UN NOU REPTE DE L’ANC: ARA TOCA CONTROLAR PIMEC, LA PATRONAL DE LA PETITA I MITJANA EMPRESA

( MANUEL LILLO )

Tot i que les manifestacions van perdre certa intensitat en el context posterior als fets d’octubre del 2017, l’Assemblea Nacional Catalana no ha deixat de fer feina. Si el d’abans era un treball mĂ©s aviat mobilitzador, la d’ara Ă©s una tasca constant per ocupar espais de poder. Aquesta lĂ­nia va obtenir el seu primer fruit al juny de 2019, quan l’empresari Joan Canadell es va fer amb la presidĂšncia de la Cambra de Comerç de Barcelona desprĂ©s de guanyar les eleccions. Canadell, ara escollit diputat de Junts per Catalunya, va abandonar l’entitat fa un mes, precisament, per centrar-se en la campanya electoral.

Precisament serĂ  un dels vicepresidents de la Cambra amb Canadell, Pere Barrios, qui mirarĂ  de fer-se amb el control de PIMEC, la patronal catalana de les microempreses i les pimes. Barrios, a mĂ©s a mĂ©s, va substituir com a vicepresident a la Cambra el president sortint de PIMEC, Josep GonzĂĄlez. La jugada, si mĂ©s no, recorda bastant a la que es va produir a la Cambra: un candidat impulsat per l’ANC disputarĂ  la presidĂšncia d’una entitat que fins ara mai no havia celebrat eleccions –a la Cambra se’n celebraven, si bĂ© de manera totalment desapercebuda i insignificant–, i ho fa amb un relat crĂ­tic amb la direcciĂł actual de PIMEC –que es mantĂ© des de fa dĂšcades– barrejat amb un discurs independentista que mira d’interpel·lar els empresaris cridats a votar.

Les eleccions, que es faran el 23 de febrer, decidiran si PIMEC es converteix en un altre dels centres econĂČmics que passa a ser controlat per l’Assemblea Nacional Catalana. QuĂš suposaria aixĂČ?

PIMEC

Es tracta d’una patronal que troba l’origen en l’any el 1975 i que Ă©s el resultat de dues fusions posteriors produĂŻdes a mitjans de la dĂšcada dels noranta. Segons explica a la seua web, PIMEC estĂ  integrada per socis individuals (empreses i autĂČnoms) i per col·lectius (gremis i associacions sectorials o territorials d’empreses). Al seu torn, aquesta patronal estĂ  vinculada a CEPYME, la ConfederaciĂł Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa –vincle que Barrios veu possible de trencar si Ă©s president de PIMEC–, de la mateixa manera que Foment del Treball Ă©s membre de la ConfederaciĂł Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE). La seua tasca, com la de qualsevol patronal amb vocaciĂł de domini, Ă©s d’influĂšncia sobre els sectors decisius de l’economia –governs i administracions–, i PIMEC mira d’exercir-la a travĂ©s d’informes i treballs que avalen les seues demandes. Durant l’Ășltim any, PIMEC ha estat una entitat molt activa a l’hora d’exigir als governs el rescat d’empreses o l’arribada de tests per detectar casos de COVID. Anteriorment, la patronal ha lluitat, per exemple, per dotar els polĂ­gons industrials de fibra ĂČptica i d’eines digitals que modernitzen les seues infraestructures. Cal tindre en compte que el 99,8% de les empreses catalanes sĂłn micro o pimes, cosa que dona mĂ©s rellevĂ ncia a aquesta patronal.
SubscripciĂł al butlletĂ­

Des del 1997, la presidĂšncia de PIMEC ha estat en mans de Josep GonzĂĄlez i Sala, qui hi va renunciar a principis d’aquest mes de febrer, quan es va obrir el termini per presentar candidatures al perĂ­ode electoral. Si el funcionament haguera estat el de sempre, Antoni Cañete, enginyer industrial, secretari general de l’entitat i home de confiança de GonzĂĄlez, hauria assumit la substituciĂł sense cap oposiciĂł. PerĂČ una nova candidatura, Eines PIMEC –que copia el nom d’Eines de PaĂ­s, candidatura de Canadell a la Cambra el 2019– va presentar els avals suficients el 12 de febrer per concĂłrrer a les eleccions. La lidera Pere Barrios, membre de la Junta Directiva de PIMEC, empresari del sector metal·lĂșrgic –és gerent de l’empresa Recam LĂ ser, ubicada a Caldes de Montbui i que compta amb uns 170 treballadors– i bon coneixedor de l’entitat que ara vol presidir.

Segons Barrios, que atĂ©n aquest setmanari, PIMEC no representa «com hauria de representar» les empreses dels sectors industrial i comercial. «EstĂ  permetent que altres patronals –sobretot en referĂšncia a Foment– li agafin bona part de la representativitat», cosa que impediria que PIMEC siga «la principal representant de tot el teixit industrial català». A tall d’exemple, el candidat protesta pel fet que PIMEC «no participa en la negociaciĂł col·lectiva de sectors com ara el metall, quan la majoria de les empreses metal·lĂșrgiques petites, mitjanes i micro haurien d’estar representades en el conveni que els afecta». Alhora, «dividir la representaciĂł resta força», explica Barrios, a l’hora de fer reivindicacions davant l’administraciĂł o els agents socials. Segons declara, el fet que Foment exercisca aquesta representaciĂł fa que les empreses beneficiades siguen les grans, i no les petites. El candidat d’Eines PIMEC vincula aquest fet al «funcionament tradicional» de la patronal, que «arrossega una sĂšrie d’estils una mica anacrĂČnics que s’han de renovar».

Amb l’objectiu de convertir PIMEC en la patronal «mĂ©s forta, representativa i important de Catalunya» i en «l’aglutinador de totes les PIMES», Barrios no defuig del discurs independentista. «Volem que treballar pel paĂ­s sigui la nostra principal virtut. I a mĂ©s a mĂ©s, si ho fem, estarĂ­em representant mĂ©s de la meitat de Catalunya», diu en relaciĂł al resultat de les Ășltimes eleccions al Parlament. «Quanta mĂ©s autonomia i possibilitats tinguem, millor ho farem».

Barrios, a mĂ©s a mĂ©s, Ă©s crĂ­tic amb la presidĂšncia de PIMEC i amb el candidat Cañete, a qui titlla de continuista. Barrios ja va presidir la sectorial del metall de PIMEC i tambĂ© la delegaciĂł de la seua comarca, el VallĂšs Oriental. «Hi he vist molt poca transparĂšncia i poca llibertat d’actuaciĂł, i fins i tot censura. Per exemple, jo no podia fer declaracions lliurement. Tot havia de passar pel departament de premsa de l’entitat». El candidat vincula aixĂČ a «la tradició» de PIMEC i a «l’obsessiĂł per l’estabilitat» dels actuals lĂ­ders de la patronal. «AixĂČ Ă©s incomptable amb la voluntat de canviar les coses». Alhora, l’empresari tambĂ© lamenta que la candidatura «continuista» –etiqueta que rebutja Cañete– ha jugat amb avantatge. «Ens van donar nou dies per constituir-nos com a candidatura, i ells ja ho tenien tot preparadĂ­ssim», denuncia Barrios, que tambĂ© protesta pel fet que el cens electoral, amb empreses individuals –que disposen d’un vot– i gremis, associacions i confederacions –que en disposen de mĂ©s– jugaria a favor de la candidatura de Cañete. «Alguns ens han dit que ja van votar abans que es constituĂ­s Eines PIMEC», assegura. Des de la candidatura d’Antoni Cañete, que rep el nom d’Activisme Empresarial, no han volgut atendre la trucada d’aquest setmanari per donar la seua versiĂł, malgrat la insistĂšncia. En declaracions a l’AgĂšncia Catalana de NotĂ­cies, Cañete aposta per la defensa d’una presidĂšncia amb un programa «apolĂ­tic» i centrat estrictament en l’interĂšs dels empresaris.

Les eleccions a PIMEC seran una nova prova per prendre el pols a l’empresariat catalĂ , en aquesta ocasiĂł de la micro, petita i mitjana empresa. «S’ha negat contĂ­nuament que els empresaris siguin independentistes. Mirem-ho», proposa Pere Barrios. El 23 de febrer serĂ  un dia per reforçar o desmentir aquest argument.
Informa:ELTEMPS.CAT (22-2-2021)

35 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: