UNA BOGERIA, EL VOT PER CORREU: FINS DILLUNS S’HAVIEN SUPERAT LES 183.084 SOL·LICITUDS

( XAVIER MIRÓ )

Amb 183.084 sol·licituds de vot per correu registrades fins dilluns i encara amb marge per demanar-lo fins a aquest divendres, el còmput ja és el més elevat de totes les eleccions fetes fins ara, i el govern pronostica que, al ritme dels darrers dies, es doblarà el màxim assolit en uns comicis al Parlament. En les eleccions espanyoles de fa quatre anys, fins a 170.000 persones van sol·licitar votar per correu a Catalunya, però el nombre de peticions era força inferior en unes catalanes –107.421 sol·licituds era el màxim històric registrat, en les eleccions del 2015.

Si bé fins dilluns només s’havia superat en 13.000 el nombre de sol·licituds de cara al 14-F respecte al que es va registrar en les espanyoles del 2016, el volum de peticions va creixent a mesura que s’apropa el final del termini, que venç aquest divendres, 5 de febrer, a les dues del migdia. El nombre de sol·licituds es va disparar respecte als comicis del 2017 a partir del dilluns 25 de gener, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ratificar, des del divendres 22, la data del 14-F i va rebutjar l’ajornament. Fins al punt que aquest dilluns passat, dia 1 de febrer, el nombre de peticions tant telemàtiques com presencials a les oficines de Correus ja doblava amb escreix el còmput que s’havia registrat en la mateixa data per a les eleccions celebrades sota la imposició de l’article 155. El director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, Ismael Peña-López, feia pública ahir la comparació i pronosticava que aquest divendres s’haurà més que doblat el rècord de les catalanes del 2015.

Les cues d’aquesta setmana a les oficines de Correus evidencien el gran increment de la demanda, que ha obligat l’empresa postal a ampliar horaris, a contractar més personal i a defensar la seguretat del mecanisme davant les crítiques sindicals. Precisament per reduir l’afluència d’electors a les oficines postals, aquest cop el vot es pot exercir des de casa en el mateix moment en què el carter entrega la documentació electoral. El vot s’ha de sol·licitar telemàticament o presencialment en una oficina de correus demanant el certificat censal a la junta electoral de zona on està empadronat l’elector. Al cap d’uns dies, el carter entrega al domicili el certificat, el sobre i les paperetes de votació. En els comicis anteriors, l’elector es quedava amb la documentació, triava el vot i havia d’entregar personalment el sobre en una oficina de Correus, de manera que, en cas de fer els tràmits presencialment, havia d’acudir dos cops a l’oficina.

Entregar el vot al carter

Amb la pandèmia, aquest cop l’elector pot entregar al carter en un sobre tancat la papereta i la documentació que el carter mateix li acaba de portar a casa, sempre, és clar, que es trobi al domicili.

Una probabilitat, la de trobar-se al domicili, que també s’ha incrementat amb la proliferació del teletreball a causa de la mateixa pandèmia. I és aquesta mateixa possibilitat de votar al moment mentre el carter s’espera al replà de l’escala del domicili particular una de les raons que han desfermat les crítiques del sindicat CGT, que ha qualificat l’escenari de “dantesc” i la direcció de Correus, d’“irresponsable”. Pel sindicat, es posa en risc la salut dels treballadors i dels electors perquè els carters hauran d’entregar i agafar en mà sobres de persones que potser no duen mascareta i que potser estan confinades perquè són positiu de Covid-19.

1.500 contractats més

Correus comunicava dilluns que ampliava fins a 1.500 persones la contractació que havia anunciat per a 965 persones el dilluns 25 de gener. La contractació extraordinària pretén reforçar l’atenció als clients a les oficines, però també les feines d’entrega a domicili i tota la logística de recepció i enviament.

L’empresa anunciava el reforç de l’atenció a les 296 oficines postals que té a Catalunya, l’ampliació dels horaris d’obertura i tancament i l’obertura de nou del matí a dues del migdia en 102 oficines aquest dissabte, així com l’obertura de tots els festius locals. A les 100 oficines que obren habitualment matí i tarda, l’empresa preveia afegir-n’hi d’altres que també obririen a la tarda, i anunciava, si es feia necessari, finestretes exclusives per al vot per correu i taules específiques dins dels locals.

Al·legacions a les meses

Ahir el TSJC també feia públic el nombre provisional d’al·legacions presentades fins ara per membres de les meses que volen excusar-hi la seva absència. Les dades també confirmen la previsió que, en plena pandèmia, molta més gent al·legaria contra l’obligació. Fins divendres ho havien fet 3.250 persones a Barcelona, 849 a Granollers, 622 a Terrassa i 838 a Sant Feliu. I fins ahir, 463 a Vic, 356 a Vilanova, 384 a Igualada, 1.012 a Sabadell, 648 a Arenys i 687 a Reus. En total, hi han al·legat com a mínim 9.109 persones, un 11% dels 82.053 membres escollits entre titulars i suplents.

El govern no recorrerà contra la data

Malgrat estar-hi en profund desacord, el govern català ha decidit no interposar un recurs davant el Suprem contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que estableix que les eleccions s’han de fer el 14 de febrer. Segons va venir a dir ahir la consellera portaveu de l’executiu, Meritxell Budó, la interposició d’aquesta apel·lació no faria sinó afegir més complexitat i confusió a un escenari que ja per si mateix en suposa prou. “No volem generar cap incertesa amb la data, i no posarem cap impediment al 14-F”, va expressar Budó, que malgrat això hi va afegir que els serveis jurídics de la Generalitat estan estudiant encara la resolució per determinar-ne la solidesa jurídica. Assumint, doncs, el que era inevitable, el govern també va avançar que no posarà impediments perquè els empadronats en un altre municipi se saltin el confinament per poder anar a votar.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT 3-2-2021)

371 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: