UN “PETIT ENSURT” ALS CATALANS QUE VA CAUSAR 16 MORTS: TORNA EL FANTASMA DELS GAL

“Un “petit ensurt” amb 16 morts”.
( JOSÉ ANTICH )

Les acusacions de l’excomissari José Manuel Villarejo davant de l’Audiència Nacional culpant directament el CNI i el seu director el 2017, Félix Sanz Roldán, que anteriorment havia estat cap d’Estat Major de la Defensa, dels atemptats gihadistes de la Rambla i de Cambrils en què van morir 16 persones i 140 més van resultar ferides, són d’una enorme gravetat. Les paraules de denúncia han ressonat amb una força enorme aquest dimarts, en part perquè l’estat espanyol sempre ha volgut tirar-hi un vel i evitar arribar al fons de la veritat. Hi ha prou caps sense lligar per dubtar de la versió oficial: prohibició de comissions d’investigació al Congrés, prohibició que Villarejo declarés al judici que es va celebrar, pànic a una explicació creïble sobre el veritable paper de l’imam Abdelbaki es-Satty, oficialment mort en l’explosió del xalet d’Alcanar en la vigília dels atemptats. I, així, nombrosos fils per poder estirar.

Per això, quan Villarejo va dir això a l’Audiència Nacional la capsa de Pandora es va obrir, veurem si definitivament. “Jo he continuat treballant amb el CNI [ha declarat l’excomissari] fins a l’últim dia. Vaig estar parlant amb ells per arreglar el greuge del famós atemptat de l’imam de Ripoll, etcètera, etcètera, on, al final, va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya”. Una persona tan prudent com l’exconseller d’Interior Quim Forn, que era el responsable de la cartera aquells dies, va esperar només minuts per dir en veu alta el que és ja un clamor generalitzat, a més d’una exigència democràtica: “Tenim dret a saber la veritat. I demanar explicacions a la Fiscalia. “Què pensa fer la Fiscalia? Xiular com ha fet el Congrés dels Diputats?”
per Taboola

Evidentment, no va ser un petit ensurt el que va passar el 17 d’agost del 2017. Va ser una massacre de proporcions colossals que va deixar en l’aire moltes preguntes, massa sospites i una gran preocupació. Per què tant interès de l’estat espanyol per arxivar de manera tan fosca un tema que si alguna cosa requeria era llum i taquígrafs? Aquelles paraules de l’exministre d’Exteriors José Manuel García-Margallo avançant unes setmanes abans que a partir de la segona quinzena d’agost [del 2017] passarien coses, tenen a veure amb el que va acabar passant? O aquestes altres: “Un atac terrorista se supera, la dissolució d’Espanya és irreversible”, cobren ara una nova i preocupant vida.

No deixa de cridar l’atenció ―tot i que, lamentablement, sigui esperable― com molts mitjans estan passant de puntetes aquestes primeres hores sobre un tema que, dol dir-ho així, amb aquesta cruesa, situaria Espanya davant d’un crim d’estat. El nul ressò de les televisions, la cobertura a les edicions digitals dels diaris de paper de Madrid i Barcelona, el silenci dels partits del règim del 78, que en aquest aspecte van tan agafadets de la mà, des de Vox fins al PSOE. Veurem què ens deixen les portades al quiosc; i també veurem si tota l’artilleria dels partits independentistes catalans comença i acaba al món de Twitter i de petició de compareixences parlamentàries o hi ha alguna cosa amb més substància i conforme a la gravetat de les acusacions.

Perquè a Villarejo se’l pot creure o no. Però el que rotundament no val és creure’l, com molts han fet fins ara quan tenien guanys a treure-hi, com recullen les hemeroteques amb declaracions de moltíssims governants i polítics espanyols, i, al contrari, com que ara incomoda, fer-li llum de gas. Perquè torna la imatge terrible dels GAL a una Espanya tràgica, corrupta, perduda, i en blanc i negre.
Informa:ELNACIONAL.CAT (12-1-2022)

363 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: