UNA TAULA DE DIÀLEG SENSE JUNTS I UN CONSELL PER LA REPÚBLICA SENSE ERC I LA CUP

“Qüestió de representativitat”.
Si una taula de diàleg sense Junts és incompleta, pot ser representatiu un Consell per la República sense ERC i la CUP? |

( JOAN SERRA )

L’independentisme va bastir la tardor del 2017, no per voluntat pròpia, dos fronts de combat a la repressió de l’Estat: la presó i l’exili. El relat es va improvisar, perquè ni la sortida de Catalunya formava part d’un pla de resposta a l’ofensiva judicial i l’aplicació de l’article 155 -com s’ha documentat des del periodisme- ni els discursos dels presos polítics partien d’una mateixa estratègia, realitat evidenciada en l’aposta per la vaga de fam o la defensa al judici del Tribunal de Suprem. Exili i presó han fet possible, però, un missatge de resistencialisme quan els avenços polítics del sobiranisme no tenien concreció. I des de l’estranger s’hi han afegit victòries judicials a Europa, que en els darrers quatre anys han lesionat la credibilitat dels tribunals espanyols, amb Carles Puigdemont com a punta de llança. L’últim triomf, el de Valtònyc, que ha fet possible que la justícia belga elimini el delicte d’injúries a la Corona.

A l’exili s’ha perfilat, doncs, una estratègia de defensa judicial que també ha esdevingut una aposta política. En paral·lel, s’ha donat forma a nous instruments de representació que actuen al marge de l’oficialitat de les institucionals catalanes, com el Consell per la República. Des de Waterloo sempre s’ha dit que la feina del Consell tenia sentit perquè podia anar més enllà d’on podia arribar la Generalitat, sotmesa a l’escrutini de l’Estat. Però l’ens presidit per Puigdemont -que a la vegada també exercia de president i candidat electoral de Junts- no ha disposat mai de la representativitat que perseguia, perquè ERC i la CUP no s’hi han involucrat plenament. Aquests dèficits s’intenten resoldre ara amb les eleccions a l’Assemblea de Representants, període electoral que arrenca aquest divendres i finalitzarà diumenge.

A la votació s’hi han presentat fins a 525 candidatures, xifra que indica la vitalitat del missatge de confrontació que abandera Puigdemont i Junts, compatible encara amb la gestió autonòmica al Govern de la Generalitat. Entre els aspirants a integrar l’Assemblea de Representants hi figuren una bossa rellevant d’independents, així com una nodrida representació de militants, activistes i càrrecs de Junts, amb l’expresident al capdavant, que competirà en la recerca de suports amb Laura Borràs. La presidenta del Parlament farà compatible el govern de la cambra catalana amb una assemblea que persegueix una institucionalitat alternativa. Els principals dirigents d’ERC i la CUP no hi han presentat candidatures, al contrari que Demòcrates, amb sintonia amb Waterloo, com Poble Lliure.

Quan s’hagi completat l’elecció de l’Assemblea de Representants, però, l’independentisme no haurà resolt l’equació de la representativitat. Perquè el Consell per la República i la seva estructura pot fer de llebre de l’estratègia sobiranista de futur -un full de ruta que es debat en reunions setmanals i discretes des del mes de juny, com va avançar NacióDigital-, però difícilment podrà parlar per l’anomenada majoria del 52%. Si una taula de diàleg sense Junts és incompleta, pot ser representatiu un Consell per la República sense ERC i la CUP? Per mirar endavant, l’independentisme ha de poder formular-se preguntes senzilles sense haver de recórrer als eufemismes o als retrets. Per què el rol del Consell per la República va ser un escull en les negociacions per formar el Govern? Entre altres motius, perquè l’independentisme no ha resolt el tabú del relleu dels lideratges del 2017.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (29-X-2021)

63 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: