UNA BOLA COM UNA MOLA: RECORDEU LES MIRADES D’ODI IMPUTADES ALS VOTANTS DE L’1 D’OCTUBRE?

“Una bola com una mola”.
Recorden les mirades d’odi imputades als votants del primer d’octubre?
(JORDI GALVES )
Recorden les mirades d’odi imputades als votants del primer d’octubre? Quan la violència no era la de la policia que estomacava sinó de la pobra gent desarmada que només volia votar? Recorden allò i que no va servir de res la infinitat d’imatges que provaven la brutalitat policial? Doncs ara és exactament el mateix. I recorden que l’atemptat de l’11 de març de 2004 havia estat obra d’ETA? I que l’ex rei no ha fet res il·legal i que pot tornar a Espanya quan decideixi sa reial voluntat? Recorden quan tota Europa tenia els bars i restaurants tancats per culpa de la pandèmia i Madrid no els tenia? Perquè Madrid creu en la llibertat i els madrilenys no s’arronsen per una cosa tan petita com un virus? Doncs ara és exactament igual. Espanya és una democràcia plena perquè ho diu Espanya i ja n’hi ha prou de burxar. Vostès saben que a Catalunya la llengua espanyola està perseguida i els independentistes imposen el català com feia el general Franco amb l’espanyol? Recorden que ningú del PP sap qui és M. Rajoy? Tot és el mateix i tot això surt del mateix caldo de cultiu, del mateix univers mental, de la mateixa relació conflictiva amb la veritat. Recordin que, a Espanya, el president del govern, Pedro Farsánchez és doctor. Però que la tesi doctoral no l’ha escrita ell. I que no passa absolutament res. La gent només s’estranya de la raó per la qual l’anomeno Farsánchez. I que no sé què diuen del respecte.

De vegades, quan no poden guanyar un partit de futbol, el rebenten perquè no es pugui jugar. Quan Espanya no se’n surt, sempre té la temptació de passar a un estat de bogeria superior: la unanimitat dels mitjans de comunicació madrilenys els ho permet. Perquè el que es digui a Barcelona no compta gaire, tothom sap que els catalans som gent estranya, complicada. Com Oriol Junqueras que primer va afirmar que “el govern espanyol podria ser víctima del CatalanGate”, amb envejables capacitats visionàries, i ara que li han dit que sí, que el president del Govern i la ministra de Defensa ja no són els culpables i també han estat espiats, el president d’Esquerra parla de “cortina de fum”. Tot plegat per convertir l’afer en incomprensible i misteriós, segons el principi universal de l’embolica que fa fort. Jo el vaig aprendre d’una pel·lícula dels Germans Marx que parlava de la part contractant de la segona part.

Gràcies a aquestes declaracions d’ahir, ara, és acceptat com a veritat veritable que Pedro Farsánchez i, curiosament, la ministra Margarita Robles i no cap altra, han estat espiats. Per tant, passen de ser sospitosos d’un delicte a ser-ne innocents. Sense cap prova que ho avali i sense tenir en compte que, en bona lògica, una cosa no té res a veure amb l’altra: el Lobo, per exemple, el talp que la policia espanyola tenia dins d’ETA, va rebre un tret a la cama dels seus companys perquè els terroristes no sospitessin que, en realitat, era un agent doble. Molt bé. De fet tot aquest embolic l’han passat a la fiscalia, de qui depèn la fiscalia? Ja ho sabem. En el context internacional els líders de França i d’Alemanya, sotmesos a espionatge constant, estan predisposats a acceptar la versió de Pedro Farsánchez. Ja no es tracta d’una conspiració contra el poble català, al qual han deixat sense drets de representació política. Ara independentistes i governants del PSOE són víctimes dels malvats serveis secrets que tenen la seva pròpia agenda política, desvinculada del govern legítim d’Espanya. A més a més, entre tanta confusió i tant joc d’espies i contraespies, qui pot descartar, a més a més que, al darrere de tot hi hagi els serveis secrets del Marroc, una ombra sempre inquietant i misteriosa com un itinerari nocturn per la casba de Marràqueix.

Qui pot descartar res? Ui, quina por. El misteri comença a explicar-se no amb evidències sinó amb més misteri, la foscor es justifica amb més foscor, amb més deliris. Ahir un periodista espanyolíssim em va robar el cor i l’estimaré per sempre més. Va dir que Rússia podria tenir una versió pròpia de Pegasus i fins i tot una versió tecnològicament superior a la de l’empresa israeliana. De manera que, en realitat, tot això seria una estratègia de Putin, del malvat Vladímir Vladimiròvitx. I que si tot això fos cosa de Rússia ja ho tindríem. Ja podríem arribar a on vol arribar sempre l’espanyolisme. A poder dir que la culpa de tot és dels catalans. Que els líders independentistes han fet comèdia només per fer-se les víctimes i que el Kremlin dolent pugui espiar el bondadós govern d’Espanya. Qui no s’inventa més coses és perquè no vol.

L’espionatge contra els polítics catalans és una evidència publicada pel New Yorker. Al PSOE i a ERC ja els està bé poder culpar a qualsevol de les escoltes il·legals de Pegasus mentre això no els esquitxi. No els preocupa gaire en realitat. Roger Torrent, l’ex president del Parlament, l’any passat va escriure fins i tot una novel·la sobre l’espionatge de Pegasus perquè fer una investigació demanava massa feina. Fins i tot a Junts ja els està bé una explicació que no expliqui res. Per què? Doncs perquè si tot queda com un misteri sense solució, si tot queda com l’incendi de la torre Windsor de Madrid, es podran dedica al que realment els interessa. A barallar-se amb Esquerra, a fer negocis com això dels Jocs Olímpics i a preparar les municipals. Trobar la veritat no interessa a ningú. Per cert, han llegit un clàssic sensacional de la literatura espanyola com Arrabal celebrando la ceremonia de la confusión? És del grandíssim Fernando Arrabal i va originar que mitja dotzena de policies el detinguessin el 21 de juliol de 1967, a la matinada. És plenament vigent.
Informa:ELNACIONAL.CAT (3-5-2022)

216 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: