UN ESTAT DE PURA VERGONYA

“Pura vergonya”
( PILAR RAHOLA )
Caldrà repetir-ho fins a la fatiga, fins al deliri: això és una vergonya absoluta. I sí, molts estem farts de ser hàmsters donant voltes a una roda inútil, i voldríem defensar les nostres idees en marcs assenyats, democràtics, on les regles de joc no estiguin contaminades per ideologies ràncies i instints venjatius. En realitat, viure la normalitat del combat dels ideals en situació d’igualtat, sense les cartes marcades. Però ens obliguen a una marató permanent de raons que no condueix a cap meta, condemnats abans de sentència.

I, per això mateix, estem farts de lluitar per obvietats, de donar-nos cops en un frontó alçat amb el ciment de la intolerància. I tant que cansa molt, viure en un etern dia de la marmota en què cal tornar a alçar banderes que ja estaven hissades, que semblaven inqüestionables. Es tracta de la democràcia, i això ens deien anys enllà, quan lluitàvem per aconseguir-la. Però no ens varen avisar que seria una democràcia tutelada per un esperit ranci i retrògrad, que oblidava la seva essència quan es tractava de la unitat d’Espanya. I aquí som, tornant a repetir el que hauria de ser indiscutible, perquè estaria arrelat en el més profund d’un Estat democràtic. Però no, cada bocí de llibertat torna a ser qüestionat, retallat, ferit, i una altra vegada cal tornar-lo a lluitar, com si fóssim eterns Sísifs, tot carregant la roca fins al cim.

Cada bocí de llibertat torna a ser qüestionat, retallat, ferit, maltractat

Òbviament es poden construir edificis sencers de xerrameca jurídica per justificar els abusos, encara que sigui amb diccionaris que no existeixen als jutjats d’Europa, ni en les organitzacions de drets humans, ni en els comitès de l’ONU que els preserven. I amb aquesta xerrameca poden empresonar, perseguir, multar, inhabilitar líders democràtics, sí, poden fer-ho i ho fan, perquè estan emparats per una premsa que calla, per uns partits que atorguen i per un pensament crític anestesiat, derrotat, vençut. Però com va dir Unamuno en un trist moment històric, venceran, però no convenceran, perquè tot allò que es guanya amb l’única raó del poder dura el que dura, però acaba naufragant.

I així anem, cansats, farts, incapaços d’explicar al món com es pot jutjar i inhabilitar un president democràtic per penjar una pancarta sobre drets polítics. No, no hi ha paraules democràtiques que poden justificar-ho, però tanmateix, aquí els tenim, utilitzant la bandera de la democràcia per retallar els drets democràtics. Maquiavel va aconsellar al príncep que mai no intentés guanyar per la força el que podia guanyar amb la mentida. En aquest cas no escullen: usen la força i fan servir la mentida.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (18-9-2020)

201 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: