UNA START-UP CATALANA CREA UNA URNA DIGITAL QUE PERMETRIA UN 1-0 SENSE CENSURA

( JOAN ANTONI GUERRERO )

Vocdoni, una start-up catalana —integrada des de fa un any en l’organització no governamental suïssa Aragon—, ha desenvolupat una urna digital pública basada en tecnologia blockchain que permetria, antre altres coses, organitzar processos participatius com el referèndum de l’1-O del 2017. La particularitat és que ara l‘urna seria digital i resistent a la censura. Per tant, requisar-la seria impossible i no caldria que els electors haguessin de formar cadenes humanes per aturar les forces de seguretat, exposant-se a ser atonyinats amb porres com va passar el 2017.

El sènior Project Manager de Vocdoni, Roger Baig, explica a EL MÓN que la iniciativa “va néixer amb l’ambició de fer accessible a tothom una eina per poder votar amb garanties” i resistent a la censura, és a dir impedir que es pugui impedir votar. L’1-O és un cas paradigmàtic, però el projecte va molt més enllà: l’eina és aplicable a qualsevol procés electoral o consulta. De fet, els promotors de l’start-up es postul·len perquè el Govern faci servir la seva eina en la consulta que s’ha anunciat per decidir sobre els Jocs Olímpics d’Hivern. Fonts de Presidència han explicat a EL MÓN que encara no s’ha pres una decisió sobre el format de la consulta, si serà digital o bé presencial i amb urnes físiques.

“[A Vocdoni] Hi ha molta inspiració en el que es va viure l’1-O —comenta Baig en conversa amb EL MÓN—, perquè sobta molt que el 2017 no hi hagués eines per evitar que s’acabés fent allò de les IPs, que semblaven caigudes del cel i enviades al mòbil, una cosa pedestre i molt estranya”. Baig es refereix al sistema alternatiu que es va organitzar a les meses electorals del referèndum per afrontar el bloqueig de les comunicacions per part de la Guàrdia Civil, habilitat per fer possible que la votació continués. Els membres de la Mesa havien de trucar a un telèfon fixe des d’on algú facilitava una direcció IP per poder enviar després les dades d’identificació dels votants a través d’un mòbil. Els entesos en tecnologia es posen ara les mans al cap per aquell mètode basat en tecnologia dels anys 90 quan fa cinc anys ja existien solucions més modernes i eficaces. El resultat de l’1-O hagués estat inqüestionable si s’hagués basat en tecnologia blockchain.

“Tens moltes formes d’impedir una votació, però l’1-O tot era una mica rupestre, aquell dia la força va ser la gent”, defensa Roger Baig. El fet cert, segons ell, és que cap de les dues contraparts, ni l’Estat ni la Generalitat, van utilitzar tecnologia avançada. “Uns [la Generalitat] utilitzaven internet dels anys 90 i uns altres [l’Estat] eines de segles pretèrits”, és a dir, els uns un sistema desfasat d’IPs i els altres un mètode de repressió basat en l’ús de la força de les porres.

El projecte de Vocdoni va començar com una iniciativa de programari lliure. Feia temps que els seus ideòlegs estaven treballant en qüestions de tecnologia Blockchain i els va sobtar el que van veure l’1-O perquè eren conscients de les eines que ja estaven disponibles el 2017 i que haguessin pogut garantir el desenvolupament del referèndum, sistemes digitals que haguessin fet impossible d’aturar el procés. “Això va motivar als companys cofundadors de Vocdoni a comprovar per què no es va poder solucionar d’una forma més elegant”, explica Baig.
Eines per a l’autoorganització

El Project Manager de Vocdoni assegura, però, que el projecte no neix de l’1-O, si no d’una preocupació més genèrica sobre la governança i les eines d’autoorganització, però afirma que el referèndum del 2017 és un cas “paradigmàtic” del que representa la iniciativa. “La idea original no era només abordar la votació electrònica, sinó la governança en general: veure si hi havia eines per a l’autoorganització resistents a la censura”.

Els objectius de Vocdoni —una eina que ha fet servir Òmnium en algunes consultes als seus associats— poden implicar una revolució pel que fa a participació democràtica i a qüestions com ara la transparència i el rendiment de comptes, subratlla Roger Baig. De fet, creu que els Jocs Olímpics d’Hivern i la consulta que s’ha de fer serien una oportunitat per explorar aquestes noves eines per l’expansió que suposen en participació democràtica. “Aquí hi ha una oportunitat: si amb sistemes digitals baixes el preu del cost d’organitzar votacions hi pot haver una reducció dràstica”.
Més contacte amb les urnes

En opinió de Baig, això “pot facilitar molt més un contacte a través de les urnes, fent-lo més permanent”, i acostar-se als conceptes de “democràcia líquida o més participativa”. Si a més de reduir costos s’augmenten les garanties amb la “verificabilitat universal del recompte” i l’autentificació individual dels votants, la transformació pot ser enorme, afegeix el responsable de Vocdoni. “Una altra cosa és que a l’establishment li interessi, però almenys tecnològicament i socialment —amb tot el que hem viscut— hi ha una inquietud de participar de la cosa pública, i que la tecnologia pot facilitar”.

Baig defensa que la consulta dels Jocs Olímpics hauria de servir per “avançar en la digitalització en general i en particular en l’e-votació”. L’enginyer considera que “és estrany que amb la Covid no hagi passat”, si bé reconeix que “hi ha fronteres importants” com ara l’accessibilitat de les tecnologies, la disponibilitat de recursos per accedir-hi. “És normal que hi hagi una fase de transició, pedagògica per aprendre dels errors —sosté Baig—, a Catalunya ja es va fer amb les cambres agràries i fer-ho amb els Jocs Olímpics ens ajudaria a alfabetitzar; i a més ho podem fer amb tecnologia desenvolupada a casa, que és puntera i reconeguda, i amb programari lliure, que queda per tothom”.
Informa:ELMON.CAT (26-2-2022)

62 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: