UCRAÏNA DEMANDA RÚSSIA DAVANT EL TRIBUNAL DE LA HAIA

(BERTO SABGRERA )

Una passa endavant. Ucraïna ha presentat una demanda contra Rússia davant del tribunal de la Haia per la invasió iniciada el passat dia 24 de febrer. Així ho ha informat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a les xarxes socials. “Ucraïna ha presentat la seva demanda contra Rússia davant de la Cort Internacional de Justícia (CIJ). Rússia ha de respondre per manipular la noció de genocidi per justificar l’agressió. Demandem una decisió urgent ordenant a Rússia que cessi la seva activitat militar ara i esperem que els judicis comencin la pròxima setmana”, ha escrit a Twitter.

Quan Zelenski diu això de “manipular la noció de genocidi per justificar l’agressió” fa referència a l’argument que va presentar el president rus, Vladímir Putin, a l’hora de començar la invasió del país. Com que existeix un conflicte armat al Donbass entre ucraïnesos i separatistes prorussos, Putin va defensar la necessitat d’intervenir militarment al país per “desnazificar-lo” (a ulls de Rússia, els ucraïnesos són “nazis”). “Les repúbliques populars del Donbass es van acostar a Rússia amb una sol·licitud d’ajuda. He pres la decisió de fer una operació militar especial. L’objectiu és protegir les persones que són objectes d’abusos, genocidi del règim de Kíev durant vuit anys, i per això buscarem desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna, així com portar davant la justícia els qui han comès nombrosos crims sagnants contra persones pacífiques”, va dir Putin en el discurs de la matinada de dijous on anunciava l’inici de l’ofensiva.

No és el primer cop que Ucraïna porta Rússia davant del tribunal de la Haia: ja ho va fer anys després del conflicte a Crimea. És el cas “Aplicació de la Convenció Internacional per a la repressió del finançament del terrorisme i de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial (Ucraïna contra la Federació de Rússia)”, iniciat el 16 de febrer de l’any 2017. Kíev va presentar una demanda davant la Cort Internacional de Justícia per exigir la responsabilitat de Moscou a l’hora de cometre actes de terrorisme i discriminació contra Ucraïna. Tal com s’expressa al títol del cas, la demanda al·lega violacions de la convenció sobre el finançament del terrorisme i sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial.

El 6 de març del 2017 es van iniciar les audiències sobre la sol·licitud d’Ucraïna de mesures preventives, que van durar fins al 9 de març. Aquestes mesures preventives permetrien al tribunal evitar el deteriorament de la situació, així com protegir la població civil durant el temps necessari per escoltar el cas. La consideració del fons de la demanda continuaria amb independència de la resolució del tribunal sobre la sol·licitud d’aplicació de mesures preventives. El 19 d’abril del 2017 es va anunciar finalment una decisió cautelar: la cort va dictaminar que Rússia s’hauria d’abstenir d’imposar restriccions al Congrés del Poble Tàrtar de Crimea i permetre-li reprendre les activitats. Això sí, va negar l’aprovació de mesures provisionals sobre la prohibició del finançament del terrorisme. Des d’aquí, el tribunal de la Haia va considerar el 8 de novembre del 2019 que tenia jurisdicció per conèixer el cas sobre la base dels tractats antiterroristes i contra la discriminació sobre el suposat suport de Rússia als separatistes de Crimea i de l’est del país. El cas encara no s’ha resolt.
368.000 refugiats

Ara, Zelenski ha afirmat que “el que fan els invasors a Khàrkiv, Okhtirka, Kíev, Odessa i altres ciutats i pobles ha de ser jutjat per un tribunal internacional”. I és que la invasió russa ja ha provocat que més de 368.000 persones hagin hagut de marxar del país, segons les últimes dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Una xifra a la qual cal sumar els 160.000 desplaçats interns, mentre que com a mínim 64 civils han perdut la vida i uns 180 han resultat ferits.

Els principals fluxos de refugiats s’han registrat en països amb frontera amb Ucraïna, com Moldàvia, Romania o Polònia. En aquest últim, les autoritats de la frontera han informat de l’arribada d’uns 100.000 ucraïnesos des de l’inici de l’ofensiva. Tant l’ONU com el govern ucraïnès preveuen que si el conflicte s’allarga la xifra de persones que buscaran refugi fora del país superarà els cinc milions, un 10% de la població nacional. A més, Nacions Unides també denuncia que els atacs han fet malbé o han destruït centenars d’habitatges, mentre que altres comunitats han quedat incomunicades o sense subministrament d’electricitat i aigua per culpa dels bombardejos sobre infraestructures civils com carreteres o ponts.
Informa:ELNACIONAL.CAT (28-2-2022)

85 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: