UNA XARXA D’OBSERVADORS DELS DRETS HUMANS VIGILARÀ EL TSUNAMI DEL CLÀSSIC

L’1-O va marcar un abans i un després en les mobilitzacions ciutadanes. Arran de l’actuació policial d’aquell dia van activar-se tot un seguit de col·lectius, per assistir sobre el terreny els manifestants, no només a nivell mèdic, com en el cas dels Sanitaris per la República, sinó també per protegir-los en cas de vulneracions de drets humans. Aquesta última és la tasca que desenvolupa la plataforma Som Defensores, que impulsen Irídia i Novact, en col·laboració amb altres entitats com la Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans o IACTA. Aquest dimecres tornaran al carrer, pel Tsunami del clàssic.

Quan hi ha convocatòries assenyalades en vermell per l’elevat risc de tensió que comporten -com va ser la protesta contra el consell de ministres que va celebrar-se a Barcelona el 21-D de l’any passat o amb els carrers encesos els dies postsentència-, Som Defensores organitza el seu propi dispositiu, per supervisar i ressenyar agressions policials, detencions i retencions abusives, coaccions i intimidacions i, en general, conductes abusives dels agents de seguretat. La monitorització es fa coordinant l’equip central -ubicat fora de la zona de la concentració- amb els esquadrons sobre el terreny. Funcionen en grups de tres persones, que es comuniquen entre ells i amb la central a través d’un grup de Telegram, el Bunquer.

Tots ells van identificats amb una armilla groga i una acreditació, i l’organització comunica sempre prèviament la seva presència a l’equip de mediació dels Mossos d’Esquadra. Abans de trepitjar el carrer, cadascun d’ells ha rebut una formació prèvia que recull i sintetitza el ‘Protocol d’observació de vulneracions de drets en context de protesta’. El manual fixa les pautes d’actuació que han d’obeir els observadors i incorpora recomanacions i informació perquè tinguin clar fins on pot arribar la policia.

La policia no pot obligar a esborrar una gravació
Entre els consells bàsics, se’ls recorda que “ser observador implica un grau major de responsabilitat que ser manifestant” i se’ls adverteix que han de regir-se per la imparcialitat i la no participació. És a dir, que no poden “intervenir, ni intermediar, ni interactuar” en el moment d’una vulneració. També se’ls avisa que tot i anar identificats, no estan exempts de poder ser retinguts o detinguts per la policia, i se’ls detallen els seus drets en aquests casos. A partir d’aquesta premissa bàsica, se succeeixen les directrius pertinents. La principal: mai interposar-se enmig d’una actuació policial, però sí gravar i fotografiar tot allò que presenciïn. En aquest sentit, el document afegeix que les forces policials no poden en cap cas prohibir que se’ls enregistri o obligar a esborrar un material gravat.

En paral·lel a aquesta tasca de documentació, n’hi ha una altra d’essencial, que és recopilar totes les dades possibles referents a les matrícules i els números dels vehicles policials, la ubicació de les possibles càmeres de seguretat de l’entorn -de comerços o d’entitats bancàries-, així com detectar si altres persones presents han enregistrat material que pugui servir per una posterior denúncia o assistència jurídica. Amb tot se’ls recomana fugir i evitar de la rumorologia i prioritzar la qualitat del material recollit a la quantitat.

Documentar tots els abusos
El protocol estableix també unes indicacions sobre com assistir les persones que hagin patit vulneració de drets. Així, per exemple, s’estableix que cal fer-los companyia fins que arribin els equips d’atenció mèdica, o acompanyar-los a un punt de sanitaris. Si estan ferits, se’ls recomanarà fer-se fotografies perquè en quedi constància, així com anar a un centre d’atenció per obtenir un informe mèdic.

També es proposen frases i expressions per calmar els ànims, com per exemple “no estàs sol” o “és normal que et sentis així”, i se’n descarta l’ús d’altres com “calma’t o ja passarà”. Un altre dels consells passa per protegir els afectats dels mitjans de comunicació. Un cop amb ells, se’ls haurà de demanar les dades, per poder-ne fer un seguiment posterior, per acompanyar-los jurídicament i psico-socialment. I per procedir a compilar tot el material obtingut per fer una denúncia pública posterior.
Informa:ELNACIONA.CAT (18-12-2019)L

139 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: