UN PROCÉS ELECTORAL SEGRESTAT PELS TRIBUNALS

“Un procés electoral segrestat pels tribunals”
( JOSÉ ANTICH )

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de mantenir les eleccions al Parlament per al 14 de febrer, reservant-se la possibilitat de suprimir-les fins al dia 8 -tan sols cinc dies abans dels comicis- és el corol·lari, lamentablement tan sols provisional, d’una legislatura tutelada per la justícia des de la sorprenent victòria independentista del 21 de desembre del 2017.

En aquests més de tres anys hem vist com la justícia s’anava apoderant de l’espai de la política catalana perdent-se així la separació de poders indispensable en qualsevol societat democràtica: intervenció del Constitucional o del Suprem a les candidatures a la presidència de la Generalitat de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull; inhabilitació del president Quim Torra per no haver despenjat una pancarta del balcó del Palau de la Generalitat; una entrada inusual i sospitosa al calendari electoral dels comicis catalans; i, aquest mateix dijous, la inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic durant un any del conseller encarregat de les eleccions, Bernat Solé, per la seva actuació durant l’1 d’octubre quan era alcalde d’Agramunt. Casualment, aquest dijous.

L’autonomia catalana no és tan sols que hagi estat intervinguda per una insofrible i dolorosa asfíxia econòmica per part de l’Estat espanyol, una cosa que és tan antiga que desgraciadament ja forma part del paisatge. Des del 2017, la persecució de l’independentisme ha tingut a la justícia un dels braços de la repressió a gran escala i, el que és més important, tutelant els moviments de la política a Catalunya fins a arribar a la situació actual en què el TSJC ha acabant atribuint-se les competències de celebració d’unes eleccions i de l’anul·lació. Així s’ha creat una sensació d’inseguretat jurídica per a electors i partits inacceptable en un procés democràtic com si l’estament volgués demostrar aquí i a Madrid que no hi ha més poder que el seu en aquest país. Potser no és motiu de perplexitat per a qualsevol ciutadà que ni els lletrats amb una ment més imaginativa no siguin capaços d’entendre el que ha fet la sala Contenciós-Administrativa amb la seva decisió?

Ja no es tracta que les eleccions siguin el 14 de febrer, durant el mes de març, o el 30 de maig com havien acordat tots els partits, excepte el PSC, davant de l’evolució de la pandèmia a Catalunya. Per cert, les dades del coronavirus continuen sent molt dolentes, la possibilitat d’una alta abstenció fruit de la pandèmia no és una quimera i el govern espanyol hauria de deixar de fer el ridícul amb enquestes com la del CIS. El que està en joc, des de fa massa temps, és la separació de poders a Espanya, on s’ha trencat una d’invisible però necessària línia de separació en totes les societats democràtiques en què els jutges no jugaven a fer de polítics i no hi havia una imperiosa necessitat de preservar per damunt de tot la unitat de la pàtria.

Què volen dir els magistrats amb reservar-se fins al dia 8 de febrer la possibilitat de suspendre les eleccions del dia 14? Que en funció de les expectatives de vot d’uns i d’altres el tribunal tindrà capacitat per mantenir-les i per anul·lar-les? Té tot això alguna cosa a veure amb què el Consell General del Poder Judicial i el seu president Carlos Lesmes -per cert, amb una bona relació amb la sala del TSJC- està en peu de guerra contra Pedro Sánchez i Pablo Iglesias? És una partida judicial a diverses bandes, com les del billar americà, que té alguns de damnificats i també beneficiats a Barcelona i a Madrid?

Tres últimes reflexions a nivell de titular: seria desitjable un acord dels partits catalans que inclogués el PSC per acordar una data electoral i tornar el calendari electoral allà on ha de ser. Segon: és millor canviar el decret actualment anul·lat pel TSJC que mantenir l’entossudiment a qualsevol canvi, sobretot, quan les coses s’haurien pogut fer millor. I, tercer, després de tants conflictes interns, els partits independentistes han arribat extenuats a qualsevol batalla amb l’estat i l’única cosa que se sent un dia com el d’aquest dijous és un cúmul de declaracions i de tòpics.
Informa:ELNACIONAL.CAT (22-1-2021)

163 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: