UN TSUNAMI A L’OMBRA: PREPARANT NOVES MOBILITZACIONS

“Un tsunami a l’ombra ”
Analitzem el naixement i la manera d’actuar del Tsunami Democràtic, plataforma que va organitzar i liderar el bloqueig a l’aeroport d’El Prat com a resposta massiva a la sentència i que, previsiblement, estarà al capdavant de futures mobilitzacions.

( XAVIER PUIG )

“Ser visible és estar al descobert, és a dir, sempre vulnerable”. Així argumenta la necessitat de treballar a l’ombra el llibre La insurrecció que ve, publicat l’any 2007 a l’Estat francès sota l’autoria d’un fictici Comitè Invisible. Un text que pronosticava el col·lapse del “món capitalista”, sí, però també tot un manual per a la lluita activista.

És una lliçó de la qual el moviment independentista català en va prendre bona nota la tardor del 2017 amb l’organització silenciosa que va aconseguir dur les urnes i les paperetes fins als col·legis electorals tot esquivant el setge del CNI. Intel·ligència i discreció. “No líders, no reivindicacions, no organització, sinó paraules gestos i complicitats”, diu el text situacionista. I continua: “no ostentar més que sigles titella és una manera de preservar la llibertat”.

Quina és sinó aquesta, l’essència del Tsunami Democràtic? Recordant que dista del que es proposa al llibre per la seva verticalitat i el suport institucional, cal entendre sota aquestes premisses la manera com s’ha organitzat el principal eix de resposta a la sentència.

Sota aquesta idea, i amb la tecnologia com un dels principals valedors de tot plegat -nova reminiscència a la tardor de fa dos anys- fa mesos que es cou l’estructura del Tsunami. Ja abans que emergís amb un missatge de Twitter i Telegram el dia 2 de setembre: “recuperem la iniciativa! Amb la noviolència i la desobediència civil com a eines, avancem-nos a la sentència. Canviem l’estat de les coses: suma’t al Tsunami Democràtic. Tu ets el tsunami”.

La tasca de gestació naixia de la voluntat de generar una resposta a la sentència davant la dificultat d’acord dels partits polítics. Un cop arrencada la xarxa, segons diverses informacions, aquests haurien estat posats al dia de les voluntats de la campanya de mobilització. Davant el buit que s’obria al davant, la iniciativa es va veure com una sortida factible, encara que no estigués sota el seu control. Tot entre secretisme i mesures de seguretat extremes. Al final, el suport dels principals partits i dirigents independentistes es feia palès després del primer tuit. Els presos polítics i els exiliats, així com els principals dirigents de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP, trigarien poc minuts a repiular la publicació des dels seus comptes personals. La línia estètica es veia treballada i defugint dels canons hiperactivistes, també en els textos. Cada detall estava pensat per a un moviment de masses.

Com explica un article publicat a eldiario.es un símil bo per explicar la jerarquia organitzativa del moviment és la tecnologia blockchain. “Les accions es preparen com si es tractés d’un gran puzzle. Els participants es reparteixen les peces, una per cap, sense que ningú conegui quina peça té el del costat, ni tan sols qui té algunes peces, quantes n’hi ha o en què consisteix cada peça”. Així, fins que tot no encaixa, en el moment clau, és impossible percebre la globalitat de la mobilització. Com les gotes d’aigua que fan un tsunami insisteixen a destacar des dels perfils oficials. En total, unes 250.000 gotes són les que s’acumulen al canal de Telegram des d’on s’envien les principals instruccions.

Fer-les anar a la una requereix, però, de pràctica. Accions prèvies com les encartellades o les ocupacions de seus bancàries van ser accions prèvies ideals per començar a reactivar un moviment que semblava en letargia i comprovar l’eficàcia de les eines de mobilització d’efectives. També per posar a punt la xarxa de comunicació interna i privada i que sortiria a la llum l’endemà de la sentència. La senzillesa de les accions, però, seria rebuda amb sarcasme i infantilització per una part del moviment independentista, que desconfiava de la capacitat d’acció i de superació del marc de les manifestacions habituals de l’independentista que tenia la nova campanya.

Adreça electrònica

Tot, però, quedaria silenciat, amb la irrupció de la sentència a primera hora del matí de dilluns. La força de xoc de la prova de foc havien de ser les universitats que ja feia setmanes que es preparaven per a l’ocasió. Des dels moviments estudiantils i el Tsunami s’havia deixat clara la consigna. Quan surti la sentència, tothom fora de les classes. Calia anar cap al punt de trobada. Primer a la mateixa universitat, després a plaça Catalunya. El pas següent era secret, calia esperar a la una del migdia. Una maniobra que permetia concentrar forces a partir d’una acció de protesta de baix cost personal -manifestar-se als carrers dels centre de Barcelona- i donar poques pistes d’on seria l’espai de bloqueig.

Sí que ho sabien un alguns activistes que, d’una manera o altra, havien estat notificats del lloc on calia ser. Així, quan a la una del migdia, puntal, el Tsunami redirigia la manifestació cap a l’aeroport, ja hi havia persones que apareixien a la infraestructura que, avançada la nit, acabaria col·lapsada. Durant prop de deu hores, un centenar de vols serien aturats mentre, pel canal de Telegram, s’anaven fent arribar instruccions precises que afavorien mantenir el pols de l’acció.

El contingent de protesta es donava per finalitzat, enmig de la violència policial, cap a quarts de deu del vespre i anunciava més informació pels dies següents. Una decisió que generava incomprensió entre alguns dels presents amb més ganes de “gresca”, però que feia pensar en les protestes de Hong Kong. Concretes i sostingudes en el temps.

Dimarts, noves notícies. Des del Tsunami Democràtic es demanava a tothom que descarregués una aplicació per a telèfons mòbils, de moment només disponible per a Android, a partir de la qual s’haurien de vehicular les futures protestes. Per registrar-s’hi, però, cal disposar d’un dels codis QR que circula entre els activistes. L’objectiu, evitar, en mesura del possible, que hi tinguin accés persones que no siguin de la confiança del moviment. Enric Luján, professor de ciència política de la UB i membre del col·lectiu d’activistes per la seguretat digital Críptica, exposa que es tracta d’una aplicació que té com a característiques la “descentralització, la criptografia, l’anonimat i una arquitectura tecnològica summament sofisticada, molt ben pensada per fer resistir la censura. Resiliència, se’n sol dir”. Al seu parer, des del Tsunami es cerca una “eina de comunicació que, inclús en el pitjor dels escenaris, pugui resistir a la censura i seguir difonent convocatòries de mobilitzacions”. Per a aquesta finalitat, té una estructura descentralitzada que dificulta que es pugui bloquejar tan fàcilment com WhatsApp, Telegram o pàgines web concretes.

Futures convocatòries

Per registrat-se, a més d’escanejar el QR, cal facilitar accés al sistema d’ubicació del telèfon i dir en quins moments i quins dies s’està disponible per mobilitzar-se. També els transports dels que es disposa. Es tracta, doncs, d’una manera de restringir l’accés a la informació, fent que només arribi aquella que es correspon a l’ubicació indicada pel localitzador del dispositiu. De nou, la idea del blockchain, no tothom sap què fa la resta. Segons Lujan, això permet “mobilitzacions més petites i descentralitzades, dinàmiques, i que es convoquen de manera coordinada per un comitè central anònim”i, a més, “la descentralitat de la xarxa assegura que el nucli central . Té, però, segons l’expert en seguretat digital, una contrapartida. Es tracta del fet que no se sap “com s’utilitzen les dades derivades dels permisos que han concedit els usuaris. Això podria comprometre la privacitat, ja que han de confiar en uns desenvolupadors que ningú coneix”.

Aquesta aplicació, però, ha tingut dificultats per funcionar en molts dels dispositius que intentaven instal·lar Luján exposa que “encara no s’ha provat a nivell massiu i això pot comportar que els que estan darrere puguin estar tenint problemes inesperats durant la fase de prova”. Des del Tsunami demanen paciència a l’hora d’intentar instal·lar l’aplicació i remarquen la importància que tindrà per a futures convocatòries. De fet, han situat aquestes noves crides més endavant del 26 d’octubre -dia de la gran manifestació contra la sentència-, tot i que després esborraven aquesta part del comunicat i animaven a participar de totes les manifestacions convocades per altres actors.

Així doncs, el detonant de la primera gran resposta a la sentència hiberna per uns dies i el CNI de Fernando Grande Marlaska els cerca sense descans. Per ara, el Tsunami acumula forces a l’ombra, perquè, com recull La insurreció que ve, “es tracta d’ajornar la nostra aparició fins al moment oportú. Com més tard ens troba la visibilitat, més forts ens troba”.
Informa:ELTEMPS.CAT (21-10-2019)

198 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: