🔈UNA LLENGUA DE VIDRE: MENTRE LA GUÀRDIA CIVIL PARLA EN CATALÀ A LA SÈRIE DE TV3 SOBRE ALTSASU,CÀRITAS CASTELLANITZA ELS IMMIGRANTS🔈

(Per RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )

🔈Escolta l’editorial de Ramon Serra, Editor de radiocatalunya.cat

Últimament estem vivint situacions relacionades amb la llengua que n’hi ha per riure si no fos que la situaciĂł ĂŠs tan greu que acabarĂ­em plorant. Per a alguns el catalĂ  ĂŠs com una copa de vidre que cal tenir-la ben desada a l’armari, d’aquelles de cristall de Baviera que nomĂŠs es fan servir quan venen convidats importants. El que passa ĂŠs que si s’usen tan poc prĂ cticament queden arraconades i com que no s’han renovat periòdicament ja no les utilitza ningĂş avui en dia. D’altres van servir copes de poca qualitat que es trenquen en un tres i no res. No tenen cap inconvenient en renovar la vaixella cada dos per tres. I avall que ve baixada!

Tot aquesta entrada ve a tomb per la polèmica que s’ha organitzat arran de la sèrie ficciĂł sobre els esdeveniments d’Altsasu que ens ofereix TV3. Suposo que tothom sap què va passar en aquesta poblaciĂł navarresa fa uns anys quan hi haguĂŠ una baralla entre gent del poble i uns guĂ rdies civils en un bar en plena nit amb alcohol pel mig, una batalla de taberna. El resultat final ĂŠs que els joves del poble han estat condemnats a grans penes de presĂł. Res de nou per a nosaltres, oi?

La sèrie de tres capĂ­tols s’ha encetat amb un gran èxit d’audiència, perquè el primer capĂ­tol l’han vist unes 600.00 persones que representa un 22% de l’audiència televisiva total a Catalunya en aquell moment. Com que es tracta d’una sèrie de ficciĂł que parteix d’uns fets reals, però que no cal que ho siguin , a molta gent li ha sorprès que la guĂ rdia civil hi parlĂŠs en catalĂ . Cal dir que el film ha estat totalment rodat en basc i doblat al catalĂ . A partir d’aquĂ­ s’ha organitzat una polèmica a les xarxes com no podia ser d’una altra manera i que demostra la situaciĂł social en què es troba la nostra llengua. Altra cosa ĂŠs que els dobladors estiguin empipats per la mala qualitat de la llengua en la sèrie.Tenen tota la raĂł. Per cert,cada cop mĂŠs els dobladors catalans se’n van a Madrid. AllĂ  hi ha molta feina amb les noves plataformes que apareixen com bolets. AixĂ­ que tambĂŠ ara estem ocupats per les ones que ens ariben del cel i, pel que es veu, no podem tocar ni de peus a terra en cap moment.

Alguns s’han mofat del fet que la guĂ rdia civil hi parlĂŠs en catalĂ . Diuen que això no tĂŠ credibilitat. On s’ha vist que la guĂ rdia civil xerri en catalĂ ? Tot amb tot, no cal oblidar que ĂŠs una sèrie de ficciĂł. Ara bĂŠ, sempre es demana a TV3 que faci servir al mĂ xim la llengua. Un paĂ­s normal com els Estats Units passen la majoria de pel¡lĂ­cules doblades totalment a l’anglès. Aleshores si fĂłssim un paĂ­s normal les haurien de ser totalment en catalĂ  o doblades sense cap concessiĂł al castellĂ . Que el castellĂ  tregui el nas en una pel¡lĂ­cula en catalĂ  ja demostra el nostre grau de submissiĂł. Certament seria un reflex de la realitat, però no havĂ­em quedat que cal normalitzar el paĂ­s?

Un segon capĂ­tol de rondinaires l’ocupen els que defensen que les pel¡lĂ­cules han de ser sempre en versiĂł original i en tot cas amb subtĂ­tols. En aquest cas diuen que haurĂ­em d’haver escoltat la versiĂł en basc, la mĂŠs original. Tenim poques pel¡lĂ­cules en catalĂ  i es veu que encara hem de ser puritans i sentir-les en versiĂł original. LlĂ stima que aquesta polèmica gairebĂŠ apareix sempre quan es tracta d’un film en catalĂ  i quasi mai ningĂş no s’hi planteja quan es dobla al castellĂ . SĂłn aquests que disposen d’unes copes d’alt valor i perquè no es facin malbĂŠ cal desar-les a un armari ben amagadetes. Però de no tant fer-les gastar arriba un moment que ja han passat de moda.

I mentre ens distraiem amb la llengua al cinema llegeixo que CĂ ritas fa cursos de castellĂ  als nouvinguts a tort i a dret sobretot a l’Ă rea de Barcelona. Els cursos de catalĂ  no hi sĂłn i ni se’ls esperen. CĂ ritas, que ĂŠs una entitat catòlica, es veu que deu tenir present que DĂŠu parla en castellĂ . Bromes a part comprenc la situaciĂł. La llengua necessĂ ria a Catalunya per treballar ĂŠs gairebĂŠ sempre el castellĂ . El catalĂ  ĂŠs molt prescindible. Aleshores, per què ensenyar una llengua que els servirĂ  de ben poc? AquĂ­ el catalĂ  ĂŠs aquesta copa de poc valor que si es trenca no passa res. És mĂŠs, sempre serĂ  canviada per una d’un valor mĂŠs important com la castellana.

Aquest ĂŠs el panorama que ens toca viure. NomĂŠs amb l’esforç individual no en fem prou ni de bon tros. Que no ens vinguin amb sopars de duro ni amb culpabilitzar els pobres catalanets. Com si nosaltres tinguĂŠssim la culpa de l’arribada de mĂŠs d’un miliĂł de persones en els darrers anys Calen unes polĂ­tiques i unes estructures d’Estat que no tenim ara mateix, tot i que això no ha de servir d’excusa per a no fer res.

Cada dia es produeixen situacions esperpèntiques com aquestes. Hem vist aquĂ­ dues situacions diferents però relligades per la fragilitat d’una llengua de vidre. Com que hem parlat de CĂ ritas podrĂ­em acabar dient allò de ” que DĂŠu hi faci mĂŠs que nosaltres”. AmĂŠn.

234 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: