perquè ni tan sols arriba als 33% de la població quan aquest és aproximadament el número de catalanoparlants que encara sobrevivim en aquest món tan asfixiant on les grans llengües es mengen les petites. Passa, però, que si només hi ha una televisió és impossible de complaure tothom. Aquesta situació em recorda quan va sortir el diari Avui, l’únic en català durant alguns anys. Vam rebre trompades de tots cantons. Cert que a més de ser un diari pobre moltes vegades semblava un pobre diari. Sortosament avui el panorama de la premsa ha canviat. A Barcelona s’editen quatre diaris en la nostra llengua amb corrents ideològiques molts variades com ha de ser. Polèmica acabada. Hem de destacar que a tot Catalunya es publiquen més diaris en català que en castellà, un fet que ens hauria semblat una utopia fa uns anys. Tot i que estem en plena globalització la utilització correcta de les noves tecnologies ens pot donar un bon cop de mà. No tot ha de ser negatiu, oi?

Aquest problema no el tenen les televisions de llengua castellana que emeten des de la capital de la metròpoli i que tenen tots els asos a les mans. I qui diu els asos diu el poder polític, econòmic i mediàtic. Els unionistes d’aquí diuen que TV3 hauria de ser més pluralista com si les seves televisions, que són pràcticament totes les altres, fossin un exemple de varietat informativa i d’opinió. No fa falta ser un setciències per afirmar que TV3 és la més plural de les generalistes amb cara i ulls. Això els importa ben poc. Una televisió catalana menys arrelada a la majoria del país seria un poti-poti que la convertiria pràcticament en residual. Segurament és el que molts voldrien. Donar més joc a l’unionisme no vol pas dir que augmentés l’audiència. Ja hem vist que quan la Junta Electoral Central li ha obligat a donar més espais a Ciudadanos o al PP en període electoral l’audiència ha baixat en picat.

L’alternativa podia haver estat 8TV, l’emissora privada a mans del Grupo Godó a qui Pujol en el seu dia li va concedir la llicència per tal que fos la televisió privada en català. Aquesta televisió ha fet figa i els programes d’ara no tenen gaire interès. Per cert, la programació en català ha baixat de forma considerable. L’estiu passat vaig calcular que no arribava ni al 5%. Vaig protestar al Consell Audiovisual, però se’m van rifar amb excuses de mal pagador. Quan les burocràcies en converteixen en “burrocràcia” vol dir que tenim mala peça al teler. Poques televisions que tenim en català i encara 8TV no compleix la funció que li és encomanada i les autoritats que en tenen el control legal es renten les mans. Vatua l’olla!

Segurament a hores d’ara l’alternativa més factible seria Televisió Espanyola Catalunya, fins fa poc anomenada Televisió Espanyola Sant Cugat. Com diria Joan Fuster, el nom no fa la cosa, però ajuda. De fet d’uns mesos ençà ha augmentat notablement la producció en català fins a una mitjana de sis hores diàries. Un esforç que cal agrair, tot i que em sembla que la penetració en l’audiència ha estat mínima. D’una banda, els horaris s’han convertit en un trencaclosques per als espectadors. S’ha reduït l’informatiu del migdia a La 1 per passar-la a La 2, això sí amb més temps, bé que s’ha reforçat notablement la programació a La 2. Si miren la graella veurem que es un xafarranxo on els horaris van alternant-se des de primera hora del matí fins al vespre. Fins i tot hi ha un debat a La 1 els dijous gairebé a mitjanit. D’aquesta manera es fa difícil que el públic pugui seguir la programació amb regularitat, semblen programes de sotamà

D’altra banda un pecat greu és que TVE no se sap vendre. I no d’ara. També d’anys enrere, especialment a les acaballes del franquisme quan oferia alguns programes en català en règim de monopoli atès que TV3 encara no existia. Aquest any es fa fer una conferència de premsa per informar de la nova programació. Però després , bona nit i tapa’t. No se n’ha informat més o si més no gaire més. Malament rai, perquè anem tan escurats de català a la televisió i no cal dir sobretot a les noves plataformes, el tema mereixeria una reflexió profunda, que hem d’aprofitar fins i tot les engrunes.A TV1 els falta ànima, empatia no forçada amb el català.

Bo i resumint, diríem que TV3 necessita urgentment competència que ara com ara només podria venir de TVE Catalunya i/ o si hagués una reforma de l’espai televisiu privat a casa nostra. De moment, ens hem de conformar amb aquests brots verds, com es diu ara, que ens forneix la televisió estatal. No és ni de bon tros el que hauria de ser, però manllevant una frase de l’escriptor valencià Ferran Torrent, podem dir “gràcies per la propina”.
(31-1-2021)