UN NADAL MÉS AMB EXILIATS I INDULTATS PARCIALMENT

“Un Nadal més amb exiliats i indultats parcialment”
( JOSÉ ANTICH )

Des de 2017, amb els diferents actes que se succeeixen cada any a la tomba del president Macià, mort el 25 de desembre de 1932, a l’edat de 74 anys, és fàcil recordar que la situació política de Catalunya dista molt de ser la d’un país normal. Macià, com la gran majoria dels presidents de la Generalitat que no s’han conformat, en l’època recent, amb gestionar una simple autonomia, no ho va tenir fàcil al llarg de la seva trajectòria política. L’avi, com era conegut i estimat pel poble, va patir també exili i va lluitar per la independència de Catalunya. Vuit anys després de la seva marxa a París va tornar a Barcelona, va proclamar la República catalana com un Estat integrat dins la Federació Ibèrica i tres dies més tard va renunciar, assumint la presidència de la Generalitat fins a la seva mort.

Va ser una vida intensa de lluita per la independència de Catalunya, amb encerts i errors, però que va obtenir, com es manifesta any rere any, un reconeixement més enllà de la seva gestió política fins a convertir-se en un símbol del país. Els fets de 2017 van provocar una diàspora de la política catalana que, en molts aspectes encara dura avui. De fet, és la primera gran ofensiva de l’estat espanyol des de la restauració de la Generalitat, el 1977, i des del retorn de l’exili, una vegada més un president de Catalunya feia el camí de retorn a casa, en aquest cas, Josep Tarradellas i Joan.

És un fat dels màxims responsables de les institucions catalanes patir la repressió i patir exili o presó.

És possible que per alguns el cinquè aniversari que han passat el president Carles Puigdemont, els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, o l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, formi part de la nova normalitat. Per a la gran majoria de la ciutadania catalana, tanmateix, no és així: són víctimes de la repressió desencadenada per l’estat espanyol per intentar acabar amb l’independentisme.

Els presos indultats parcialment abans de l’estiu pel govern de Pedro Sánchez, després de múltiples pressions de les autoritats de la UE, i que, per primera vegada, han pogut passar el Nadal en semillibertat —Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa i la presidenta Carme Forcadell— han canviat la presó dels últims quatre anys per unes festes en família. Però continuen sent, òbviament, víctimes importants de la repressió, ja que conserven una pena d’inhabilitació de la que resten molts anys.

Val la pena recordar la situació de Macià el dia que se li ret homenatge al cementiri de Montjüic, com quan es produeix l’aniversari de l’afusellament el 1940 del president LLuís Companys, el 15 d’octubre. Recordar i aprendre del passat és una obligació ja que la història ens deixa sempre prou elements per comprendre el present i reconèixer el fil vermell de llibertat que permet resseguir per què som una nació a la recerca d’un futur millor.
Informa:ELNACIONAL.CAT (26-XII-2021)

136 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: