UN RIDÍCUL MÉS: CARTA DE TORRA A SÁNCHEZ SOBRE EL “DIÀLEG”

Benvolgut president,

La dimensió d’un polític es pot mesurar pels resultats al final de la seva trajectòria. Però, quan tot just fa els seus primers passos, quan la trajectòria encara és incipient, també es pot mesurar per la seva capacitat d’assumir riscos en favor de solucions duradores per a la ciutadania. I és quan les coses no van bé, quan hi ha problemes de fons, que cal assumir totes les responsabilitats, pensar més enllà de quatre vots i posar la mirada en el futur.

Tant vós com jo ja fa més d’un any que som presidents dels nostres respectius ­països. Per tant, encara que no es tracti d’un període llarg, ja podem valorar si hem avançat cap a la solució o si, pel contrari, el conflicte polític s’ha agreujat. Recordeu que des d’un bon principi vam fer un gest a favor del diàleg. De fet, la mateixa moció de censura al president Rajoy era una invitació a un camí de diàleg i negociació per resoldre la situació de Catalunya com resolen els seus problemes la majoria de paï­sos moderns i democràtics.

Tanmateix, ha passat un any i el balanç que podem fer no és gens bo. Essent sincer, us he de dir que és un balanç francament molt negatiu. Perquè la vostra arribada al govern de l’Estat ha comportat més repressió política, noves causes obertes als jutjats a instàncies dels advocats de l’Estat i de la Fiscalia, persecució ideològica a l’acció de govern a l’estranger, un control extraordinari a les finances de la Generalitat justificat per ­declaracions polítiques –i amb absència de raó tècnica i legal–, l’incompliment de les inversions en infraestructures i de la despesa social pressupostada, nous obs­tacles contra les lleis socials que aprova el Parlament i un paquet gens menor de ­traves i de prohibicions que dificulten la governabilitat i el bon servei als ciutadans de Catalunya.

Tot plegat no és poca cosa tenint en compte que vau accedir a la presidència mercès al suport de la majoria de diputats catalans, dels grups independentistes, en un gest de generositat i un vot de confiança que no s’ha vist compensat de cap manera. Era un gest de generositat perquè no és sobrer de recordar que vivíem aleshores –i encara avui– amb un govern democràtic i legítim a la presó i a l’exili per haver defensat els drets i llibertats. És pertinent de recordar la reflexió de Václav Havel: “Els drets humans s’han d’avantposar als drets estatals”.

President, recordo com vam tractar d’avançar en un camí que permetés donar una solució política dialogada al conflicte entre el Regne d’Espanya i Catalunya. En primer lloc, en una reunió a la Moncloa, en la qual vam estar d’acord que un conflicte de naturalesa política exigia solu­cions també polítiques. Ho vam fer també més endavant a Pedralbes, en aquella reunió que va tenir tant de ressò. Allà es va posar la base –potser massa dèbil encara– per a continuar parlant i explorant solu­cions. I així va ser fins que els vostres representants es van alçar de la taula del diàleg per portar-nos a unes eleccions legislatives, que ja són passades.

Podeu tenir la temptació de fer-ne unes altres per acabar de guanyar uns quants vots més. Però, com us deia al principi, arriba un moment que cal posar el sentit d’Estat per damunt de l’interès de partit. Algun dia, si es vol oferir una resposta duradora, caldrà donar la paraula als ciutadans per encarar un problema que a l’Europa del segle XXI no pertoca resoldre als tribunals ni dirimir-se amb repressió.

Vull recordar-vos les paraules d’un dels grans referents de la socialdemocràcia ­europea, el primer ministre suec Olof Palme: “La democràcia és un sistema de govern exigent. Exigeix respecte pels altres. Hom no pot forçar un sistema de govern sobre una nació que ha de tenir el dret de decidir sobre el seu propi destí. En conseqüència, es pressuposa el dret nacional a l’autodeterminació”.

Us convido a mirar lluny. Que és la ­millor manera de mirar a prop a la gent que ens ha fet confiança, però també a tota la ciutadania que confia que siguem ca­paços de resoldre políticament una qüestió po­lítica. Us convido a pensar en la so­lució llarga i no en l’interès curt. Ens ho demana la gent. És el nostre deure de governants. Estem obligats a pensar en les pròximes generacions i deixar a un costat les prò­ximes eleccions.

Creieu-me que, si ho feu, ens trobarem de ben segur en el camí de la democràcia, la justícia i la pau. Pensant en les generacions futures de catalans i d’espanyols, us proposo una entesa basada en el respecte escrupolós dels drets humans, civils i socials, inclòs el dret d’autodeterminació. Perquè aquest és un dels consensos de la societat catalana i cal respectar-lo.

Si no és així, si continueu transitant aquest espai que encalla, enfanga i crimi­nalitza la voluntat política i democràtica dels catalans, des del meu punt vista i d’acord amb la meva consciència, no té cap sentit de donar-vos una vegada més el suport per a renovar la presidència i, per tant, la meva posició és de votar no a la vostra investidura la ­setmana vinent. Feu una proposta per ­donar la veu al poble de Catalunya. Torneu a la taula del diàleg d’on no ens hem aixecat ni ens aixecarem mai. És amb qui tens ­diferències amb qui cal dialogar. És a les ­vostres mans de canviar aquest rumb que no porta enlloc. Ni vós ni jo no ens podem abstenir d’una responsabilitat que tindrà conseqüències per a les genera­cions futures.

Feu una proposta per ­donar la veu al poble de Catalunya; si no és així, la meva posició és de votar no a la vostra investidura

Sabeu que estic a la vostra disposició per a parlar-ne, a Barcelona o a Madrid. I només lamento no haver-vos pogut expressar personalment aquestes reflexions, tal com us vaig demanar en una carta, fa més d’un mes, que era una nova invitació al diàleg. President Sánchez, alceu la ­mirada. Penseu en les generacions de demà. I recordeu que no es pot governar contra Catalunya.

228 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: