UN NOU TELÓ D’ACER: AIXÍ ES VIU LA GUERRA DES DE RÚSSIA

“Un nou teló d’acer: així es viu la guerra des de Rússia”.
Occident ha desconnectat Rússia dels seus fluxos financers i de mercaderies, l’economia de Putin està a punt d’ensorrar-se i el règim reacciona amb una censura encara més forta. Quant de temps ho aguantaran els seus 145 milions de súbdits?
( DER SPIEGEL )

El cel de Bélgorod retruny nit i dia. Per damunt d’aquesta ciutat del sud-oest de Rússia passen avions de combat fent un soroll eixordador: es dirigeixen a Ucraïna. La frontera es troba a menys de 35 quilòmetres al sud de la ciutat. Bélgorod és un territori de pas important per a l’exèrcit rus en aquesta guerra.

“Rússia comet un gran error”, crida Vladislav Tiaixlov, de 28 anys. És al parc Pobedy, al centre de la ciutat, i porta un cartell a la mà. Hi diu “No a la guerra”. El noi crida: “A qui estem matant? Nacionalistes? Qui són aquella gent? Són persones que parlen ucraïnès”.

A Bélgorod, però, Tiaixlov està bastant sol a l’hora de defensar aquesta opinió. És il·lustrador i, a diferència de la majoria dels 400.000 habitants de la ciutat, no vol callar. Té amics al país veí que ara han d’anar a un lloc segur per evitar les bombes i els míssils russos. Fugen cap a Occident, a la UE. Tiaixlov qualifica la guerra d’“horror”, diu que els russos i els ucraïnesos depenen de l’“arbitrarietat” d’una persona: Vladímir Putin. Acabarà tot molt malament, creu Tiaixlov. Hauran de morir milers de persones i hi haurà molts més milers de ferits.

A tan sols setanta quilòmetres al sud, a la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv, cada dia cauen bombes i míssils russos. A Bélgorod la vida segueix el seu curs com sempre, la gent s’afanya per arribar a la feina.

Però això és només el que es veu a primera vista. Als carrers hi ha molts policies. A l’equip de Der Spiegel també l’escorcollen i li fotocopien els documents. Més tard, a la nostra corresponsal li demanaran que es presenti davant les autoritats per a una “conversa”. Ens comuniquen que s’han queixat els habitants d’un poble de la zona que Der Spiegel ha visitat. Un agent vol saber què volia escriure exactament la periodista i quan abandonarà la zona. Després de presentar una declaració escrita, s’acaba la “conversa”.

El que veiem a Rússia és una imatge pertorbadora. I és només el començament d’una evolució dramàtica que amenaça amb convertir el país en una nova Unió Soviètica.

Mentre a Ucraïna milions de persones són víctimes d’uns atacs brutals, el Kremlin encara parla d’una “operació especial”. A poc a poc, als seus ciutadans els va arribant la informació que també en l’operació moren soldats russos. I a poc a poc es va evidenciant que les sancions no sols afecten el president Putin, els seus ministres i oligarques, sinó també –o sobre tot– els ciutadans normals i corrents.

Les conseqüències de l’atac rus no tenen precedents: en pocs dies, un país de 145 milions d’habitants ha quedat aïllat de la resta del món gairebé del tot. Cada cop hi ha menys vols internacionals i aviat el trànsit aeri intern podria quedar paralitzat, perquè Airbus i Boeing han interromput el manteniment d’avions a Rússia. Les empreses internacionals es retiren a gran velocitat del regne de Putin. Institucions culturals i universitats giren l’esquena als seus socis. Els tornejos internacionals es disputen sense esportistes i atletes russos.

Al segle XXI, mai una gran potència havia estat aïllada d’una manera tan ràpida i sistemàtica com els està passant a Putin i els seus súbdits. Encara no se sap com hi reaccionarà el règim, si es ressentirà de l’acorralament. I si la població li girarà l’esquena. O si es mantindrà fidel al seu governant.

En aquests primers dies ja s’està veient com de dividida està la societat. Moltes persones joves i amb bona formació segueixen la situació trasbalsades a través de les xarxes socials. Els més valents fan públiques les seves crítiques. Però el règim reprimeix l’oposició d’una manera inèdita fins ara. Organitzacions d’activistes han comptat més de 7.300 detencions. Els últims mitjans que encara eren en certa manera independents han hagut de tancar o estan a punt de fer-ho. La nit de dijous a divendres, el règim va bloquejar les xarxes socials Twitter i Facebook, van deixar d’estar disponibles la versió russa de la BBC i Deutsche Welle, i les botigues d’aplicacions d’Apple i Google van quedar fora de servei.

Per contra, la majoria de la població, sobretot la gent gran, rep sense filtres la propaganda dels mitjans estatals. Sembla gairebé com si els ideòlegs del diari Pravda els poguessin tornar a dictar les seves veritats com en l’època soviètica.

Dmitri Muràtov és cap de redacció del diari Nóvaia Gazeta, un mitjà crític amb el Kremlin. El 2021 va ser guardonat, juntament amb la periodista filipina Maria Ressa, amb el Premi Nobel de la Pau per la seva valentia. Quan van caure els primers míssils en ciutats ucraïneses, va donar la seva opinió per YouTube. “Estem de dol”, va dir Muràtov. “El nostre país ha iniciat una guerra contra Ucraïna per ordre del president Putin i ningú pot aturar-ho”.

El comandant en cap acaricia el gallet de les armes nuclears com si tingués a la mà la clau d’un cotxe car, va dir. L’última frase del seu missatge era especialment terrorífica. “A parer meu, la vida al planeta només la pot salvar un moviment antibèl·lic dels russos”.

A Rússia, però, moltes persones perceben els esdeveniments a Ucraïna d’una altra manera. Els que miren les notícies per la televisió estatal no veuen un atac desolador contra el país veí. Veuen, en canvi, com una corresponsal russa de bon humor, equipada amb armilla antibales i casc, troba habitants de pobles ucraïnesos que donen les gràcies als “llibertadors”.

Les intimidacions van a més, com va ser el cas diumenge passat al gran pont sobre el riu Moskvà a Moscou. Hi ha policies que van amunt i avall. Uns homes vestits de negre, presumiblement membres dels serveis secrets, filmen amb càmeres tota persona que s’atansa i deixa flors al costat de fotos de Borís Nemtsov. Fa set anys, aquest crític amb el Kremlin va ser assassinat amb un tret per l’esquena. Nemtsov sempre havia estat en contra d’una guerra contra Ucraïna. Deia: “No vull que arribin sacs amb cadàvers a Moscou. Què aconseguirà Putin? Ucraïna com a enemic, teló d’acer i sancions”.

Una jove s’acosta, deixa ràpidament unes flors i se’n va. Ludmila, de 31 anys, porta una mascareta que li tapa la boca i el nas amb un “No” escrit al damunt, un clar senyal de protesta contra la guerra de Putin. “Sento una culpa infinita”, diu. Li fa molt de mal no poder-se manifestar amb més claredat contra la invasió de Putin, però el risc de ser detingut és massa alt.

Després de només una setmana de guerra, a Rússia s’observa una barreja explosiva. D’una banda, el president enforteix l’aparell repressiu, cosa que amenaça amb convertir el seu règim en una sòlida dictadura. Així, a partir d’ara, segons la voluntat del fiscal general de l’Estat, participar en protestes pacífiques serà castigat amb fins a sis anys de presó, igual que la pertinença a una organització extremista.

D’altra banda, les sancions provocaran penúries socials i econòmiques, cosa que podria fer perillar la base de poder de Putin. La moneda russa està en caiguda lliure. Davant dels caixers s’han format llargues cues. Les persones intenten treure els diners dels comptes, sovint sense èxit. El crac fa pujar una inflació que ja era alta. En circumstàncies normals, el banc central de Putin podria reconduir la situació. Té acumulades unes reserves en divises per valor de prop de 630.000 milions de dòlars, i venent-les podria estabilitzar la cotització del ruble. Però l’aliança d’adversaris de Putin ha congelat els milions russos a l’estranger i no se sap de quants diners encara pot disposar el govern.

Molts productes occidentals ja no es poden comprar a Rússia: els russos aviat ja no tindran esportives de Nike, ni joguines de Playmobil, ni roba d’H&M, ni mobles d’Ikea. Mercedes-Benz, Toyota i Volkswagen estan tancant les seves fàbriques. Disney, Sony i Warner Brothers ja no volen exhibir les seves pel·lícules a Rússia. Netflix atura les seves produccions de films i sèries russes. Targetes de crèdit com les de Mastercard o Visa ja no funcionen al país.

Alexander Libman, economista i expert en l’est d’Europa de la Universitat Lliure de Berlín, ha estudiat a fons les sancions, però no recorda una evolució com la de Rússia. “No té precedents la velocitat amb què s’han introduït les sancions”, diu. L’Estat rus pot trobar-hi sortides, com demostra el cas de l’Iran. “Però no aturarà l’empobriment de la població”, assegura Libman, sobretot la dels autònoms, que depenen d’un sistema financer que funcioni.

En aquesta categoria hi ha Lena, de 26 anys. A Moscou lloga un loft per a festes familiars i actes d’empreses. Des que va començar la guerra, el seu telèfon no ha deixat de sonar. “A causa de la situació i de la tensió”, diuen els clients, “hem de cancel·lar l’acte”. Ningú li ha dit: “A causa de la guerra”. Li van anul·lar gairebé totes les reserves en poques hores. Ara no sap com tirarà endavant. Ha de pagar lloguer i sous, però amb quins diners? Diu que està cansada, que és incapaç de decidir-se: ha de tancar la seva petita empresa? Qui és que encara té diners per organitzar actes? Lena qualifica la guerra de “crim contra les persones” del país veí. No se’n pot anar a l’estranger, diu, perquè no vol deixar sola la seva mare.

I ara què? Sobretot la gent més jove podria perdre la fe en el futur de Rússia, independentment de com acabi la campanya de Putin a Ucraïna. El seu país continuarà aïllat políticament i econòmicament, el seu antic estil de vida no tornarà de seguida.

Una de les moltes persones que se n’aniran és Òlia. Aquesta moscovita ens demana que no esmentem el seu nom real per motius de seguretat. Ella també vol abandonar el seu país amb uns amics. Òlia, de 30 anys, ha comprat un bitllet per anar a Geòrgia i ha tret els estalvis del compte. Ara està fent les maletes. Treballa en una gran empresa del sector informàtic, per tant pot continuar treballant a distància.

Segons diu, el 80% dels seus amics emigrarien. Explica que ella feia temps que rumiava marxar de Rússia, que els crítics amb el president cada cop tenen menys llibertat. “Depenem dels dirigents i no podem influir en la situació”. Viure a Rússia és com viure en un pis llogat amb un contracte asfixiant en què el propietari canvia constantment les condicions. “L’única possibilitat que tenim és adaptar-nos i mentir contínuament o anar-nos-en”.

Òlia ha participat en les protestes contra la invasió de Putin a Ucraïna. Però per sort no l’han detingut. Potser exagera, diu la noia, però de moment és millor preveure el pitjor escenari possible: que el Kremlin acabi tancant les fronteres. “Em temo que el teló d’acer tornarà, que serà impossible sortir de Rússia”. Les perspectives són esfereïdores, diu. “Per tant, m’estimo més anar-me’n ara”.

(Traducció d’Arnau Figueras)
Informa:ELTEMPS.CAT (13-3-2022)

121 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: