UNA ESPURNA D’ESPERANÇA DEL GOVERN D’ESQUERRES PEL CATALÀ

“En qüestions de català, una espurna d’esperança del Govern d’esquerres ”
( JOAN LLADONET )
Ja he dit en altres ocasions, fins i tot ben recents, que el poder central espanyol, mani qui mai, intenta esborrar del mapa les llengües que encara subsisteixen dins la seva “unidad de destino”. Saben que si fan desaparèixer la llengua, fan desaparèixer el poble i, per tant, els possibles intents d’emancipació. Hi dediquen tots els seus esforços, els polítics, els econòmics i, especialment, els judicials, que en aquest moment actuen com la seva punta de llança. També saben que si esmicolen aquestes llengües, per exemple, la catalana, una vegada trossejada no podrà sobreviure. I, per tant, intenten aquesta divisió des de tots els caires possibles. Actuen principalment en els punts on han vist que el poble era més vulnerable. A les Illes Balears han enfrontat el mallorquí al català, i se n’han enfotut del menorquí, l’eivissenc i el formenterer. Al País Valencià han enfrontat el català al valencià. Com que a València hi ha hagut molta gent que ha caigut dins el parany, han introduït el valencià a tos els àmbits que han pogut, després d’elevar-lo a categoria de llengua i fent que tot el que es traduís a les altres llengües, al mateix temps que es traduïa al català, es presentàs també traduït al valencià, encara que quasi no existissin diferències.

Durant molt de temps s’ha culpat la dreta, i especialment el PP de ser el causant de la persecució actual de la llengua catalana i dels intents d’exterminar-la. Però ha quedat completament demostrat que aquests que es presenten com l’esquerra civilitzada, sense saber que és l’esquerra, aquests que es fan dir socialistes i obrers, quan només són espanyols, són els que més mal fan a la llengua, perquè no troben massa oposició. S’ha arribat fins aquí perquè al principi no varen trobar oposició, ja que a més de no creure’ls enemics, es creia que com a bons esquerrans eren defensors de les identitats, dels pobles oprimits i també de les llengües subjugades pels poderosos. Aquest alineament amb els opressors queda demostrat ara mateix, temps en què estan governant, temps en què la RENFE, una de les seves maquinàries de mobilitat, encara discrimina entre català i valencià, com si fossin dues llengües diferents, quan el ministre de Foment José Luís Ábalos, a més, és valencià.
No només ocorre això al ministeri de Foment, ocorre a tos els ministeris i a totes les pàgines web que penja el Govern o els diferents càrrecs institucionals. S’ha quantificat el volum d’informació penjada a Internet i només el 2% es conforma a traduir al català, sense fer-ho al valencià al mateix temps. Queda completament demostrat el tarannà persecutori del Govern socialista contra la llengua catalana. S’ha demanat una ràpida rectificació al ministre de Foment. Rectificarà? S’admeten apostes.

I així com no he dubtat acusar el Govern socialista d’anar contra les llengües que no fossin el castellà, també vull anar a favor d’aquests aprenents d’esquerrans, ja que ara, recentment s’han posat a l’altura de les expectatives que varen crear i fer creure en el seu moment. Puc afirmar que a partir d’un recent decret, el ministeri de Cultura ha assumit la promoció del català com una de les seves funcions. Aquí sí que es pot dir que romp finalment amb la manera d’actuar del PP, que tenia un decret en vigor en què només es preocupaven de promocionar el castellà, que aquesta llengua era l’única que proporcionava cultura a l’Estat espanyol. El Reial decret 509/2020 estableix que el català, com a llengua oficial en algunes comunitats autònomes, forma part de la cultura espanyola i per tant serà objecte de promoció per part del ministeri. Ara faltarà veure quina casta de promoció fan de la llengua catalana i fins on arriba l’ajuda ministerial i governamental.

Com tantes vegades ja ha passat encara ens queda una espurna d’esperança i aquesta esperança implica que es deixi de qüestionar la necessitat que sigui requisit per accedir a l’administració pública. Això serà el que indicarà la mida de la voluntat de normalització lingüística que té el poder central un poder que només s’ha dedicat a una persecució i una repressió fora mida i fora control.
Informa:D.BALEARS.CAT (6-7-2020)

169 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: