UNA LLENGUA MENYS VIGOROSA AL SUD

“Una llengua menys vigorosa al sud ”
La realitat sociolingüística del català arreu del seu domini lingüístic és força heterogènia. O, si més no, així ho reflecteix el darrer informe del Comitè d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa. Malgrat que assenyala diverses mancances lingüístiques a Catalunya i les Illes Balears, els analistes comunitaris observen que al País Valencià la llengua pròpia «es troba en una situació preocupant, especialment a l’Administració de l’Estat i al poder judicial». A partir de l’informe elaborat pels especialistes europeus, EL TEMPS analitza l’estat de l’idioma propi als territoris catalanoparlants de l’Estat espanyol, on la comarca murciana del Carxe ostenta la condició de zona amb una «situació molt precària».
( MOISÉS PÉREZ )

Qualsevol ciutadà que s’instal·le a un hotel de Barcelona o de Palma podrà trobar dos canals generalistes en llengua pròpia. Si agafa el comandament a distància del televisor, l’hoste gaudirà de la possibilitat d’informar-se en català de l’actualitat de Catalunya i les Illes Balears. Només hi haurà de prémer el botó de TV3 i d’IB3. Al País Valencià, en canvi, no trobarà aquesta opció. En cas de voler assabentar-se dels esdeveniments que succeeixen a l’Estat espanyol i el món en l’idioma autòcton, únicament comptarà amb À Punt.

Aquesta anomalia audiovisual entre els tres principals territoris catalanoparlants reflecteix les diferències que existeixen respecte de la força del català arreu del domini lingüístic. O, si més no, així ho evidencia el darrer informe del Comitè d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa. Tot i que Catalunya i les Illes Balears compten amb diverses mancances i febleses lingüístiques, els redactors del document mostren una certa inquietud per l’estat de la llengua pròpia al País Valencià. «El valencià té una cooficialitat a tot el territori valencià i la majoria de la població té competència en llengua, però es troba en una situació preocupant, especialment a l’Administració de l’Estat i al poder judicial», assenyalen.

L’informe, de fet, valora positivament l’aparició de la nova radiotelevisió pública valenciana À Punt, encara que recorda que els canals de Catalunya i les Illes Balears «no es poden rebre a València». «L’any 2018 va entrar en vigor la nova llei d’educació plurilingüe, la qual estableix que almenys un 25% de l’ensenyament ha de ser en valencià amb un màxim del 60%. Segons la informació rebuda, però, la majoria de les escoles no assoleix el nivell màxim», critiquen sobre el model lingüístic instaurat pel Consell. «Aquesta nova llei impedeix els programes d’immersió», afegeixen. I adverteixen: «Si bé les universitats ofereixen cursos de valencià, la llengua d’ensenyament predominant és el castellà».

Els experts comunitaris, fins i tot, suspenen la Generalitat Valenciana respecte a la posada en disposició dels valencians de l’ensenyament preescolar, primari i secundari en català, així com en l’educació tècnica i professional. També indiquen que el Consell compleix parcialment en el foment de l’ús del català en la parla i l’escriptura de la vida pública. La resta de notes negatives són la no-inclusió d’una normativa que requerisca als bancs l’oferiment dels documents financers en llengua pròpia i l’estat comatós de l’idioma autòcton a la justícia. L’organisme comunitari retrau l’Estat espanyol per no realitzar els diversos tràmits judicials en català.

El Govern valencià, al qual se li reconeix el canvi de paradigma en les polítiques lingüístiques respecte de l’etapa del PP, és destacat per l’ús de la llengua pròpia en les seues actuacions en comparació amb l’actitud lingüística del Govern espanyol. El foment de mitjans de comunicació públics i privats en l’idioma autòcton, amb especial menció sobre l’impuls d’À Punt, i d’instal·lacions culturals en català són els altres punts positius que ressalta l’informe de la gestió de l’executiu tripartit del País Valencià. «Cal garantir l’ús del valencià en l’economia, especialment en el sistema financer i bancari, i utilitzar el valencià en instal·lacions assistencials i sociosanitàries», recomanen.

Comitè d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa ha analitzat l’estat del català| Ministeri d’Exteriors
«Des del 2015, la política lingüística ha canviat significativament a les Illes Balears», remarquen des del Comitè d’Experts comunitaris. No debades, indiquen que s’ha experimentat una millora en l’àmbit educatiu, ja que, segons l’informe, l’executiu balear «compleix en posar a l’abast l’ensenyament preescolar, primari i secundari en català». «No es compleix, però, la posada a disposició de l’ensenyament tècnic i professional en català», retrauen. I adverteixen: «Tot i que, d’acord amb la llei, el català només s’utilitza al 50% en les escoles, a la pràctica es pot veure anul·lat per un acord entre els pares i escoles».

Els especialistes, al seu torn, recriminen l’executiu progressista de les Illes Balears perquè «s’ha avançat poc» en la introducció del català a l’administració balear, malgrat «haver-hi aprovat una normativa a favor de l’ús de la llengua catalana dintre del sector públic illenc». Amb aquest propòsit, recomana «augmentar l’ús del català a les instal·lacions assistencials i sanitàries» i «garantir que es tinguen en compte els interessos dels parlants del català en els òrgans que garanteixen la llibertat i la independència als mitjans de comunicació».

«El català s’utilitza a tots els nivells d’ensenyament i els estudiants acaben els estudis obligatoris amb una alta competència tant en català del castellà», afirmen els experts, la qual és una resposta indirecta a les crítiques de la dreta espanyola i les intencions de flexibilitzar el model per part del PSC. «Tanmateix, la llei 8/2013 de millora de la qualitat de l’educació impugna el model català reiterant el dret a rebre l’ensenyament d’assignatures no lingüístiques només en castellà», contrasta. «Cal augmentar l’ús del català a les instal·lacions assistencials i sanitàries, així com prendre mesures per tenir instruccions de seguretat també en català», demanen a causa, en el cas sanitari, del compliment parcial de l’atenció en llengua pròpia.

L’informe recull, a més, que «les autoritats judicials estatals encara recluten personal, segons el Govern català, sense competències en català a tots els nivells d’administració de la justícia». «Els instruments legals de la comunitat autònoma per posar en pràctica el català en paral·lel al castellà són impugnats judicialment. Les autoritats centrals van continuar imposant el castellà en àmplies àrees, com ara rètols de trànsit, certificats universitaris, esports i publicitat», censuren. I agreguen, aixoplugant les queixes rebudes per les entitats que treballen a favor de la llengua pròpia: «Les ONG van informar de nombrosos casos documentats de discriminació contra els usuaris d’idiomes, especialment per part de la policia estatal».

Al marge dels tres principals territoris catalanoparlants, l’anàlisi també radiografia l’estat del català a la Franja de Ponent, dintre d’Aragó, i a la comarca murciana del Carxe. Com si es tractara de comparar dos exemples contraposats, els experts assenyalen els avanços fets al territori aragonès mentre adverteixen de la manca de protecció del català per part de l’executiu conservador de Múrcia.

Campanya de promoció lingüística de la Generalitat Valenciana| Generalitat Valenciana
«La situació del català a l’Aragó ha canviat significativament des de l’última ronda de control», ressalten, amb especial atenció a la reinstauració legal del català i l’aragonès l’any 2016, així com a la presència de la llengua pròpia en l’educació infantil, primària i secundària. Amb tot, marca deures per al govern del socialista centralista Javier Lambán: incloure el nom del català a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, sensibilitzar a la població general d’Aragó de la presència del català i adoptar mesures per a l’ús de l’idioma a les administracions locals i autonòmiques.

El document del Comitè d’Experts, en contraposició a la valoració de la tasca del Govern d’Aragó, és profundament crític amb l’executiu murcià. Denuncia la manca d’informació sobre l’estat del català de la zona i la inexistent promoció de la llengua dels conservadors. Encara més, destaca que és la Generalitat Valenciana l’encarregada de defensar la conservació del català a la comarca limítrofa amb les Valls del Vinalopó. «L’idioma es troba en una situació molt precària», avisen per sol·licitar la promoció de les relacions entre Múrcia i el País Valencià per fomentar la llengua, l’oferiment d’educació en català a tots els nivells adequats en la comarca del Carxe i la inclusió del nom del català a l’Estatut d’Autonomia. Un manual per reduir la menor força de la llengua pròpia al sud del seu domini lingüístic.

Informa:ELTEMPS.CAT (18-6-2020)

129 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: