UNES 40 ENTITATS CATALANES DENUNCIEN QUE LA REFORMA DEL CODI PENAL ÉS UN ” RETROCÉS ” DE LA DEMOCRÀCIA

Unes 40 entitats catalanes denuncien que la reforma del Codi Penal és un “retrocés” de la democràcia.
Pensionistes, ecologistes, la PAH i independentistes s’uneixen per reclamar que no es criminalitzi més la protesta.
(MAYTE PIULACHS )

Reivindicació plural. Representants d’unes 40 entitats de l’ampli teixit associatiu català s’han aplegat aquest dimecres, davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per denunciar que la proposta —impulsada pel PSOE i Podemos, amb el suport d’ERC— per reformar el Codi Penal, “és una nova agressió als drets fonamentals de la ciutadania i suposarà un retrocés en termes de democràcia”. Els convocants han llegit un manifest en què es feliciten per la derogació del delicte de sedició, però, denuncien que la modificació del delicte de desordres públics “suposa una vulneració de drets i intensificaria la tendència repressiva dels darrers anys”. Per això, han reclamat que es modifiqui i han convocat una concentració de protesta aquest dijous a les set de la tarda davant de la Delegació del govern espanyol a Barcelona.

Paula Cardona ha llegit el manifest, subscrit per la quarantena d’entitats civils, com ara Alertà Solidària, Òmnium Cultural, Ca la Dona, Ecologistes en Acció, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), CONFAVC, Sindicat de Llogateres de Catalunya, Marea Pensionista o la Intersindical. Els concentrats han cridat: “Dret a la Protesta!” i “El poble unit mai serà vençut!”, i han expressat les seves reivindicacions per millorar la vida dels ciutadans.

El perill de la terminologia genèrica
En el manifest, es detalla que la incorporació d’un tipus agreujat de desordres públics inclou nova terminologia, que vol castigar formes antigues de protesta i reivindicació. Hi afegeixen que si prospera la reforma, els desordres es poden cometre amb “intimidació”, terme —precisen— que “inclou un alt grau de subjectivitat i previsiblement una major incriminació”. Aquest nou delicte també amplia la pena mínima a 3 anys de presó, fet que implicarà l’entrada a la presó dels condemnats, fet que fins ara es podia eludir si el càstig no superava els 2 anys.

L’ocupació de locals, ara delictiu
Les entitats també han denunciat que s’introdueix com a delicte la invasió o ocupació de locals o espais públics o privats, “sense violència ni intimidació”, que es pot castigar amb penes de fins a 6 anys de presó o 12 mesos de multa. Per a les entitats, aquest supòsit implica “criminalitzar de forma clara el dret a la protesta”. I és que des de la reforma del Codi Penal de 2015 i l’aprovació de la llei mordassa, s’han anat incloent com a delictives les distintes actuacions reivindicatives específiques a cada entitat, com ara de l’ocupació d’entitats bancàries.

Per tot això, els col·lectius, que representen amplis sectors socials del país, han reclamat que el Codi Penal espanyol “s’adeqüi als estàndards internacionals sobre drets humans” i han rebutjat “qualsevol Codi Penal que criminalitzi les actuacions socials que defensen i conquereixen drets humans per a totes”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (30-XI_2022)

57 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: