UN BARÇA TENDRE TOPA AMB EL MADRID I EL VAR (1-3)

( TONI PADILLA )

Els joves futbolistes que s’han estrenat en un clĂ ssic amb el Barça ja han après una bona lliçó: no pots donar mai per mort el Madrid, encara que arribi jugant malament, encara que no generi perill. Sense ser el millor, l’equip de Zinedine Zidane s’ha tornat a imposar al Camp Nou, un estadi on Ăşltimament sempre troba premi, desprĂŠs de tallar les ales a un Barça rejovenit amb l’ajuda de MartĂ­nez Munuera. Un cop l’Ă rbitre ha xiulat un polèmic penal de Lenglet sobre Ramos, el Barça ha perdut el control, indignat, enfadat, impotent. El Barça ha acabat exasperat amb l’Ă rbitre, però tampoc ha sabut reaccionar quan mĂŠs calia.

Koeman ha estat valent de sortida, però el seu Barça tambĂŠ ha perdut per culpa dels seus pecats. Contra el Madrid no pots perdonar. Quan tens ocasions, han d’acabar en gol. I la manca de punteria de l’equip, la mateixa dels partits contra el Sevilla i el Getafe, ha permès respirar a un Madrid que surt del Camp Nou tancant la seva petita crisi de resultats. I passant els problemes a un Barça que ha sumat tot just 1 punt en les Ăşltimes tres jornades de Lliga.

El Barça, però, no ha merescut perdre. I Koeman ha estat atrevit, de sortida. Si alguna cosa positiva tenia el 2-8 de Lisboa era que permetia a Koeman arribar amb carta blanca per fer la seva. Per castigar futbolistes cèlebres com Griezmann i provar coses noves. I en el seu primer clĂ ssic ho ha fet. Prioritzant el rendiment dels Ăşltims dies per davant del valor de mercat, ha deixat Griezmann a la banqueta i ha apostat per l’alegria d’un Pedri que no s’ha acabat de sentir a gust en un partit com aquest. Amb Ansu Fati, Koeman apostava per dos nois de 17 anys per enfrontar-se a un Madrid mĂŠs experimentat. Un Barça rejovenit amb un Dest per la banda dreta per davant de Sergi Roberto que s’ha convertit en el primer nord-americĂ  que juga aquest partit. Amb bona nota, per cert.

El Barça tenia una oportunitat per anar fent camĂ­ i allunyar-se d’un passat recent dolorĂłs. I Koeman ho sabia. Era una doble oportunitat: fer mal al teu etern rival i aixecar el vol. Però al final, qui ja porta tres partits consecutius de Lliga sense guanyar ĂŠs el Barça. Al Camp Nou s’ha imposat la contrarevoluciĂł del Madrid de sempre contra un nou Barça ple de futbolistes amb cara de nen.

Un Barça on Coutinho era el nou còmplice de Jordi Alba per una banda i Dest i Pedri combinaven per l’altra. Però on s’acumulava mĂŠs talent era al mig, amb Messi jugant per on volia i Ansu Fati de fals nou. I la responsabilitat no li ha pesat, al jove davanter. I això que el Reial Madrid ha colpejat primer, amb una jugada en què Sergio Busquets ha perdut la marca de Valverde i ha deixat sol l’uruguaiĂ , que ha batut Neto. Una plantofada als morros d’un Barça que confiava poder deixar Zidane contra les cordes, però que s’ha trobat nedant contra corrent ja de sortida. Però tal com va passar contra el Sevilla, el Barça ha reaccionat rĂ pid, amb una d’aquelles curses de Jordi Alba de tota la vida. Per rematar la centrada, en lloc de Messi, avui hi havia Ansu. Llest com una fura, i gaudint del present sense voler pensar gaire en què serĂ  d’ell en el futur, ha guanyat la posiciĂł a Ramos i ha posat el peu amb cura per batre Courtois. En 10 minuts, dos gols. Per alegrar el clĂ ssic mĂŠs trist, en què els cĂ ntics eren enllaunats, en què les graderies eren murs de ciment silenciosos, com si fossin una caixa forta on s’amagava un dels partits mĂŠs seguits del planeta.

I en temps de tristesa, el clĂ ssic ha estat alegre fins que el VAR l’ha enfangat. Alegre tant per la proposta dels equips com per les errades defensives de dos conjunts que ara mateix segueixen lluny del nivell d’altres grans clubs europeus. El clĂ ssic ha estat entretingut perquè s’hi han vist gols i ocasions, alternatives i girs de guiĂł. Però aquest clĂ ssic ĂŠs un partit en què les genialitats de Messi i Benzema amaguen les mancances dels dos projectes. Els dos tècnics tenen feina per fer.

El VAR assumeix el protagonisme

Recuperat de l’ensurt del gol de Valverde, el Barça hauria pogut fer mĂŠs gran la ferida d’un Madrid tou en defensa. Però Courtois ha mantingut amb vida els seus companys amb les seves aturades davant de Messi. L’argentĂ­ ha assumit amb naturalitat el seu rol, el de lĂ­der sobre la gespa. Rodejat de canalla, Messi ĂŠs a la vegada un mestre i un company. Però els seus cops de cintura no han trobat el premi del gol. I el Madrid s’ha fet fort amagant la pilota durant el final de la segona part. Protegint-se amb una possessiĂł estèril que no permetia al Barça cĂłrrer. I aquest Barça rejovenit necessita espais i llibertat. Necessita una mica de desordre per construir coses, encara que cometi pecats de joventut.

El Madrid, apel¡lant al seu gen competitiu, s’ha sobreposat al fet de tenir Casemiro tot el partit amonestat i a la lesiĂł de Nacho i Valverde. I ho ha fet amb la col¡laboraciĂł de l’Ă rbitre -que no ha vist un possible penal de Casemiro sobre Messi que tambĂŠ hauria pogut suposar la segona groga al brasiler- i amb l’ajuda del penal xiulat -amb l’ajuda del VAR- a Lenglet per agafar Ramos per la samarreta tot i que el defensa francès reclamava una empenta del capitĂ  madridista. Ramos ha superat Neto per fer l’1 a 2. A l’inici de la segona part, Ansu Fati, sempre descarat, i Coutinho, amb un cop de cap, havien perdonat el segon gol. Però quan mĂŠs inofensiu semblava el Madrid, ha arribat la decisiĂł de MartĂ­nez Munuera, que ha fet perdre el control emocional a un Barça que ha començat a lluitar contra fantasmes.

Per darrere en el marcador, el Barça ha començat a protestar-ho tot, tant quan tenia raĂł com quan no en tenia, i a atacar amb mĂŠs cor que seny. Koeman tambĂŠ semblava una mica perdut, i parlava molt amb els seus ajudants sense decidir-se amb els canvis, que ha posposat fins que faltaven 10 minuts de partit. I els escollits han estat Griezmann, DembĂŠlĂŠ i Trincao. Tots tres alhora, sense gaire temps per fer res. Malgrat els esforços d’un Dest incombustible, el Barça s’ha acabat rendint, emprenyat amb el mĂłn, frustrat per haver perdut una oportunitat d’or per enterrar el passat i anar obrint un nou cicle de la mĂ  de joves ambiciosos. Però els canvis han arribat tard. I Modric ha marcat el tercer gol desprĂŠs d’uns quants miracles de Neto. El Madrid, experimentat, ha fet allò que sap fer tan bĂŠ. Guanyar tot i no ser millor.
Informa:ARA.CAT (24-10-2020)

131 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: