UNS ADVOCATS DE VIC DUEN A ESTRASBURG L’ “A POR ELLOS”

( QUICO SALLÉS )
“¡A por ellos!” forma part de la història tràgica del referèndum del Primer d’Octubre. Una frase pronunciada per membres de forces i cossos de seguretat de l’Estat quan es dirigien cap a Catalunya per intentar aturar l’1-O. Ara, la divisa ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, després d’un periple inútil per la justícia espanyola. Un grup d’advocats de Vic han presentat una demanda per entendre vulnerats drets en arxivar precipitadament les diligències sense prou argumentació jurídica i sense practicar cap mena de prova. En el recurs, al que ha tingut accès El Món, els lletrats consideren que s’ha violat el dret a tenir un judici just i a l’obligació d’investigar un delicte d’odi. La demanda considera que l’actuació de la justícia espanyola ha vulnerat els articles 6, 3 i 14 del Conveni Europeu de Drets Humans. “Denunciem que ni han volgut investigar!”, explica Jordi Flores, un dels advocats en conversa amb El Món.

El cas va començar quan Comissió de Drets Fonamentals del Col·legi d’Advocats de Vic va presentar el 27 de setembre de 2017 una querella contra els crits d’A por ellos. També denunciaven que s’utilitzés aquesta expressió en diversos missatges a les xarxes socials a través del Foro de Guardia Civiles. Els advocats entenien que es complien tots els requisits d’un delicte d’odi perquè fou una expressió “realitzada en un context social i per i davant de membres de la policia, cossos degudament armats, i amb conseqüent capacitat real i físicament de donar compliment a la finalitat que perseguien les expressions denunciades”. Concretament interpretaven que els destinataris de les expressions denunciades era un “grup de persones i a més plenament identificat, tant per la seva ideologia com per la seva ubicació territorial”. Unes expressions “aplaudides i amb el suport dels propis cossos de seguretat de l’estat i pels propos responsables polítics del govern”.


És com l’esport, no n’hi ha prou

El cas va ser arxivat pel Jutjat d’Instrucció número 5 de Vic, decisió que es va recórrer per la mateixa comissió. Posteriorment, la secció 21 de l’Audiència de Barcelona va desestimar el recurs en no veure cap mena de delicte i va titllat l’A por ellos com “una expressió d’origen esportiu”. Precisament, la decisió de l’Audiència va enervar els advocats recorrents. La Interlocutòria assegurava que “l’afirmació de si una expressió, en principi neutra i amb origen als enfrontaments esportius (on amb trista freqüència es reprodueixen fets violents) és o no potencialment susceptible de bellugar l’odi o de fomentar sentiments d’hostilitat contra persones o grups de persones entenem que no es pot circunscriure a si, en si mateixa, aquesta expressió és o no violenta, -com feia el Jutjat de Vic- aquesta anàl·lisi no es pot dissimular del context que tal expressió s’utilitza”.

En aquest sentit, els magistrats de l’Audiència, destacaven que “pel fet de ser un mer càntic futbolístic (que n’hi ha d’altres del mateix tipus amb al·lusions directes o accions violentes o a la discriminació i a l’odi contra persones per raça, sexe o religió) o perquè no es concreta el col·lectiu al que es refereix (que pel context novament pot dilucidar-se) sinó perquè l’al·ludida expressió utilitzada com a lema aglutinador d’una tendència ideològica contrària a la que s’enfrenta (amb major o menor encert des d’un punt de vista moral, perquè evoca un obligada submissió i derrota de l’enemic) no sembla prou en si mateix per entendre com incitador a l’odi o a la violència contra aquell altra grup de persones identificat per raó de la seva ideologia”.

Ofensiva cap a Europa

Després del cop de porta de l’Aduiència, els advocats van continuar cap el Tribunal Constitucional. Els lletrats van signar un recurs d’empara al”legant que era “inacceptable jurídicament” perquè no donava cap raó de pes ni argumentació jurídica per descartar la instrucció d’un delicte d’odi perpertrat per aquells que proferien l’expressió “a por ellos”. El recurs retreia a la justícia ordinària que titllés l’expressió de cant esportiu atès el context amb què es va pronunciar. “No és el mateix dir que algú va agafar un ganivet mentre estava agafant una altra ersona amenaçant-la de mort, que dir que algú va agafar un ganivet per tallar una barra de pa”, descrivia el recurs. “El fet d’agafar el gavinet és el mateix. Això és evident. Però també ho és que jurídicament el fet no es considerarà igual en un o altre cas, sembla també més que evident”, concloïen.

En el mateix recurs també remarcaven el “context especialíssim que es va viure a Catalunya” i lamentaven que no s’hagués practicat cap mena de prova i que s’hagués vulnerat així el dret a la tutel·la judicial efectiva. A més, retreien que les interlocutòries d’arxivament no havien fet cap mena “d’anàl·lisi substantiu” i sí de”degradació de la importància de l’expressió” sense més valoració que la personal. El 21 de gener de 2019, el Constitucional va inadmetre el recurs argüint “manca d’interés constitucional”.

Davant la negativa del Tribunal, els advocats han arribat a Estrasburg per infracció de l’article 6 del Conveni de Drets Humans, que estableix el principi proactione i el dret a un judici just. Els advocats consideren que la Justícia espanyola no ha volgut investigar un presumpte delicte d’odi vulnerant d’aquesta manera el dret a la tutela judicial efectiva. “Ara el Tribunal Europeu ens ha demanat més documentació, tenim esperances, hi ha jurisprudència de casos similars a Bulgària o Croàcia, que Estrasbug ha tocat el crostó als Estats en no voler investigar casos similars d’odi”, recorda Flores. “Vam veure frustrades les nostres expectatives en la justícia espanyola, veurem que hi diu l’Europea”, recomana.
Informa:ELMON.CAT (27-8-2019)

337 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: