UNA “I” HO CANVIA TOT EN LA LLEI AUDIOVISUAL

“Una ‘i’ ho canvia tot a la llei de l’audiovisual”.
Clam del sector perquè s’introdueixin quotes per protegir el català i un major finançament a les televisions autonòmiques
S’acusa que afavoria els que volen que Madrid sigui un ‘hub’ de referència per a les plataformes.
Sense obligació lingüística s’afavoreix el centralisme.
( B.SALVÀ i J.CAMPS )
“L’avantprojecte de llei que actualment està en tràmit és del tot inacceptable perquè, per un cantó, no obliga les plataformes a invertir en llengües cooficials.” Jordi B. Oliva, president de la Federació de Productors Audiovisuals (PROA), expressava amb aquestes paraules el rebuig a l’actual esborrany de la llei general de la comunicació audiovisual que prepara el govern espanyol –que s’havia d’aprovar en el Consell de Ministres d’abans-d’ahir però que a última hora va saltar de l’ordre del dia després de la polèmica suscitada– i planteja un canvi que promouria el català i, de passada, el gallec i el basc: “Això és molt senzill de canviar, només substituint la lletra o per una i ho solucionaríem. Actualment diu que l’obligació d’inversió és en espanyol i/o llengües cooficials.”

L’actual text de la llei implicaria per exemple que Netflix podria fer pel·lícules i sèries només en espanyol i estaria dins la llei, “no estaria obligat a fer res en cap altra llengua”, com subratlla Oliva. Des de PROA creuen que “per la diversitat cultural de l’Estat espanyol i per explicar les històries des d’un punt de vista dels imaginaris col·lectius en català, basc, gallec…, han de posar-hi una i i que Netflix estigui obligat a produir en espanyol i llengües cooficials”.

PROA representa unes dues-centes productores independents i defensa que la nova llei garanteixi aquest model de creació: “Ens estem barallant també pel percentatge que les plataformes han de dedicar a producció independent”, explica. “Nosaltres hem demanat que el percentatge que quedi, que ara mateix estaria sobre el 5% de la inversió total de les plataformes, vagi tot a producció independent. Estem defensant aquesta part industrial a tort i a dret perquè si Netflix inverteix en una productora que depèn d’un canal de televisió i això es considera vàlid, al final els beneficis se’n van a la televisió i no a les productores, i les productores independents desapareixeríem.”

Per la seva banda, Miquel Rutllant, portaveu del sector i president del Clúster Audiovisual de Catalunya, s’alegra que la llei no tiri endavant tal com està plantejada perquè “no satisfeia ningú”. Creu que és “molt difusa i inconcreta” pel que fa a la protecció de la llengua catalana i per aquest motiu afectaria econòmicament “més les productores catalanes”.

Rutllant també posa èmfasi en el fet que la nova llei hauria d’incorporar una millora de finançament de les televisions públiques, “totes, no només RTVE, especialment les televisions autonòmiques i municipals pel seu reconegut servei a les diverses cultures”. Si no és així, adverteix, “hi haurà una mancança que incidirà en tota la indústria audiovisual, no només la indústria de continguts, perquè els dèficits a les televisions autonòmiques i locals afectarien tota la cadena valor de l’audiovisual”.

Tot fet a mida de Madrid

Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura, que col·labora amb Plataforma per la Llengua en aquest tema, també es mostra contundent: “Era imperatiu que s’ajornés. Aquesta llei l’havien de canviar en l’àmbit parlamentari o després. Si no, no hi ha possibilitats de cap pacte de govern possible.” I recorda: “Tot això fa més d’un any que es treballava i ja s’havia cridat l’alerta. És més, durant els últims deu anys la revolució digital ha acabat buidant de competències bona part de les que recollia l’Estatut. La creació del nou marc com exigeix Europa no només no pot ser que limiti les competències de la Generalitat, que ho fa, i les del CAC, que ho fa, sinó que a més a més és fonamental que les competències es puguin blindar jurídicament.”

Tresserras explica que la legislació europea afavoreix els grans actors de la comunicació i adverteix que els nous gegants del sector seran dominants en la societat posthegemonia de la televisió tradicional, “com ja es veu que està passant”, adverteix. El problema de la llei, assegura, “és que és conservadora”. I no només això, sinó que indica que està feta a mida de Madrid: “La llei que ha presentat el govern espanyol és pròpia d’un Ministeri d’Economia que no està especialitzat en el sector. Entre economistes i juristes l’han feta, al servei dels operadors principals que serveixen continguts, així com al servei dels que volen convertir Madrid en un hub de referència per a les plataformes de VOD (vídeo a demanda). Les exigències que han presentat estan molt per sota de les que han plantejat a França, Itàlia i altres països. Creant poques obligacions esperen que s’instal·lin a Madrid perquè allà tindran un tracte diferent.” Poques obligacions i molt suport i, com apunta, “la llengua seria una obligació específica i per això no hi entren a fons”. Aquí es planteja una batalla fonamental, on segons ell els bascos, els gallecs, els valencians i els balears seran els nostres aliats.

Per la seva banda, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, coincidint en un acte a Barcelona amb el ministre Miquel Iceta, va declarar que “és imprescindible que la nova llei espanyola de comunicació audiovisual protegeixi la llengua i el nostre sector audiovisual”. La consellera de Cultura va apuntar que “l’audiovisual ocupa bona part del nostre temps i per això és tan important garantir-hi la presència de la llengua i la cultura catalana”. En aquest sentit, la consellera Garriga assenyalava que “cal que aquesta llei incorpori la regulació necessària perquè aquest sector audiovisual tan important que tenim a Barcelona i a Catalunya pugui aprofitar tot el seu potencial”.

Les entitats comencen a moure’s

El gest del govern espanyol d’ajornar l’aprovació de la llei de l’audiovisual per intentar trobar una fórmula perquè la norma garanteixi un cert grau de cobertura a llengües com el català, el basc o el gallec, ha temperat el malestar, però no ha servit, ni de bon tros, per dissipar les suspicàcies al voltant de quin acabarà sent el contingut final del text. En aquest context, la Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc) van anunciar ahir la seva intenció de convocar entitats sectorials de tot l’Estat per fer “un front comú” davant la proposta legislativa. Després de mostrar-se “prudents” davant la decisió de l’executiu de Pedro Sánchez de posar momentàniament el fre, ambdues entitats han reclamat als partits, i també al conjunt de la societat civil, que se centrin “en la negociació” del text amb la voluntat d’esmenar-lo. A banda d’anunciar l’inici d’una campanya de sensibilització conjunta sobre aquesta qüestió, els dos col·lectius van voler advertir que aquest és un canvi normatiu fonamental “tant per a la llengua catalana com per a la indústria audiovisual i els seus professionals”.

Qui també va voler referir-se ahir a això va ser el líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, que va assegurar que tenia “plena confiança” que el text final protegirà el català. I JxCat va advertir amb contundència ahir que el respecte pel català serà “condició” per negociar els pressupostos de l’Estat, va avisar Miriam Nogueras. “JxCat no dona xecs en blanc”, va reblar després de trobar-se amb Félix Bolaños.
Informa:·ELPUNTAVUI.CAT (23-IX-2021)

66 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: