“Un president del Barça independentista ”
( ANDREU PUJOL )
Després del catastròfic par­tit que va aca­bar amb una cla­mo­rosa der­rota de 2 a 8 con­tra el Bayern de Munic, el compte de Twit­ter de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana publi­cava una pre­gunta retòrica: “Pot­ser ja va tocant que el Barça torni a tenir un pre­si­dent inde­pen­den­tista, no?” Un parell de set­ma­nes després, la pre­si­denta de la mateixa enti­tat, Eli­senda Palu­zie, lamen­tava en el marc d’una con­ferència a la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu que la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i la UAB estan “en mans de rec­to­rats uni­o­nis­tes”.
Des de l’any 2003 fins al 2010, el Barça va tenir al cap­da­vant un pre­si­dent de fer­mes con­vic­ci­ons inde­pen­den­tis­tes i la seva pre­sidència va resul­tar, amb dades objec­ti­ves i empíriques, una de les millors de la història del club. Les cam­pa­nyes elec­to­rals del can­di­dat Laporta no es van basar en l’exhi­bició cons­tant de la seva ads­cripció política, sinó en un pro­jecte reno­va­dor i audaç, que va ser el que li va per­me­tre reco­llir tants èxits. L’eslògan de la pri­mera deia “Pri­mer, el Barça” i el de la segona era, sim­ple­ment, “Pel Barça”.
La mateixa pre­si­denta Palu­zie va ser degana de la Facul­tat d’Eco­no­mia i Empresa de la UB, no pas pel fet de ser la repre­sen­tant dels inde­pen­den­tis­tes, sinó perquè, a més de ser inde­pen­den­tista, era una per­sona ben pre­pa­rada per assu­mir tals res­pon­sa­bi­li­tats. El mateix val per a la política cata­lana: per a bona part dels nos­tres con­ciu­ta­dans l’inde­pen­den­tisme només serà interes­sant en tant que es mos­tri útil i capaç de defen­sar els seus interes­sos, en comp­tes d’esde­ve­nir una eti­queta buida de con­tin­gut.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (28-8-2020)