UN GRUP D’EMPRESARIS HA PAGAT 20.000 EUROS MENSUALS A VALLS PER LA CAMPANYA

Corria el mes de març, faltaven poc mĂ©s de dos mesos per a les eleccions municipals, i una cinquantena de persones de l’establishment barcelonĂ­ es van congregar per celebrar un sopar de suport a Manuel Valls, candidat a l’alcaldia. AllĂ  hi havia alguns dels empresaris i directius que mĂ©s han acompanyat Valls durant el seu intent de ser alcalde de Barcelona. TambĂ© n’hi havia d’altres de menys habituals, aixĂ­ com la seva parella actual, Susana Gallardo, l’hereva dels laboratoris Almirall. A algunes de les persones que van assistir al sopar els va quedar una imatge gravada: a mesura que Manuel Valls els anava saludant, alguns dels assistents obrien la cartera i li donaven diners en mĂ  al candidat per finançar-li la campanya.

Un mes desprĂ©s, en plena celebraciĂł del Trofeu Comte de GodĂł de tenis, el conegut caçatalents Luis Conde, que mai ha amagat la seva estima per Manuel Valls, li va demanar al candidat a alcalde en quĂš el podia ajudar. La resposta de Valls va ser molt directa: “Vots i diners”.

Molts recursos van venir de Madrid, on Valls va percebre un entusiasme i reconeixement que a Barcelona era més matisat

La necessitat de recursos econĂČmics ha sigut una constant per a l’ex primer ministre de França des que es va plantejar fer el salt a la polĂ­tica municipal, i, de fet, la manera com s’ha finançat ha sigut una de les incĂČgnites que han planat tot aquest temps, tenint en compte que Valls no gaudia d’una estructura de partit prĂČpia, mĂ©s enllĂ  del suport que va rebre de Ciutadans. L’ARA ha parlat amb una vintena de persones, algunes de les quals han demanat l’anonimat, per reconstruir la seva croada per obtenir fons per a la campanya i, tambĂ©, per assegurar-se uns ingressos per a ell mateix.

De diners n’han arribat, i no nomĂ©s de Barcelona, malgrat que es tractava de finançar una cursa electoral per a l’alcaldia de la capital catalana. Molts recursos tambĂ© van venir de Madrid. Tot i aixĂ­, a mesura que la campanya va anar avançant, l’equip de Valls va patir per aconseguir tots els fons que necessitava.

Els orĂ­gens

Tot es va començar a coure al voltant d’una taula. DesprĂ©s que Manuel Valls tinguĂ©s un paper actiu en la campanya electoral del 21-D, les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy, el polĂ­tic es va anar fent cada cop mĂ©s present a Barcelona. Amb el pas del temps, grans empresaris catalans com Mariano Puig (expresident del grup perfumer que du el seu cognom) van acollir sopars a casa seva perquĂš la burgesia local poguĂ©s conĂšixer millor un polĂ­tic nascut a Barcelona perĂČ que havia fet la seva carrera a França i, per tant, no era conegut per les elits locals. TambĂ© es va fer un sopar en un hotel Hotusa, grup hoteler propietat d’ Amancio LĂłpez, i, un temps desprĂ©s, un altre a casa d’ Isak Andic. Tot i que el fundador de Mango nega haver acollit aquest sopar, les fonts consultades per l’ARA ho confirmen. Una de les persones que van anar a aquestes trobades recorda que “a les primeres cites hi havia interĂšs per conĂšixer Valls”. “Molts es van enlluernar pel fet que haguĂ©s sigut primer ministre de França”, afegeix un altre.

En aquests sopars hi havia una preocupació compartida per la situació política. “Es deia que per a l’independentisme seria un gran ùxit aconseguir Barcelona”, diu una veu.

En un d’aquests Ă pats, perĂČ, ja va començar a aflorar la qĂŒestiĂł del finançament. L’empresari catalĂ  acostuma a ser molt reticent que se sĂ piga a qui dona suport polĂ­tic. “En el sopar es va plantejar si hi havia maneres de fer-li arribar els diners a Valls sense que quedĂ©s rastre de qui els hi havia donat”, diu un assistent. “Es va parlar de com fer les aportacions sense que apareguessin els seus noms i es va quedar que es miraria com s’havien de fer les donacions”.

En una de les cites amb empresaris va demanar 20.000 euros nets al mes perquĂš havia de renunciar al sou de diputat francĂšs, i se li van concedir

Potser en aquell moment no eren del tot conscients del secretisme amb el qual el Tribunal de Comptes, Ășnica instituciĂł que coneix els noms dels donants dels partits, tracta aquesta informaciĂł. Mai la fa pĂșblica. La legislaciĂł actual estipula que les empreses no poden fer donacions a partits, perĂČ no Ă©s cap delicte que ho facin les persones individuals, sempre que la donaciĂł no superi els 50.000 euros anuals. “Hi ha moltes aportacions que estan molt lluny d’aquesta xifra”, va explicar Valls en una entrevista recent amb l’ARA. Un membre del seu equip afirma que “molta gent va donar quantitats molt petites”.

