UNIVERSITATS LLIURARÀ PER DEFECTE LA PROVA DE SELECTIVITAT EN CATALÀ, TOT I EL TSJC

Quan els gairebé 40.000 alumnes entrin demà dimarts a l’aula per examinar-se de la selectivitat gairebé no trobaran grans canvis respecte a l’any anterior: se’ls repartirà les proves en català i els que ho vulguin podran demanar-les en castellà o aranès. La conselleria de Recerca i Universitats no se sent interpel·lada per les mesures cautelaríssimes dictades aquesta tarda –menys de 24 hores abans de l’inici de les PAU– pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que accepta la petició feta per l’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña (EBA) de deixar de prioritzar el català en els exàmens.

En concret, la resolució judicial tomba el paràgraf tercer de l’apartat 1.1.2 de la instrucció de les PAU de repartir primer els enunciats de l’examen en català, i de manera residual (“[…] només si algun alumne ho demana […]”) en castellà.

Tot i que encara no entra en el fons de la qüestió –ho farà en la sentència definitiva–, el Tribunal considera que d’entrada aquest punt de la normativa d’organització de les PAU és contrari a la Constitució, perquè deixa en mans de l’administració la tria de la llengua de l’examen. De fet, els magistrats recuperen la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 28 de juny del 2010 que, entre d’altres, va eliminar el caràcter “preferent” del català.

L’única concessió del departament per encaixar la resolució judicial serà la de “reforçar la comunicació” per informar els estudiants que tenen a la seva disposició el ventall d’exàmens en les tres llengües cooficials. Però d’entrada i per defecte, es lliurarà la prova en català, en compliment de la norma que estableix que és “la llengua vehicular i pròpia” de Catalunya. “Les PAU no es toquen. El català no es toca”, ha subratllat la nova consellera, Gemma Geis. Per contra, el TSJC diu que aquest reconeixement del català no pot “justificar la imposició estatutària del seu ús preferent, en detriment del castellà”, també oficial a Catalunya.

La resolució del TSJC no és definitiva i abans de dictar la sentència definitiva els magistrats volen escoltar els arguments de la Generalitat i de la Fiscalia, que tenen tres dies per presentar les al·legacions. Llavors el Tribunal “dictarà una interlocutòria que resoldrà sobre l’aixecament, manteniment o modificació de la mesura adoptada”, diu el text dels sis magistrats. Però la decisió afecta tant les proves de la convocatòria del juny com les del setembre, previstes per als dies 7, 8 i 9 de setembre, si abans no s’ha resolt aixecar les mesures cautelars.
Retret per oblidar l’aranès

En el seu escrit, els magistrats retreuen que la Generalitat “oblida fins i tot l’aranès” en les PAU i mantenir el dret d’elecció, que “correspon a l’alumne”, diu el text dels sis magistrats per justificar la seva decisió.

La conselleria ja ha avançat que l’ordre judicial no li ha fet plantejar-se el dispositiu previst i que no ha posat les fotocopiadores en marxa per una qüestió –ha matisat Geis– de “responsabilitat” i no posar en risc la cadena de “custòdia i garanties” dels exàmens.

Geis ha retret als jutges que hagin esperat fins a l’últim moment per resoldre la demanda de la plataforma unionista, tot i que la Generalitat va fer pública la instrucció de les PAU el 13 d’abril, detallant el dispositiu que desplegaria per a les proves. En la compareixença la consellera ha explicat que “divendres passat a les 14.55 hores” el seu departament –que encara s’està formant– es va assabentar per la premsa de la demanda de les mesures cautelars i que no ha sigut fins avui a primera hora de la tarda que el TSJC les ha dictat, quan ja tot està preparat, sense possibilitat de “debatre i impugnar” amb calma.
Atac a la immersió

L’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Cataluña que ha impulsat la denúncia de l’organització de les PAU al TSJC considera que la decisió judicial és un nou pas per acabar amb la immersió lingüística i la “vulneració dels drets lingüístics” que entenen que implica, apuntava la presidenta de l’Asamblea por una Escuela Bilingüe de Catalunya, Ana Losada. L’entitat afirma que fins ara en la selectivitat “no hi havia condicions d’igualtat”, perquè si bé hi havia l’opció de fer la prova en castellà, com que no s’informava d’aquest extrem, els alumnes que ho volien ho havien de demanar individualment i, segons l’activista, “començaven l’examen quan els seus companys ja l’estaven fent i se’ls assenyalava amb una incidència a la casella”. A l’espera de la sentència final, l’entitat afirma que la resolució feta pública ara pel TSJC els dona “expectatives bones” que se’ls acabi donant la raó definitivament.

Per contra, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) ha emès un comunicat en què ha instat els 225 membres dels tribunals d’examinació de les PAU a “plantar-se i exercir l’objecció de consciència” davant unes mesures del TSJC que “soscaven les bases del sistema sociolingüístic i educatiu de Catalunya”. Així mateix, demanen que el Govern “no cooperi per donar compliment a aquesta resolució”. Segons la FNEC, “aquesta intrusió de la justícia és una vergonya i un atac al sistema educatiu i d’immersió lingüística”, ja que “tots els alumnes de Catalunya que es presenten a les PAU tenen un coneixement del català prou elevat per fer els exàmens” tal com sempre s’havia fet.

Per la seva banda, CCOO assegura que no hi havia “queixes ni una demanda majoritària” per fer els exàmens en una altra llengua que no fos el català i considera que no té sentit que un tribunal de justícia tingui la capacitat de “determinar temes pedagògics”, segons la secretària del sindicat en la sectorial d’Educació, Teresa Esperabé.
Informa:ARA.CAT (8-6-2021)

102 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: