UN MAGISTRAT DEL TSJC DIU QUE TORRA TENIA DRET A PENJAR LA PANCARTA PELS PRESOS POLÍTICS

La sala del contenciós del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat que la pancarta penjada pel president Quim Torra a la façana del Palau de la Generalitat que reclamava, en català i en anglès, l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, tenia “finalitats partidistes”.

El TSJC estima parcialment la demanda de l’entitat Impulso Ciudadano i, contra les al·legacions de la Generalitat, afirma que Torra podia fer ús de la seva llibertat d’expressió en tots els fòrums i formats, però que la façana del Palau és un bé públic del qual com a president va fer un “ús partidista”.

Els magistrats diuen que les persones que no comparteixin la ideologia que representa el text de la pancarta i el llaç groc “poden considerar-se legítimament afectats per tal actuació, contrària al principi d’objectivitat i de neutralitat institucional”.

Tanmateix, la sala avala la pancarta que va penjar Torra posteriorment amb el missatge ‘Llibertat d’opinió i d’expressió’, perquè va fer-ho després que aquesta associació presentés el recurs. A més, els jutges recorden que la Junta Electoral espanyola (JEC) va considerar “innòcua” aquesta pancarta, en entendre que el seu contingut no podia relacionar-se directament amb cap de les formacions que concorrien a les eleccions.
Un vot particular

La sentència inclou el vot particular d’un dels magistrats, Eduardo Paricio Rallo, que recalca que quan es va presentar el recurs no hi havia cap procés electoral en marxa. El jutge considera que penjar la pancarta “sí que forma part del contingut essencial el dret a expressar el posicionament propi del representant polític i el dels seus representats, i a fer-ho des del càrrec públic” que ostenti. Diu que “allò que entra en joc és la llibertat d’expressió del president, i segons el meu parer més exactament el dret fonamental que té en l’exercici del càrrec.”

“Una altra solució suposaria relegar l’exercici del càrrec a una posició institucional neutra, políticament asèptica, circumscrita a representar a la institució” adverteix el jutge, que defensa que els càrrecs públics puguin expressar la ideologia per la qual han estat triats.

Per això, manté que “no se li pot impedir que el càrrec públic expressi les seves creences o anhels, o la seva posició sobre aspectes que entengui transcendents; expressió que no pot quedar limitada a la seva esfera privada, desvinculada del càrrec públic institucional que ocupa”. I diu que “no es pot oblidar que el govern respon a un programa polític, que és naturalment subjectiu i partidista, i que és avalat pels ciutadans i que s’expressa en una acció política també partidista.”

Recorda que penjar pancartes o símbols és un fet relativament freqüent, com llaç rosa de solidaritat afectats càncer de mama, la bandera LGTBI, o contra violència masclista o contra la guerra… Per això, “la utilització d’un principi general com la neutralitat institucional es projecta en la desqualificació d’una bona part de les manifestions que fins ara han estat habituals i admeses”.
Informa:VILAWEB.CAT (29-4-2021)

128 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: