UN ESTUDI DESMUNTA ELS INDICADORS QUE SITUEN ESPANYA COM A ” DEMOCRÀCIA PLENA “

( BERTO SAGRERA )

La democràcia està en risc. Després de la gran crisi econòmica que va començar el 2008, aquest important sistema polític ha retrocedit considerablement en els darrers anys per culpa de l’auge del capitalisme més salvatge i de l’autoritarisme que l’acompanya. És en aquest context on els indicadors que pretenen quantificar la qualitat democràtica d’una societat han proliferat com mai, alhora que s’han convertit en una arma política. Dos dels índexs més famosos i reputats són el del diari britànic The Economist (EIU) o el del V-Dem Institute suec, que situen l’estat espanyol com a “democràcia plena”. Una qualificació que el govern espanyol ha fet servir per contrarestar any rere any les acusacions rebudes arran de la repressió efectuada sobre el moviment independentista català a partir del 2017. Ara, un estudi acadèmic que compta amb el suport de 200 professionals i professors universitaris desmunta aquests indicadors.

Originalment publicada el setembre de 2021 a la Revista de Catalunya i presentada aquest dimecres a l’Ateneu Barcelonès, la recerca ‘Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com “democràcia plena” i els febles fonaments dels índexs de qualitat democràtica’ qüestiona “l’ús d’índexs de democràcia basats en reculls d’opinions subjectives, com ara els publicats per The Economist i pel V-Dem Institute, per acreditar, contra l’evidència objectiva, la qualificació d’Espanya com a democràcia plena”. El treball el signen els economistes catalans Eduard Gracia, Oriol Martínez, Jaume Pérez, Josep Reyner, David Ros i Lluís Verbon i ha rebut el suport de 200 professionals i professors universitaris que denuncien “que es qualifiqui Espanya com a plena democràcia per part de diferents centres d’opinió internacionals”.
per Taboola

Una oportunitat de manipulació política

L’estudi parteix del fet que tant l’EIU i el V-Dem puntuen l’estat espanyol entre les democràcies més completes de la terra per davant de països com França, Bèlgica, Finlàndia, Irlanda, Regne Unit, Països Baixos, Alemanya, Islàndia i Àustria. I això que “diverses violacions dels drets humans i civils d’Espanya des del 2017 han estat reiteradament denunciades per diverses institucions internacionals” (com Amnistia Internacional, Nacions Unides, el Consell d’Europa…) que “marquen òbviament un punt de discontinuïtat en la credibilitat democràtica d’Espanya que qualsevol índex de qualitat democràtica fiable hauria de reflectir amb la mateixa fidelitat que un sismògraf registra una ona sísmica”. “Com és possible?”, es demanen els autors de la recerca. Aquí és on comencen a desmuntar els esmentats indicadors.

Ambdós es basen en principis d’una mateixa metodologia, “essencialment una enquesta d’opinions d’experts”. Així doncs, per una banda, l’EIU “no justifica com controla els possibles biaixos de les opinions dels seus experts anònims”. Per una altra, el V-Dem té “molt poc control sobre l’aplicació pels experts dels criteris de classificació i avaluació”, “no fa públic qui són els autors que intervenen en la confecció del seu índex”, ni tampoc “no proporciona justificació de les decisions dels experts”, quelcom que impedeix “eliminar l’impacte del biaix, el prejudici o el propi interès”. Aleshores, els autors de l’estudi assenyalen que “les qualificacions es converteixen, en el millor dels casos, en opinions glorificades i, en el pitjor dels casos, en una fantàstica oportunitat de manipulació en favor de preferències polítiques o ideològiques que aconsegueixen ser dominants en la comunitat d’experts adscrita a un país determinat”.
Més repressió, més puntuació

Tornant a l’estat espanyol, la recerca posa el focus en el fet com V-Dem es feia ressò de l’inici de la repressió contra l’independentisme català mitjançant la reducció de la puntuació d’Espanya com a democràcia liberal en un 8%. Però en els anys posteriors, malgrat l’augment de la repressió, la puntuació va tornar a pujar de manera constant. Per què? Aquest dubte és el que va ser transmès a l’equip de l’institut, que no va ser capaç d’aportar “cap raó”. “Confiaven, sense cap mena de dubte, en els seus experts anònims per proporcionar puntuacions precises i constants sense biaix ni prejudici… Això, francament, ens sembla massa fe”, indiquen els autors.

Aquí és on la recerca fa èmfasi en la idea de manipulació política, que “hauria de ser particularment fàcil de fer quan les víctimes són majoritàriament membres d’una minoria d’alguna manera considerada com a estranya o fins i tot rebutjada per molts membres del grup majoritari, com és el cas dels catalans a Espanya”. I davant d’això, arriben les comparacions, malgrat que “tot el concepte de comparació entre països perd sentit” si no es garanteix que les avaluacions compleixin criteris estàndards comuns.

La primera comparació és amb Hongria. D’acord amb els criteris suposadament objectius que assenyalen els autors, Hongria i l’estat espanyol tenien l’any 2017 el mateix nivell de respecte als drets humans i civils. Però segons l’EIU, Espanya estava molt per davant en qualitat democràtica. Això té a veure amb el fet que el primer ministre hongarès, Viktor Orban, s’ha representat com un populista perillós, mentre que el president espanyol del moment, Mariano Rajoy, es va representar com un governant suau alineat amb la cancellera alemanya, Angela Merkel.

La segona comparació és amb Bèlgica, que “per dades objectives” es troba molt per damunt de l’estat espanyol en matèria de drets humans. Igualment, The Economist situa Espanya per sobre de Bèlgica malgrat que els líders independentistes s’hi hagin exiliat per no estar exposats als abusos de la justícia espanyola. Llavors, l’estudi defensa que això es deu al fet que Bèlgica compta amb llargs períodes sense govern (589 dies entre el 2010 i el 2011) i amb executius amb representació independentista flamenca, mentre que Espanya ha comptat sovint amb governs estables i monocolors (la coalició entre el PSOE i Unidas Podemos és relativament nova).
El biaix subjectiu dels índexs

Amb tot això, les conclusions són clares, ja que la recerca qüestiona que l’objectivitat d’aquests índexs “està substancialment sobrevalorada si els seus experts ni tan sols poden separar el suport o la desaprovació dels mitjans generals de certs governs dels fets específics relacionats amb els drets humans i civils”. A més, afegeix que “algunes d’aquestes qualificacions poden estar subjectes a una manipulació intencionada per part de diverses agències governamentals, ja que les puntuacions d’aquests índexs s’han convertit en notícies carregades de política i els equips que les produeixen només imposen controls molt febles per evitar influències indegudes”. Així doncs, “cal concloure que les nombroses violacions recents dels drets humans a Espanya són simplement incompatibles amb el qualificatiu de plena democràcia que els instituts de qualitat democràtica han atorgat tan generosament”.

Les 200 persones que han signat el manifest que acompanya l’estudi (i que es pot consultar al lloc web del Col·lectiu Maspons i Anglafell) lamenten que, “en adherir-se a una metodologia exposada a biaixos subjectius sense imposar-hi controls efectius per a corregir-los, aquests índexs afegeixin confusió en un camp on el seu objectiu original i declarat era precisament millorar la transparència”. Finalment, emplacen “a The Economist i al V-Dem Institute a introduir controls més robusts a les seves metodologies per tal de limitar el risc de biaix, prejudici i manipulació que avui enterboleix el seu valor objectiu”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (26-1-2022)

67 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: