Un cop acreditats com a eurodiputats arran de la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras, el periple de Carles Puigdemont i Toni Comín –i de Junqueras si fos alliberat i de clara Clara Ponsatí quan es faci efectiu el Brexit– per a exercir amb normalitat com a parlamentaris no ha acabat. Bàsicament perquè és possible que l’estat espanyol demani un suplicatori al Parlament Europeu (PE) per a la suspensió de la immunitat parlamentària. Cal recordar que arran d’aquesta immunitat, les euroordres contra Puigdemont, Comín i Ponsatí han de decaure; i que per tant el tràmit és necessari si la justícia espanyola vol reactivar-les.
Malgrat que des del Suprem s’afirma que no caldria aquest tràmit perquè el dret espanyol estableix que no és necessari quan ja hi ha una interlocutòria de processament, experts en dret de la Unió Europea consultats per VilaWeb asseguren que el tribunal espanyol sí que hauria de cursar aquest suplicatori, perquè en cas de contradicció entre allò que diu la legislació estatal i la doctrina europea sempre preval el dret europeu. I el dret europeu sí que estableix la necessitat de formalitzar el suplicatori a l’eurocambra si es vol actuar penalment contra un parlamentari. I per si hi hagués cap dubte sobre això, la sentència de dijous del TJUE ho confirma. El procediment del suplicatori no és pas ràpid i consta de dues fases i podria allargar-se mesos.
Una primera fase a la comissió d’Afers Jurídics
Un cop rebut el suplicatori, els serveis de l’eurocambra ho comunicarien al ple i l’enviarien a la comissió parlamentària pertinent: la d’Afers Jurídics. Aleshores, la comissió pot demanar tota la informació o explicacions que cregui necessàries. I el més important: l’eurodiputat de qui es demana la retirada de la immunitat té dret a ser escoltat en una compareixença a la comissió, a banda de poder presentar tots els documents o qualsevol altra prova escrita que sigui pertinent al·legant la impertinència de la petició.
Aleshores podria començar el joc polític, en un procés que esdevindria un altaveu magnífic d’amplificació internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya. La comissió hauria d’aprovar, a porta tancada i en una votació, un document on recomanaria al ple del parlament si aprovar o desestimar el suplicatori. D’aquí la importància de qui són els vint-i-cinc membres (i vint-i-tres més suplents) que integren aquesta comissió. La presidenta de la comissió és actualment britànica Lucy Netshingha, que forma part del grup parlamentari liberal Renovar Europa, impulsat pel president francès Emmanuel Macron.
La comissió també té diverses vice-presidències, entres les quals la de l’alemany Sergey Lagodinsky, del grup dels Verds i l’Aliança Lliure Europea (on hi ha l’eurodiputada d’ERC Diana Riba). També hi ha la de l’alemanya del grup popular europeu Marion Walsmann i la del socialista espanyol Ibán García del Blanco. A més, forma part d’aquesta comissió el popular espanyol Estaban González Pons, un de les veus més bel·ligerants els darrers anys a l’eurocambra contra l’independentisme; juntament amb Javier Nart, que al setembre va abandonar Ciutadans i que hi és com a suplent.
I després de la recomanació?
Un cop la comissió parlamentària acordés la recomanació sobre com procedir sobre el suplicatori, el ple de l’eurocambra tindria la darrera paraula en la següent sessió plenària, on per majoria simple s’hauria de decidir la retirada o no de la immunitat. És més que possible que aquest sessió acabés esdevenint un debat sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya, tenint en compte que abans de la votació els europarlamentaris podrien prendre la paraula forçant qüestions d’ordre.
Si el ple aprovés la retirada de la immunitat, immediatament després el president del parlament, David Sassoli, hauria de comunicar la decisió al diputat afectat, així com a les autoritats competents de l’estat espanyol.
L’escó es manté
Si s’arribés a suspendre la immunitat dels eurodiputats catalans, no perdrien pas l’escó. La institució mateixa deixa clar que la suspensió de la immunitat ‘no constitueix un veredicte de culpabilitat, sinó que simplement permet les autoritats judicials nacionals de procedir a la investigació o al judici’. I serien les autoritats espanyoles qui haurien de decidir, en cas de poder disposar d’ells mitjançant el procediment de l’euroordre, i en cas de sentenciar-los culpables, si perdrien l’escó.
D’altra banda, el reglament de la cambra estableix que, quan el suplicatori es faci arran de diversos càrrecs, la comissió pot decidir d’aixecar la immunitat només per a alguns d’ells. A més, l’informe podria arribar a proposar que s’atorgués la suspensió únicament perquè es pogués desenvolupar l’acció penal. És a dir, que es deixés clar que no es pogués detenir, privar de llibertat o impedir qualsevol altra funció pròpia del seu mandat a l’eurodiputat fins que no hi hagués una sentència ferma. Una opció, tanmateix, qualificada d”excepcional’. Tot aquest procediment es podria allargar durant mesos, entre mig any i un any.
En el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí, una eventual suspensió de la immunitat després del suplicatori no voldria pas dir que automàticament poguessin ser lliurats a les autoritats espanyoles Ni molt menys. En tot cas significaria que el Tribunal Suprem podria tornar a demanar l’euroordre contra ells, i hauria de ser la justícia belga (o escocesa, o del país que fos) que comencés novament un procediment d’examen de l’euroordre, de la petició d’extradició. I ara per ara, tenint en compte els dos anys de batalla judicial a l’exili, hi ha més arguments per a pensar que no concedirien l’extradició que no el contrari. I durant aquest procediment, tot i haver perdut la immunitat, no perdrien pas la condició de parlamentaris, d’eurodiputats.
Informa:VILAWEB.CAT (22-12-2019)