En una d’aquestes trobades, el polĂ­tic va concretar quants diners creia que necessitaria per a la precampanya i la campanya electoral: calia llogar un espai, contractar persones, etcĂštera. Tot seguit, perĂČ, va demanar una cosa mĂ©s: una retribuciĂł neta de 20.000 euros al mes.Aquesta peticiĂł, ratificada per quatre fonts diferents i que no nega cap de les altres persones consultades, va sorprendre els que ho van sentir. “SĂ­ que va descol·locar que demanĂ©s aquests diners per a ell: Ă©s poc elegant”, ratifica un directiu. Passada la sorpresa, perĂČ, van acceptar-la i la seva peticiĂł va ser concedida. Un altre directiu resta importĂ ncia a la demanda de Valls: “Fora d’Espanya aixĂČ Ă©s mĂ©s habitual, i ell Ă©s un professional”.

Les fonts consultades no aclareixen quan es va pactar exactament aquesta retribució, tot i que la majoria donen per fet que entrava en vigor en el moment en quù Valls va deixar l’Assemblea francesa, de la qual era diputat fins al 2 d’octubre passat, i arribava fins a la celebració de les eleccions municipals, a finals de maig. En suma, vuit mesos.

De fet, Valls va justificar la petició d’una retribució perquù havia de deixar el seu càrrec de diputat. “Ell ja tenia el seu salari de diputat i havia de dimitir de l’Assemblea francesa”, corrobora una de les persones que han finançat la seva campanya.

Els 20.000 euros nets mensuals gairebé tripliquen els 7.200 euros bruts que es cobren com a diputat a França

De totes maneres, els 20.000 euros nets al mes superen en molt el que es cobra com a membre de l’Assemblea francesa, on el sou mĂ xim Ă©s de 7.239 euros bruts mensuals. Com a ex primer ministre (cĂ rrec que va abandonar a finals del 2016) no li corresponia cap retribuciĂł econĂČmica. A França, els primers ministres nomĂ©s segueixen cobrant durant els tres primers mesos des que deixen el cĂ rrec i tampoc se’ls dona un despatx. En canvi, sĂ­ que tenen dret a protecciĂł policial, cotxe oficial i xofer durant la resta de la seva vida. La retribuciĂł de 20.000 euros nets tambĂ© supera de molt els 14.910 euros bruts que cobren els presidents i els primers ministres de França mentre ostenten el cĂ rrec.

D’on surten els diners?

La pregunta és: ¿qui va aportar diners per finançar la candidatura de Manuel Valls i per retribuir el polític durant aquests mesos?

En aquest apartat s’ha de distingir entre tres tipus de persones: els que van donar diners, els que van buscar-ne i els que feien totes dues coses alhora, aportar-ne i buscar mĂ©s finançadors de la causa.

“Li vaig presentar gairebĂ© tot l’Íbex-35, tambĂ© Felipe GonzĂĄlez, JosĂ© MarĂ­a Aznar…”

FÉLIX REVUELTAFUNDADOR DE NATURHOUSE

Un dels que reuneixen aquestes dues condicions Ă©s FĂ©lix Revuelta, president de Naturhouse, que no amaga haver ajudat financerament Manuel Valls i haver-li obert moltes portes. “Li vaig presentar gairebĂ© tot l’Íbex-35, també Felipe GonzĂĄlez, JosĂ© MarĂ­a Aznar…”, rememora. De fet, la majoria de persones consultades coincideixen a indicar que molts fons de la campanya van venir de la capital espanyola. “Madrid Ă©s infinitament millor per recaptar diners, entre altres coses perquĂš el de Barcelona s’ho treu de la butxaca i el de Madrid ho treu del compte de resultats”, sostĂ© una veu. A mĂ©s, entre l’empresariat madrileny Valls va percebre un “entusiasme” i un “reconeixement” que a Barcelona era molt mĂ©s matisat, expliquen al seu equip.

Qui tambĂ© va estar molt present va ser Josep Ramon Bosch, fins a aquesta setmanapresident de Societat Civil Catalana, a qui moltes fonts assenyalen com el gran buscador de fons entre l’empresariat de Madrid. Bosch tĂ© bones relacions amb el CĂ­rculo de Empresarios madrileny, i alguns dels seus expresidents tambĂ© s’han implicat en la recerca de fons. Javier Vega de Seoane (president de l’asseguradora DKV) i Claudio Boada (assessor principal a Espanya del fons d’inversiĂł Blackstone, gran comprador d’actius immobiliaris a l’Estat) han estat entre els que mĂ©s han treballat per la causa. Segons algunes fonts, tambĂ© hi han aportat diners de la seva butxaca. Inquirits per aquesta qĂŒestiĂł, tots dos van declinar fer comentaris.

A Barcelona, els principals encarregats de buscar fons van ser Carlos Rivadulla, president d’Empresaris de Catalunya i membre de la candidatura de Manuel Valls, i Jaime Malet, president de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya i conegut per ser un directiu molt mobilitzat contra l’independentisme. A mĂ©s d’aixĂČ, Malet Ă©s conseller delegat de Telam, una assessoria de la qual tambĂ© Ă©s soci Javier Vega de Seoane.

Jaime Malet, que no ha volgut atendre l’ARA, tambĂ© Ă©s la persona que va sol·licitar a Esadeque donĂ©s una feina de professor a Manuel Valls, un encĂ rrec que Eduardo BerchĂ©, degĂ  de la Facultat de Dret, va acceptar de bon grat. La decisiĂł va ser acceptada per la direcciĂł d’Esade, perĂČ va suposar “una bomba” dins del patronat de l’escola de negocis. Les fonts consultades, perĂČ, donen per fet que Valls va guanyar pocs diners amb les classes que va impartir durant un trimestre.

Un altre directiu catalĂ  molt implicat va ser Luis HernĂĄndez de Cabanyes, president de la immobiliĂ ria Renta CorporaciĂłn. Consultat per aquest diari, admet haver ajudat Valls, perĂČ nega haver-li donat diners.

Totes les persones que han participat en aquest article tambĂ© donen per fet que, lĂČgicament, Susana Gallardo ha participat en la campanya del seu futur marit, tant financerament com obrint-li portes a l’alta societat barcelonina.

Una de les caracterĂ­stiques de molts dels implicats en la campanya de Valls Ă©s que formen part de la FundaciĂł Joan BoscĂ , entitat nascuda el 2014 per combatre els postulats sobiranistes. Tant Josep Ramon Bosch com Claudio Boada, FĂ©lix Revuelta, Jaime Malet oJavier Vega de Seoane integren el patronat d’aquesta fundaciĂł. Revuelta, perĂČ, afirma que la fundaciĂł “no hi ha jugat cap paper”.

La llista de pagadors Ă©s mĂ©s llarga que la que apareix en aquest article, perĂČ el secretisme amb el qual s’ha portat aquesta operaciĂł ha impedit que l’ARA poguĂ©s contrastar tots els noms que les fonts han esmentat.

Els fons s’acaben

Una de les grans queixes de l’entorn de Manuel Valls Ă©s que, tot i les promeses, al final no va haver-hi tants diners com semblava que havien d’arribar. “La gent diu que posarĂ  mĂ©s pasta de la que finalment acaba posant”, protesta un polĂ­tic prĂČxim a Valls. “No hem nedat en l’abundĂ ncia, com s’ha dit: no ens han regalat res”, lamenta Carlos Rivadulla. Aquest membre de l’equip de Valls encara demanava diners quan faltaven pocs dies per a les eleccions municipals. Va haver-hi un empresari immobiliari catalĂ  que, per exemple, va rebre la visita de Rivadulla. Aquest va demanar-li diners, perĂČ ell s’hi va negar perquĂš “no volia problemes”.

El fet Ă©s que Manuel Valls va ser el gran perjudicat per l’accelerada pĂšrdua d’atractiu que va patir Ciutadans, equip amb el qual es presentava a les eleccions municipals. La formaciĂł taronja gaudia d’un prestigi entre determinat empresariat catalĂ  que en l’Ășltim any s’ha anat esfumant, com ja va explicar l’ARA. L’exitosa mociĂł de censura de Pedro SĂĄnchez va fer que l’empresariat terceraviista tornĂ©s a veure el PSOE amb bons ulls, mentre deixaven caure Ciutadans i, en conseqĂŒĂšncia, Valls.

ÂżCom funcionen les donacions als partits polĂ­tics?

“Encara tinc un grau d’intel·ligĂšncia i penso que quan vols ser l’alcalde de Barcelona no et poden ajudar les empreses que treballen a Barcelona”. AixĂČ afirmava Manuel Valls el 4 d’octubre durant una conferĂšncia a porta tancada al Cercle del Liceu. Com bĂ© va dir Valls, les empreses no poden ajudar directament cap candidat, ja que, segons la legislaciĂł espanyola, les empreses tenen prohibit finançar partits polĂ­tics. En canvi, les donacions individuals estan completament permeses amb una limitaciĂł: no poden excedir els 50.000 euros anuals. Totes les donacions s’han de comunicar al Tribunal de Comptes, i amb una especial celeritat (no mĂ©s tard dels tres mesos) quan superen els 25.000 euros.

De totes maneres, el Tribunal de Comptes Ă©s molt gelĂłs d’aquesta informaciĂł. Tal com explica Carlos Rivadulla, un dels membres de l’equip de Valls, “el Tribunal de Comptes Ă©s com Hisenda, que no revela la informació”.

El cert Ă©s que una campanya municipal, per molt que sigui d’una ciutat com Barcelona, Ă©s molt mĂ©s barata que unes eleccions catalanes o espanyoles. Segons Rivadulla, Valls s’ha gastat 178.000 euros en el perĂ­ode estricte de la campanya, que Ă©s el mĂ xim que tenien permĂšs els partits que optaven a l’alcaldia de Barcelona i que, segons la seva opiniĂł, serĂ  “la xifra que gairebĂ© tots els partits s’hauran gastat”. PerĂČ quan se li pregunta a Rivadulla quants diners s’han destinat a la llarga precampanya de Valls respon concisament: “No t’ho puc contestar”.

Informa:ARA.CAT (14-6-2019)

441 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: