UNA SETMANA PER A LES ELECCIONS DEL BARÇA: ARRIBEN AMB MASSA RETARD

” Una setmana per a les eleccions del Barça”
( JOSÉ ANTICH )

Si no sorgeix cap nou obstacle, el Futbol Club Barcelona posarà diumenge vinent punt final a l’anòmala situació d’estar 162 dies sense president. Una llastimosa i irresponsable gestió del president de la gestora ha desembocat en la paràlisi institucional més important del club, just en el moment més delicat de l’entitat, amb les consegüents pèrdues econòmiques per al club. Costa d’entendre que Josep Maria Bartomeu dimitís el passat 27 d’octubre i les eleccions no se celebrin fins al 7 de març, però així és, i la junta directiva que surti escollida no disposarà de temps, ja que haurà d’aplicar un pla de xoc com mai no s’ha vist en els últims anys amb l’objectiu de posar a recer l’entitat.

Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa es disputen ser el 42 president de l’entitat per als pròxims sis anys, ja que van ser els únics que van presentar el nombre de firmes suficients de socis per passar el tall. Laporta, que des del primer moment ha optat per un to de campanya molt presidencialista, és el favorit, ja que al seu indiscutible lideratge, coneixement i empatia hi suma haver sabut identificar perfectament quines són les necessitats peremptòries del club, cosa que ha situat el seu projecte econòmic de la mà de Jaume Giró com el més sòlid de les tres candidatures. Els debats que hi ha hagut sobre aquesta matèria aquestes dues últimes setmanes entre Giró, Font i Freixa han estat, en aquest aspecte, bastant definitius.

Qui aparentment era el seu principal rival, Víctor Font, ha anat perdent força a mesura que queien els fulls del calendari. La precampanya se li ha fet massa llarga i el seu projecte ha tingut massa llacunes, baixes i improvisacions. Ha estat l’únic candidat que ha intentat que la campanya sortís de la correcció, introduint acusacions infundades. Respecte a Toni Freixa, que apareixia inicialment com un outsider, la precampanya l’ha ajudat, no ha comès grans errors i ha identificat perfectament quins eren els seus potencials votants, que fonamentalment es mouen des del que es coneix com el nuñisme fins al rosellisme.

Quan falten set dies, si alguna cosa cal lamentar és que la gestora no hagi ubicat més col·legis electorals al territori perquè els socis que no han emès el vot per correu poguessin dipositar la papereta a la seva pròpia comarca, ja que amb les restriccions per la Covid no poden, en principi, sortir d’aquest perímetre. La qual cosa vol dir que els socis de 37 comarques no podran votar presencialment diumenge si el Procicat no concedeix alguna mena de facilitat. Tot un dèficit democràtic que la gestora ha tingut temps, empleats i recursos econòmics més que suficients per corregir. Una llàstima.
Informa:ELNACIONAL.CAT (28-2-2021)

114 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: