UNICORNS DE LA FRANJA: EL BILINGÜISME IMPOSSIBLE

“Unicorns de la Franja”.
( QUIM GIBERT )

El socialista Miguel Luis Lapeña CregenzĂĄn va ser alcalde de Fraga en l’anterior legislatura (2015-2019). En l’inici d’aquest perĂ­ode li vaig insinuar, en una conversa de carrer, la possibilitat de convertir Fraga en una ciutat pilot del bilingĂŒisme. Em va respondre que estava obert a parlar-ne. Tant Ă©s aixĂ­, que em va facilitar el nĂșmero de mĂČbil personal a fi i efecte d’agilitzar la proposta. Li vaig suggerir la conveniĂšncia que el projecte tinguĂ©s el suport del govern d’AragĂł, per mitjĂ  de PolĂ­tica LingĂŒĂ­stica. Lapeña no ho va veure malament. Tal dit, tal fet, vaig contactar amb JosĂ© Ignacio LĂłpez SusĂ­n, director del servei i polĂ­tic de la Chunta Aragonesista, que em va rebre a Saragossa just abans de les festes de Nadal de 2015. Em vaig presentar com a membre del Casal Jaume I de Fraga. Hi vaig anar recomanat per un sociolingĂŒista universitari de Pena-roja de Tastavins (Matarranya) i un jurista d’Albelda (La Llitera). LĂłpez SusĂ­n em va dir que no sense vacil·lar. Al·legava que el govern coaliciĂł entre PSOE i CHA (2015-2019) d’aleshores penjava d’un fil.

I Ă©s que PolĂ­tica LingĂŒista Ă©s una direcciĂł general del departament d’EducaciĂł, Cultura i Esport, sota comandament socialista. No volia cĂłrrer cap risc. El de la Chunta va veure com inoportuna la idea fer de Fraga un referent del bilingĂŒisme. I com encara mĂ©s inoportĂș asseure’s pĂșblicament amb l’alcalde fragatĂ­ sense el vist-i-plau dels socialistes saragossans. Llavors li vaig suggerir que l’asseguda amb Lapeña podia fer-se a tĂ­tol personal (no institucional), SusĂ­n tambĂ© ho va descartar taxativament. La sensaciĂł que se’m treia de sobre era evident. TambĂ© el vaig convidar a acudir a les imminents jornades d’aquell any del casal, com a representant institucional o com un assistent mĂ©s, perĂČ tampoc li anava bĂ© de desplaçar-se a Fraga. Va ser trist, de mal gust, constatar com un dirigent d’esquerres, sensible amb les llengĂŒes autĂČctones, s’estimava mĂ©s anar pesant figues.

Tot fent un salt a l’atlĂ ntic, no deixa de sorprendre que un dels primers gestos de Joe Biden, a ran dels episodis d’hostilitat afroamericana de l’etapa Trump, hagi estat convidar a la seva investidura a Amanda Gorman (Los Angeles, 1998), una jove poetessa i activista. Gorman va participar en la cerimĂČnia amb la lectura d’El turĂł que enfilem (Univers, 2021), en el qual va llegir versos reivindicant la igualtat d’oportunitats per a una noia negra. Quatre anys abans, a Amanda Gorman li fou concedit el National Poet Laureate. Quan va rebre el reconeixement va constatar, amb humor, que «gairebĂ© ningĂș sap que existeix: sovint em sento com un unicorn.» Per desig del nou president ianqui, tant el premi com Gorman han deixat de ser invisibles.

Ara per ara, la Franja de Ponent Ă©s plena de veĂŻns catalanoparlants que tambĂ© se senten com aquests Ă©ssers amb cos de cavall i una banya recta al mig del front. Entre les autoritats actuals de govern aragoneses i les nord-americanes hi ha massa distĂ ncia. AtĂšs que la nostra identitat lingĂŒĂ­stica, oficialment, Ă©s tant inexistent com els unicorns, caldrĂ  tenir en compte que el mite subratlla que Ă©s impossible capturar o ensinistrar unicorns (o alicorns). Sempre Ă©s molt mĂ©s intel·ligent i respectable dignificar els grups humans, sigui per raons lingĂŒĂ­stics o d’origen Ăštnic. Els de Washington D.C. potser ho han entĂšs. Si Gorman va llençada a enfilar-se per turons, d’altres «tramuntarem la carena» (fragment versionat), segons va dir el poeta.

Ali… quĂš? era el tĂ­tol d’un espectacle infantil dels anys 90. Tractava d’aquests animals fantĂ stics, relacionats amb el coratge i la saviesa. Quan els actors cridaven «Ali… quĂš?», el pĂșblic, tan taxatiu com JosĂ© Ignacio LĂłpez SusĂ­n, contestava: «Alicorn!»

*Quim Gibert, psicĂČleg i coautor de Llengua i emociĂł(11-5-2021)

142 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: