UN MILIÓ DE SIGNATURES PER A LA INICIATIVA CIUDADANA DE LES REGIONS NACIONALS: SOM UNA NACIÓ SENSE ESTAT

“Aquesta Iniciativa Ciutadana a Europa no va de minories. Som una nació sense Estat”.

“Aprofito que porto tota una vida d’implicació política per a promoure la Iniciativa Ciutadana de les Regions Nacionals”. Erika Casajoana (Barcelona, 1966) ha assumit un altre repte. Activista i consultora en comunicació pública des de Brussel·les, va ser número quatre a la llista Lliures per Europa, encapçalada pel president Carles Puigdemont a les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig de 2019. Es va quedar al tall, desprès de l’entrada de Clara Ponsatí arran el Brexit. Actualment és membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana. Parlem amb ella de la Iniciativa Ciutadana Regions Nacionals, que té l’objectiu d’aconseguir un marc jurídic adient on es reconeguen els drets de les nacions sense Estat a la Unió Europea.
( REGINA LAGUNA )
Amb una llarga trajectòria professional al marc internacional, Casajoana lluita perquè els Països Catalans tinguen un espai propi a la Unió. Perquè la iniciativa tire endavant es necessiten més d’un milió de signatures, amb una quantitat mínima proporcional a la població per cada Estat membre que hi participa, i que han de ser al menys set. La campanya per a signar acaba el 7 de febrer, “i ens falten menys de 6.000 signatures”. Erika Casajoana ens anima a prendre-hi part a través d’aquest enllaç.

-Costa mobilitzar un milió de ciutadans a tota la Unió Europea?

-Representa un esforç immens en temps i en diners, i més encara en plena pandèmia. Vaig entrar en contacte amb RegionsNacionals.eu perquè el 2018 ja havia ajudat a l’exitosa Iniciativa Ciutadana Europea anterior, la “Minority Safepack”. La vicepresidenta de la Comissió Europea de Valors i Transparència, Věra Jourová, anuncià fa pocs dies que no proposarà desenvolupar la legislació de protecció de minories nacionals i llengües no oficials que “Minority Safepack” reclama. Jourová addueix que el respecte als drets de les minories ja està garantit a Europa. Tanmateix, la Iniciativa actual de les Regions Nacionals no va de minories. Va de nacions sense Estat i comunitats nacionals.

-S’espera una millor resposta de la Comissió per a les Regions Nacionals?

-La Comissió sempre pot dir-te que no i tancar-te la porta, perquè està molt pressionada pels Estats Membres. Però just ara que es desentén de les legítimes reivindicacions de les minories, li vindrà a sobre una nova iniciativa que torna a exercir pressió. És molt difícil que accepten legislar, però el clam és cada cop més fort. La Comissió no vol escoltar-lo. Aquests modestos actors polítics que malden per fer-se un lloc a la taula on es prenen decisions a Europa tenen molt de mèrit. Tinguem present que si t’adreces al ciutadà mig d’un gran Estat i li expliques aquesta problemàtica, posem per cas sobre les llengües no oficials a la Unió, no ho acaba d’entendre. Els alemanys, francesos, o italians no ens donaran mai suport. Qui no té problemes no es mou.

-I qui són els ciutadans que sí que hi estan oberts?

-Els hongaresos dins de Romania son els més conscienciats, perquè no tenen cap reconeixement i estan administrativament dividits. Els Estats espanyol i francès intenten de fer igual: trossejar i barrejar nacions per tal de diluir-les. A Europa ja hi ha 6 Estats que han superat el llindar mínim de suport requerit a la Iniciativa Ciutadana Europea RegionsNacionals.eu : Hongria, Romania, Eslovàquia, Croàcia, Lituània i Suècia. Ens fan costat també els bascos i el partit d’abast europeu Aliança Lliure Europea. Això ens dona molta moral als catalans. Emplacem la Comissió a no ser tan esclava dels Estats i a procurar també pels milions d’europeus que no formem part del grup dominant al nostre Estat Membre.

-Vol dir que els fons per al Pla de Recuperació de la pandèmia no arribaran a tots per igual?

-La Unió Europea està basada en els Estats. La discriminació en qüestió d’inversions afecta de ple el País Valencià, i d’això el govern de la Generalitat Valenciana ha fet bandera liderant la reivindicació. Per què Europa es desentén d’aquesta qüestió tan trascendent si són els seus diners? A sant de què s’han de decidir on van els diners d’Europa des del Palau de la Moncloa? És responsabilitat de les institucions europees assegurar-se que els Fons serveixen realment per al desenvolupament regional. Equilibrat i amb els diversos projectes competint pel finançament europeu en igualtat de condicions.

Quan es tracta de països amb tradició centralista com Espanya o Romania, es reforça una dinàmica molt perversa. Madrid acapara tot tipus de recursos, també els provinents d’Europa, i cada vegada és més rica, com també ho són les zones de cultura dominant romanesa a Romania. Passa com amb els pollets més grossos, que obren la boca més amunt i la mare els alimenta més, mentre que el menut finalment es queda esclafat al niu.

-La solució està a Europa?

-La Comissió Europea ens ha d’ajudar a frenar els Estats centralistes, perquè el Tractat de Lisboa l’obliga a respectar els drets de les minories, la diversitat cultural i lingüística i a promoure la cohesió territorial. Quina cohesió hi pot haver si les capitals ens tracten com a ciutadans de segona en les inversions?

Ens falten eines jurídiques perquè des de les institucions siguem tinguts prou en compte tots els ciutadans d’Europa. Posem de manifest la component democràtica: les nacions sense Estat no estem suficientment representades. RegionsNacionals.eu és un clam democràtic. Això interessa a valencians i resta de Països Catalans, perquè som una nació sense Estat que està mancada de vies per a interactuar políticament amb les màximes institucions europees. El Comitè de les Regions és poqueta cosa. El cas d’Occitània resulta encara més greu, perquè no consta, és un mélange administratiu. El País sícul o Széklerland, amb una ètnia de parla hongaresa, ni tan sols té una regió pròpia a Romania des que hi fou annexionat pel Tractat de Trianon després de la Primera Guerra Mundial.

-És qüestió d’identitat o de diners?

-Aquesta Iniciativa Ciutadana Europea demana gestionar fons europeus directament, des d’un marc d’identitat nacional. Vist des de la perspectiva de catalans, valencians i balears, quan les nacions sense Estat d’Europa es mobilitzen, nosaltres hi hem de ser. Sempre. Això és soft power.

Hem de ser capaços de demostrar aquest poder assolint un llindar de signatures que està pensat per a un Estat de 47 milions d’habitants, que és la part proporcional a la població total que s’exigeix. Qui més està estirant del carro per assolir l’objectiu de signatures son els independentistes al Principat. A causa del procés, disposem d’un gruix de gent molt mobilitzada, motivadíssima. Tanmateix, Regions Nacionals ha reeixit a saltar la suposada divisió al si de la nostra societat i ha obtingut també el suport de no-independentistes com l’eurodiputat Ernest Urtasun. La llengua i la cultura catalanes sempre son un argument guanyador a casa nostra. La Plataforma per la Llengua ha tingut molt d’èxit animant a signar RegionsNacionals.eu per afavorir el català. La llengua pròpia ens cohesiona com a societat i fa saltar la barrera artificial entre unionistes i independentistes. El català és cosa de tots.

-S’entendria també a Espanya?

-Estem aconseguint ser transversals. Obtenim suports des de regions espanyoles menystingudes pel centralisme i que volen revertir el declivi de “la España vaciada”. Algunes zones interiors properes a Madrid pateixen tal despoblació, que han arribat a densitats de població inferiors a Lapònia. L’aplicació efectiva del principi de subsidiarietat les afavoriria també a elles, actuaria d’antídot davant la voracitat de la capital de l’Estat. No cal ser independentista ni parlar un idioma no oficial per trobar utilitat a Regions Nacionals.

-Quins drets i com hauria de reconèixer Europa perquè no es discriminaren aquestes zones?

-El marc jurídic seria creat per la Comissió Europea per a empoderar les nacions sense Estat. He esmentat abans els drets reconeguts al Tractat de Lisboa. Cal donar-los contingut real mitjançant instruments legals i això és el que li demanem. La llengua, la gestió dels fons europeus, el reconeixement que existeixes… A Europa no tenim cap marc jurídic que reconegui Occitània, els Països Catalans o el País sícul. Si no existeixes, com han de parlar amb tu les institucions europees?

-Implicaria també el reconeixement del dret a l’autodeterminació?

-Aquesta Iniciativa Ciutadana juga a favor de les nostres fortaleses i servirà perquè els pobles de cultura catalana guanyem influència. Encarnem valors molt europeus i molt del segle XXI: democràcia, mobilització, empoderament ciutadà i de l’administració més propera. Abans, les fronteres es canviaven amb violència. Avui, dintre de la Unió Europea ja no cal que fem guerres, afortunadament. Des del Principat busquem la independència, però dintre de les fronteres de la UE.

L’Estat espanyol serà, de llarg, l’Estat Membre més gran que dona suport a Regions Nacionals, i en bona part és el fruit nostre esforç tot signant, signant, signant. Des d’Europa Central i de l’Est, al País sícul, el representant de Regions Nacionals Izsák Balázs ens ha fet arribar el seu agraïment: “Surto al carrer i em para la gent. Tothom parla de vosaltres: ‘Els catalans recullen signatures! Al final arribarem al 100%’. Ens heu portat optimisme durant la pandèmia. Gràcies!”.

És preciós. Una mostra de “soft power” per a Catalunya, que ajuda a bastir relacions internacionals i obrir nous mercats. Això és política europea de primer ordre.
Informa:VILAWEB.CAT (24-1-2021)

132 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: