UN PARENOSTRE PER FRANCO: LA BANALITZACIÓ DEL FEIXISME

“Un parenostre per Franco”.
A Alemanya o Itàlia el feixisme va perdre i a Espanya va guanyar i el país té un problema amb la memòria democràtica.
(FERRAN CASAS )

Una missa a Granada. El dia que feia 46 anys de la mort del dictador Francisco Franco. I a l’eucaristia, com passava en altres deu parròquies de tot l’Estat, es pregava per recordar la seva figura. Malauradament, un fet habitual a l’Espanya democràtica, que aquests dies hem vist com es nega a revisar la llei d’amnistia que ha protegit amb pany i ferrollat els criminals de la dictadura i que farà que la llei de memòria democràtica tingui menys suports dels que volia el govern espanyol.

Casado deia que era a la missa per casualitat. I podria ser cert. Tant com que és evident que, pel que hem sabut de la celebració, difícilment podia no adonar-se que participava en un acte religiós però també d’exaltació del dictador. Això, és evident, no l’inhabilitarà per ser president del govern espanyol si és capaç de fer bones les enquestes. Li costarà algunes crítiques de les formacions d’esquerres i avall. La Fundació Franco, que honra la memòria del dictador, i que fins fa poc ho feia també amb diners públics, va emetre ahir una nota agraint al president del PP la seva presència.

Tot plegat és una trista anècdota. Espanya, és evident, té un problema amb el seu passat i amb la seva memòria democràtica. Sentirem a dir que això a Alemanya o a Itàlia no es permetria, que allà mai no hauria passat una cosa similar. Que ni Hitler ni Mussolini tindrien fundacions, ni es farien misses per ells ni hi assistiria qui està millor posicionat per guanyar les primeres eleccions. Tot és cert.

Però aquestes anàlisis parteixen d’una elusió: allà el feixisme va perdre la guerra i a Espanya la va guanyar. El feixisme va ser derrotat a la Segona Guerra Mundial i, de fet, els grans líders de les dretes alemanyes o italianes de la postguerra, que són també els pares de l’Europa actual, venien de l’antifeixisme. És el cas de Konrad Adenauer o Alcide de Gasperi. En canvi, el pare de la dreta espanyola, Manuel Fraga, era ministre de Franco i mai en va renegar. A Espanya, el feixisme hi va governar durant 40 anys -fins que el dictador va morir al llit- i es va fer una Transició que s’ha presentat com la “possible” però que va evitar que els afins al règim paguessin pels seus crims, no va desprendre de poder i autoritat a figures clau del règim, i va regatejar els reconeixements a les víctimes. Seguiran fent parenostres per Franco i seguirem pagant la banalització del feixisme.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-XI-2021)

60 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: