UNA NOVA NORMALITAT

” Una nova normalitat ”
( JOSÉ AMTICH )

Explicava el ministre de sanitat alemany, Jens Spahn, que caldrĂ  trobar el camĂ­ cap a una nova normalitat que sigui el camĂ­ adequat entre la protecciĂł de la salut, la vida pĂşblica i l’economia. I que el seu paĂ­s estava preparat per controlar el brot de coronavirus desprĂŠs de l’èxit de la frenada total acordada fa quatre setmanes entre el govern federal i els lands. Hi ha hagut a Alemanya una cooperaciĂł envejable pròpia d’un estat federal, on l’executiu de BerlĂ­n no ha volgut imposar res sinĂł buscar el mĂ xim consens en tot. L’Alemanya federal ha donat una nova lliçó a l’Espanya autonòmica i serĂ , en bona mesura, perquè allĂ  això del federalisme sĂ­ que s’ho creuen sense necessitat de portar-lo en els seus programes electorals mentre a Espanya el jacobinisme ĂŠs a l’arrel dels aparells de l’Estat, digui el que digui la ConstituciĂł.

Una nova normalitat en un mĂłn radicalment diferent del de fa molt poques setmanes i en el qual tot el vell ha desaparegut, no sabem quant de provisional o definitivament. Tenim debats impensables com, per exemple, com ha d’abordar-se un desconfinament desprĂŠs d’una pandèmia i quan el virus no ha desaparegut i la corba de vĂ­ctimes mortals no acaba de descendir al ritme que algunes autoritats polĂ­tiques, no les cientĂ­fiques, esperaven. Aquesta nova normalitat per als ciutadans tambĂŠ ha passat a ser viure amb angoixa el present i veure el futur amb un gran pessimisme.

NomĂŠs hi ha dos debats a sobre de la taula: salut i economia. PaĂŻsos com el Regne Unit van errar a l’hora de pensar que era una cosa o l’altra i el seu primer ministre, Boris Johnson, va acabar a l’UCI i havent de corregir la seva temerĂ ria aposta. Però, en canvi, grĂ cies al seu programa de retenciĂł d’ocupaciĂł per tres mesos en el qual l’estat bonificava el 80% dels salaris de treballadors en risc d’acomiadament, fins a un mĂ xim de 2.500 lliures (2.800 euros) si l’empresari els mantenia en plantilla, Johnson ĂŠs avui el primer ministre mĂŠs ben valorat del Regne Unit en l’Ăşltima dècada amb el 55% d’aprovaciĂł. Angela Merkel a Alemanya ĂŠs al 62% i Pedro SĂĄnchez a la cua amb el 27%. La crisi del coronavirus no prova igual de bĂŠ a tots els polĂ­tics, això ĂŠs evident.

I tots, sense excepciĂł, tenen, com a obligaciĂł primera, escoltar, escoltar i escoltar. L’anunci del president del govern espanyol d’aquest dissabte d’allargar l’estat d’alarma fins al 9 de maig hauria d’anar acompanyat durant la reuniĂł amb els presidents de governs autonòmics d’un horitzĂł calendaritzat, territorializat i segmentat de previsions de desconfinament. El Govern l’ha començat a dibuixar i el consens perquè els nens puguin sortir al carrer esglaonadament en una franja horĂ ria abans que acabi el mes d’abril ĂŠs molt alt. SĂĄnchez ja n’ha parlat: des del 27. La nova normalitat s’assemblarĂ  ben poc a l’anterior.
Informa:ELNACIONAL.CAT (18-4-2020)

161 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: