UN TUIT OBTÉ 6,4 MILIONS DE VISUALITZACIONS, MOFES I INSULTS CONTRA EL CATALÀ

Assetjat per demanar més català als videojocs: el risc de la viralitat.
Un tuit d’un compte amb 1.000 seguidors obté 6,4 milions de visualitzacions i 4.000 comentaris plens de mofes i insults contra el català
(LAURA SERRA )
Fa uns dies, un aficionat als videojocs anònim va lamentar al seu compte de Twitter que el català no estigui disponible a “l’esperadíssim Hogwarts Legacy”, el videojoc de rol inspirat en la saga de Harry Potter que segurament serà un dels més venuts de l’any. “Ni doblatge, ni subtítols, i ni tan sols la interfície en català”, deia. El noi, un estudiant de física de 20 anys segons la seva descripció, assenyalava que “els videojocs són els grans oblidats en la lluita per la normalització del català i això ha de canviar”. “També hem de poder jugar en català!”, afegia. En poques hores, el missatge va tenir 6,4 milions de visualitzacions i més de 4.000 cites, la majoria amb crítiques, mofes i insults contra el català (i, de passada, contra la condició d’homosexual del noi, que acompanyava el seu nom amb una bandera de l’arc de Sant Martí). ¿Com pot ser que una piulada des d’un compte personal de Twitter amb 1.140 seguidors es viralitzi? I ¿per què senzillament demanar més català pot generar tant d’odi?

“Passa en contextos en què les relacions entre els diferents parlants que conviuen en un mateix espai sociolingüístic són desiguals. Quan existeix una relació de poder entre parlants, jerarquies lingüístiques”, explica Júlia Ojeda Caba, investigadora predoctoral sobre llengua i identitat. Per explicar el concepte d’ideologia lingüística cita el lingüista espanyol Juan Carlos Moreno Cabrera. “Ell defensa que el pensament monolingüista espanyol no pot destriar la identitat nacional espanyola de la llengua espanyola i la unitat de la llengua (i la unitat nacional, de fet)”. Per això diu que “la tendència del pensament monolingüista espanyol és profundament homogeneïtzadora i assimiladora”.

És a dir, malgrat que demanar que s’incorpori el català a un videojoc no minvi de cap manera les possibilitats del castellà (que, de fet, en el joc hi és per partida doble entre les catorze llengües disponibles: espanyol d’Espanya i espanyol d’Hispanoamèrica), el català és vist com “un qüestionament a la unitat i, automàticament, és una amenaça per a la seva existència”. “Contra aquestes diferències, la reacció és d’odi”, afegeix Ojeda, que hi veu una relació amb el fet que també s’ataqui el noi per ser gai. Són dos elements que fugen de la identitat estàndard, i la combinació dels dos accentua la resposta.

Insults a banda, els missatges crítics denigraven el català com a llengua minoritària: “Perdón por no traducir el juego al puto hebreo antiguo, ni al azteca, ni al élfico, ni al córnico, ni al naomai, ni al quechua, ni al valyrio, ni al etrusco, ni al idioma de los factores” era un dels mems més repiulats. Altres s’entretenien a buscar que el català és la vuitantena llengua del món en usuaris, piulaven banderes espanyoles, demanaven deixar de fer el ploricó o, els més seriosos, raonaven que a les empreses no els surt a compte perquè no incrementaria vendes, ja que tots els catalans entenen el castellà. El debat estava prou encès perquè Forocoches obrís fins i tot un canal a partir del tuit del noi i el nivell dels insults augmentés uns quants graus. També la seva viralitat. “Les reaccions de ridiculització són formes d’odi –recorda Ojeda–. El bullying es produeix perquè hi ha una desigualtat, i ridiculitzar el feble és una manera de mostrar odi i crueltat”, afegeix.

Més viral, més agressiu
Perquè un tuit tan limitat faci el salt a la viralitat sempre hi ha d’haver un detonant, un usuari que sí que té molts seguidors i que interactua amb el tuit o el fil original i li dona l’empenta definitiva cap a la visibilitat. Ho explica l’expert en tecnologia Albert Cuesta: “Els algoritmes de les plataformes afavoreixen el contingut que capta participació (engagement) i, per tant, promocionen tot allò que recull comentaris i respostes, tant hi fa si favorables o desfavorables”. El fenomen sol tenir efecte dominó, i com més agressiu és, més engagement genera i encara anima més a llançar missatges més gruixuts d’autoafirmació. “El gran problema és que el 97% dels usuaris de Twitter no veuen només el que han triat veure, sinó el que l’algoritme decideix que els pot interessar”.
Informa:ARA.CAT (24-I-2023)

41 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: