( MANUEL LILLO )

Tot i que les manifestacions van perdre certa intensitat en el context posterior als fets d’octubre del 2017, l’Assemblea Nacional Catalana no ha deixat de fer feina. Si el d’abans era un treball més aviat mobilitzador, la d’ara és una tasca constant per ocupar espais de poder. Aquesta línia va obtenir el seu primer fruit al juny de 2019, quan l’empresari Joan Canadell es va fer amb la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona després de guanyar les eleccions. Canadell, ara escollit diputat de Junts per Catalunya, va abandonar l’entitat fa un mes, precisament, per centrar-se en la campanya electoral.

Precisament serà un dels vicepresidents de la Cambra amb Canadell, Pere Barrios, qui mirarà de fer-se amb el control de PIMEC, la patronal catalana de les microempreses i les pimes. Barrios, a més a més, va substituir com a vicepresident a la Cambra el president sortint de PIMEC, Josep González. La jugada, si més no, recorda bastant a la que es va produir a la Cambra: un candidat impulsat per l’ANC disputarà la presidència d’una entitat que fins ara mai no havia celebrat eleccions –a la Cambra se’n celebraven, si bé de manera totalment desapercebuda i insignificant–, i ho fa amb un relat crític amb la direcció actual de PIMEC –que es manté des de fa dècades– barrejat amb un discurs independentista que mira d’interpel·lar els empresaris cridats a votar.

Les eleccions, que es faran el 23 de febrer, decidiran si PIMEC es converteix en un altre dels centres econòmics que passa a ser controlat per l’Assemblea Nacional Catalana. Què suposaria això?

PIMEC

Es tracta d’una patronal que troba l’origen en l’any el 1975 i que és el resultat de dues fusions posteriors produïdes a mitjans de la dècada dels noranta. Segons explica a la seua web, PIMEC està integrada per socis individuals (empreses i autònoms) i per col·lectius (gremis i associacions sectorials o territorials d’empreses). Al seu torn, aquesta patronal està vinculada a CEPYME, la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa –vincle que Barrios veu possible de trencar si és president de PIMEC–, de la mateixa manera que Foment del Treball és membre de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE). La seua tasca, com la de qualsevol patronal amb vocació de domini, és d’influència sobre els sectors decisius de l’economia –governs i administracions–, i PIMEC mira d’exercir-la a través d’informes i treballs que avalen les seues demandes. Durant l’últim any, PIMEC ha estat una entitat molt activa a l’hora d’exigir als governs el rescat d’empreses o l’arribada de tests per detectar casos de COVID. Anteriorment, la patronal ha lluitat, per exemple, per dotar els polígons industrials de fibra òptica i d’eines digitals que modernitzen les seues infraestructures. Cal tindre en compte que el 99,8% de les empreses catalanes són micro o pimes, cosa que dona més rellevància a aquesta patronal.
Subscripció al butlletí

Des del 1997, la presidència de PIMEC ha estat en mans de Josep González i Sala, qui hi va renunciar a principis d’aquest mes de febrer, quan es va obrir el termini per presentar candidatures al període electoral. Si el funcionament haguera estat el de sempre, Antoni Cañete, enginyer industrial, secretari general de l’entitat i home de confiança de González, hauria assumit la substitució sense cap oposició. Però una nova candidatura, Eines PIMEC –que copia el nom d’Eines de País, candidatura de Canadell a la Cambra el 2019– va presentar els avals suficients el 12 de febrer per concórrer a les eleccions. La lidera Pere Barrios, membre de la Junta Directiva de PIMEC, empresari del sector metal·lúrgic –és gerent de l’empresa Recam Làser, ubicada a Caldes de Montbui i que compta amb uns 170 treballadors– i bon coneixedor de l’entitat que ara vol presidir.

Segons Barrios, que atén aquest setmanari, PIMEC no representa «com hauria de representar» les empreses dels sectors industrial i comercial. «Està permetent que altres patronals –sobretot en referència a Foment– li agafin bona part de la representativitat», cosa que impediria que PIMEC siga «la principal representant de tot el teixit industrial català». A tall d’exemple, el candidat protesta pel fet que PIMEC «no participa en la negociació col·lectiva de sectors com ara el metall, quan la majoria de les empreses metal·lúrgiques petites, mitjanes i micro haurien d’estar representades en el conveni que els afecta». Alhora, «dividir la representació resta força», explica Barrios, a l’hora de fer reivindicacions davant l’administració o els agents socials. Segons declara, el fet que Foment exercisca aquesta representació fa que les empreses beneficiades siguen les grans, i no les petites. El candidat d’Eines PIMEC vincula aquest fet al «funcionament tradicional» de la patronal, que «arrossega una sèrie d’estils una mica anacrònics que s’han de renovar».

Amb l’objectiu de convertir PIMEC en la patronal «més forta, representativa i important de Catalunya» i en «l’aglutinador de totes les PIMES», Barrios no defuig del discurs independentista. «Volem que treballar pel país sigui la nostra principal virtut. I a més a més, si ho fem, estaríem representant més de la meitat de Catalunya», diu en relació al resultat de les últimes eleccions al Parlament. «Quanta més autonomia i possibilitats tinguem, millor ho farem».

Barrios, a més a més, és crític amb la presidència de PIMEC i amb el candidat Cañete, a qui titlla de continuista. Barrios ja va presidir la sectorial del metall de PIMEC i també la delegació de la seua comarca, el Vallès Oriental. «Hi he vist molt poca transparència i poca llibertat d’actuació, i fins i tot censura. Per exemple, jo no podia fer declaracions lliurement. Tot havia de passar pel departament de premsa de l’entitat». El candidat vincula això a «la tradició» de PIMEC i a «l’obsessió per l’estabilitat» dels actuals líders de la patronal. «Això és incomptable amb la voluntat de canviar les coses». Alhora, l’empresari també lamenta que la candidatura «continuista» –etiqueta que rebutja Cañete– ha jugat amb avantatge. «Ens van donar nou dies per constituir-nos com a candidatura, i ells ja ho tenien tot preparadíssim», denuncia Barrios, que també protesta pel fet que el cens electoral, amb empreses individuals –que disposen d’un vot– i gremis, associacions i confederacions –que en disposen de més– jugaria a favor de la candidatura de Cañete. «Alguns ens han dit que ja van votar abans que es constituís Eines PIMEC», assegura. Des de la candidatura d’Antoni Cañete, que rep el nom d’Activisme Empresarial, no han volgut atendre la trucada d’aquest setmanari per donar la seua versió, malgrat la insistència. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, Cañete aposta per la defensa d’una presidència amb un programa «apolític» i centrat estrictament en l’interès dels empresaris.

Les eleccions a PIMEC seran una nova prova per prendre el pols a l’empresariat català, en aquesta ocasió de la micro, petita i mitjana empresa. «S’ha negat contínuament que els empresaris siguin independentistes. Mirem-ho», proposa Pere Barrios. El 23 de febrer serà un dia per reforçar o desmentir aquest argument.
Informa:ELTEMPS.CAT (22-2-2021)