UNA CONSULTA A LA CIUTADANIA, PER PREGUNTAR QUÈ ?

“Una consulta a la ciutadania, ¿per preguntar què?”
Les posicions dels partits a l’hora de donar veu als votants

Comencen les restriccions al trànsit i ERC dirà ‘sí’ a l’acord amb el PSOE: les claus del
L’acord amb el PSOE obre una nova esquerda entre ERC i Torra
Ja en tinc unCrear-ne un gratis
( ANNA MASCARÓ / MIREIA ESTEVE )

Una nova consulta sobre l’hipotètic acord a què es pogués arribar en la taula de governs és un dels punts destacats del pacte d’investidura entre ERC i el PSOE. Però sobre què s’hauria de consultar la ciutadania? Aquestes són les propostes de cadascun dels partits.

ERC
Taula entre govern
s
Pocs dies abans de la primera reunió oficial entre ERC i el PSOE per abordar la investidura de Pedro Sánchez, el vicepresident del Govern i un dels màxims dirigents republicans, Pere Aragonès, va publicar un article a La Vanguardia per defensar, entre altres coses, que qualsevol acord a què poguessin arribar la Generalitat i la Moncloa fos necessàriament sotmès “a validació del poble català” en una consulta. Això és precisament el que els republicans han pactat amb els socialistes i, tot i que ERC treballarà perquè una de les opcions a votació sigui la independència, ara mateix encara és massa d’hora per saber sobre què es consultarà els catalans i, fins i tot, per saber si hi haurà un acord entre governs susceptible de ser validat. Dependrà de la capacitat dels dos executius per arribar a un pacte que en els últims anys no ha sigut possible. De moment, el PSOE i ERC només han coincidit en definir la situació catalana de “conflicte polític” que cal resoldre “per vies democràtiques”.

PSC
Reforma estatutària

La posició del PSC sobre una consulta o un referèndum sobre la independència de Catalunya ha canviat al llarg dels anys. Si en la consulta del 9-N els socialistes se’n van acabar despenjant, uns anys abans fins i tot havien portat el dret a decidir al programa i havien flirtejat amb la possibilitat d’una llei de claredat a la canadenca. El partit ha deixat enrere aquestes qüestions i es limita a defensar la condició de nació de Catalunya. L’única consulta per la qual opten els socialistes catalans és la que arribaria via referèndum després d’una nova reforma de l’Estatut. Precisament, aquest és el posicionament que va aprovar el catorzè congrés dels socialistes d’aquest mes de desembre, partidari de millorar l’encaix de Catalunya a l’Estat. El secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha defensat aquest dimecres el pacte amb ERC, que inclou la consulta sobre els acords de la mesa de diàleg entre governs. Ábalos considera “necessària” la “participació” de la població per “superar el conflicte”.

Catalunya en Comú
Taula de partits

Abans de començar la campanya electoral del 10 de novembre, els comuns van fer pública la seva proposta de diàleg per resoldre el conflicte català. Un plantejament que també preveia una consulta per validar l’acord a què s’arribés en una taula de diàleg. Però en el seu cas proposaven que fossin dues taules i que estiguessin formades pels partits que tenen representació al Parlament de Catalunya i també al Congrés de Diputats. Tot i que els comuns preveien també que els governs català i espanyol reprenguessin el diàleg a través dels mecanismes ja establerts en la Constitució, com la comissió bilateral, optaven perquè la solució política al conflicte català sorgís de les trobades entre partits. Catalunya en Comú assegura que no renuncia a un referèndum d’autodeterminació però defensa que el que s’hauria de sotmetre a consulta de la ciutadania hauria de ser la proposta que tingués “més consens” entre els diferents actors polítics.

JxCat
Autodeterminació

JxCat sempre ha defensat una consulta sobre la independència de Catalunya, i mai n’ha plantejat sobre altres temàtiques. La formació s’agafa a l’1-O com un dels moments més importants del moviment independentista, i reivindica el dret a decidir com un dels seus principals cavalls de batalla. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha sospesat al llarg de la legislatura diferents escenaris per assolir aquest dret: la convocatòria d’un altre referèndum unilateral –un nou embat a l’Estat–, una consulta vinculant pactada amb el govern espanyol o bé unes eleccions plebiscitàries. “Pedro Sánchez té molt clar sobre què volem votar els catalans”, va etzibar dimarts la portaveu de la formació al Congrés, Laura Borràs, referint-se a una votació sobre la separació de Catalunya d’Espanya. Per al partit, un diàleg amb el govern espanyol ha d’abordar necessàriament l’autodeterminació. És per això que es mostra escèptic respecte a la taula de diàleg que planteja ERC amb el futurible govern de Sánchez.

CUP
Unilateralitat

La CUP desconfia del diàleg amb l’Estat i defensa la unilateralitat com a via per arribar a la independència de Catalunya. Tot i que el partit sempre havia reivindicat el mandat de l’1-O per fer efectiva la República –va ser molt crític amb JxCat i ERC per no implementar-ne el resultat–, va fer un gir el mes de maig passat per obrir-se a la possibilitat d’impulsar la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació, també de manera unilateral, com una de les vies que cal tenir damunt la taula. Els anticapitalistes van argumentar aquesta opció arran de l’impàs en què es trobava el moviment independentista. Aquesta convocatòria, confien, ha d’anar de bracet d’una escalada de la desobediència i les mobilitzacions ciutadanes, així com de la mediació internacional. La CUP també retreu a JxCat i ERC que la falta d’unitat i decisió de l’independentisme en favor de la unilateralitat impedeix el moviment d’avançar cap a aquest escenari de tornar a exercir l’autodeterminació.

Ciutadans i PP
Cap consulta

Ciutadans i el PP neguen el dret d’autodeterminació de Catalunya i sempre s’han oposat a qualsevol consulta sobre la independència. Per aquest motiu, des del començament del Procés les dues formacions han respost tant políticament com a través de la via judicial a qualsevol iniciativa relacionada amb la qüestió. El govern espanyol de Mariano Rajoy va portar la consulta del 9-N al Tribunal Constitucional (TC), que la va suspendre, així com diverses resolucions favorables al referèndum. Al seu torn, els diputats de Cs al Parlament van exercir l’oposició a l’independentisme els dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan JxSí i la CUP van aprovar les lleis de l’1-O i de transitorietat jurídica. L’abril del 2019, el TC va sentenciar que es van vulnerar els drets dels parlamentaris taronges durant aquell ple. Després de l’1-O i la declaració d’independència del 27 d’octubre, els dos partits van impulsar amb el PSOE l’aplicació del 155 a Catalunya, perquè consideraven que s’havia dut a terme un “cop” a l’Estat.

Informa:ARA.CAT (2-1-2020)

132 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: