UNA NOVA TEMPESTA PERFECTA

“Una nova tempesta perfecta

( JORDI BARBETA )

L’actuació coordinada del Partit Popular, la Junta Electoral Central i el Tribunal Suprem per destituir el president de la Generalitat, Quim Torra, té tots els ingredients de cop antidemocràtic. S’ha fet una interpretació perversa de la legislació per impedir que es porti a la pràctica la voluntat dels ciutadans democràticament expressada. El cop té dos objectius, tornar a dissoldre de facto el Parlament de Catalunya i rebentar la possibilitat del primer govern de coalició d’esquerres a Espanya.

Tornem a la teoria del cop d’estat de Hans Kelsen. Es perpetra el cop a base de monopolitzar la interpretació de les lleis i de la Constitució en el sentit contrari a l’esperit amb què es van aprovar. Res de nou en la història d’Espanya. Les dretes a Espanya mai no han estat veritablement democràtiques. Quan perden a les urnes, s’imposen per la força; abans amb les armes i ara amb els jutges.

El que està més clar que l’aigua és que en cap cas el Parlament de Catalunya pot acceptar que un òrgan administratiu com la Junta Electoral li dicti qui és diputat o qui és president. Seria la negació del dret a l’autogovern de Catalunya fins i tot previst a la Constitució del 78. Per tant, si és que arriba la comunicació, el Parlament s’ha de pronunciar en contra. Hi ha majoria sobiranista assegurada i segurament eixamplada amb els comuns. Fins i tot el PSC, que detesta Torra, es veu obligat a defensar la continuïtat del president, en defensa de la institució i en coherència amb els vots particulars dels representants progressistes a la Junta Electoral que han denunciat l’abús.

Investidura a Madrid, nova crisi institucional a Catalunya, batalla campal entre els poders de l’Estat i eleccions al Parlament amb Puigdemont de candidat a president… el règim torna a trontollar

I llavors tindrem una fantàstica crisi institucional. Què passa si el Parlament no fa cas de la Junta Electoral? Doncs que Quim Torra continuarà exercint de president. Qui i com pot impedir-ho? Pel Tribunal Suprem serà una nova oportunitat de demostrar que no li inspira pas el dret sinó el seu “ardor guerrero”. I tornarem als tribunals europeus, perquè cal no oblidar i repetir tantes vegades com calgui que es pretén inhabilitar el president de Catalunya per posar una pancarta al balcó de la Generalitat que reivindicava la llibertat dels presos polítics.

Des d’un bon principi, l’avantatge de la causa catalana és la brutalitat institucional espanyola que està arribant a uns nivells tan desmesurats que converteix els conflictes en irresolubles. En aquesta batalla, el bàndol espanyolista té tan poca credibilitat que convé lliurar-la

En paral·lel tenim la investidura de Pedro Sánchez. Partint de la base que la mobilització de jutges, fiscals i membres de la Junta Electoral, en tant que corretges de transmissió de les forces reaccionàries de l’Estat, tenia com a objectiu impedir la constitució d’un govern de coalició d’esquerres, l’independentisme es troba un altre cop davant del gran dilema. Les opcions catalanes són dues. Què és millor? Contribuir al govern de coalició PSOE-Unidas-Podemos, que és el que obsessivament estan determinats a rebentar els mateixos que són enemics declarats de Catalunya? O bé, davant les noves circumstàncies, és preferible que rebenti tot d’una vegada perquè quedi clar que la batalla és entre un Estat dirigit per l’extrema dreta i un moviment de resistència democràtica?

Totes les opcions són legítimes, respectables i justificades i centraran l’imminent debat electoral en la campanya que tot just acaba de començar i que determinarà la nova estratègia de l’independentisme. Les eleccions al Parlament de Catalunya no seran més enllà del mes de març, segurament amb Carles Puigdemont tornant a liderar una candidatura amb tot el que això comporta. I de fet, les dues opcions tenen el mateix objectiu, com és trobar una sortida dialogada al conflicte. La primera consisteix a bloquejar sistemàticament el funcionament de l’Estat confiant que tard o d’hora l’Estat es vegi forçat per interès propi a pactar una solució. La segona és començar a dialogar encara que sigui en condicions adverses confiant que desescalant el conflicte, l’acord serà més fàcil. En tot cas, cal dir que el context d’hostilitat política en què es formarà el Govern de coalició PSOE-Unidas Podemos li dona un interès especial a la legislatura espanyola, perquè més aviat que tard esclatarà el conflicte entre els poders de l’Estat i aquest cop potser una nova tempesta perfecta faci trontollar el règim.
Informa:ELNACIONAL.CAT (5-1-2020)

144 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: