El jutjat d’instrucció 6 de Tarragona ha ordenat detenir la diputada de la CUP Laia Estrada.

Està acusada de desordres públics en la manifestació del 21 de desembre de 2018, durant el consell de ministres a Barcelona.

Estrada va ser citada a declarar als jutjats de Tarragona el 30 de desembre de 2020 i el 21 de gener de 2021, però no s’hi va presentar, motiu pel qual la jutgessa n’ha dictat l’ordre de detenció.

El 21 de desembre de 2018, durant el consell de Minsitres, hi va haver talls a diverses carreteres i concentracions en diversos punts de Barcelona i càrregues dels Mossos d’Esquadra en el perímetre de seguretat de la Llotja de Mar, on es va ferla reunió de l’executiu espanyol. Les protestes van acabar amb una manifestació de 80.000 persones. hi va haver altres manifestacions a Girona, l’Ampolla, Tarragona, Lleida.

El jutge la cita per la “injustificada” absència en els citacions de declaració com a imputada.

Els Mossos d’Esquadra van desaconsellar celebrar el Consell de Ministres a la Llotja de Mar. Segons l’informe que va fer la policial el lloc es desestimava per la complexitat de blindar-lo.
Una protesta de 5 anys de presó

Impedir la celebració d’un Consell de Ministres està castigat amb penes de fins a cinc anys de presó. El Codi Penal recull un apartat específic sobre aquest tema dins del capítol tres de la norma, el relatiu als delictes contra les Institucions de l’Estat i la divisió de poders. En la secció primera d’aquest capítol, relativa als delictes contra les institucions de l’Estat, s’estableix una quinzena de delictes entre els quals figuren l’atemptat contra la celebració d’un Consell de Ministres o un Consell de Govern de Comunitat Autònoma.

L’article 504 afegeix que la pena per “calumniar, injuriar o amenaçar greument” el govern espanyol o els cossos de seguretat pot suposar una multa de 12 a 18 mesos, i que “utilitzar força, violència o intimidació” per impedir que se celebri el Consell de Ministres correspon a una pena de presó de tres a cinc anys. La gravetat d’aquesta tipologia penal no es dona en altres mobilitzacions.

A diferència d’una protesta ordinària, en què les persones que provoquin aldarulls podrien ser acusades de delictes com desobediència, resistència a l’autoritat o contra l’ordre públic, en el cas que algú intentés impedir la celebració de la reunió del Consell de Ministres, poden ser imputats per un delicte més greu, contra les institucions de l’Estat, com va passar en el setge al Parlament en l’etapa d’Artur Mas.
Informa:ELNACIONAL.CAT (13-5-2021)