VAGUISTES DE FAM PEL CATALÀ: “L’ASSIMILACIÓ LINGÜÍSTICA ES COMBAT AMB LA INSUBMISSIÓ “

(ABEL DEGÀ )

Ja fa força hores que no mengen. No en són moltes, però suficients perquè la fatiga s’apoderi d’aquests dos activistes que han iniciat una vaga de fam. En Jaume Sastre i en Carles Furriols reben ElNacional.cat a la seu del Consell Local de Vic del Consell per la República. Jeuen en una menuda habitació del carrer Jaume I el Conqueridor. Les parets són de color beix; i al seu interior només hi ha dos llits, dues tauletes de nit i moltes cadires. Esperen moltes visites. Els llits, estrets i curts, seran imprescindibles durant uns dies que es faran llargs i molt llargs. Un d’ells ja té experiència en vagues de fam. L’any 2014 va deixar de menjar per protestar contra la política educativa del govern de José Ramón Bauzá a les Illes Balears. Ara, Sastre, acompanyat de Furriols, protesta contra l’acord de modificació de la Llei de Política Lingüística que obre la porta a incloure el castellà com a llengua vehicular a l’escola catalana.

“Jo vinc a acompanyar en Jaume, per prescripció mèdica no podré durar gaire durant aquesta vaga de fam perquè ara mateix estic en tractament, a causa del meu estat de salut”. En ‘Furri’ -tal i com se’l coneix a Vic- va conèixer en Jaume a través de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, i des de llavors han teixit una bona relació que els ha dut fins a aquesta petita habitació d’un carrer de la capital d’Osona. Argumenta què és el que, segons ell, els manté a tots dos tan units: “Sempre hem estat per la desobediència i la lluita no violenta”. “Jo, a banda de ser metge, he estat a algunes guerres, i he sentit l’olor de la pell cremada pel napalm a la guerra d’Angola; és per això que sempre he defensat que aquesta guerra nostra ha de ser no violenta”, assegura Furriols.

Aquests dies els dos activistes només prendran aigua, sal i sucre. Unes hores després de l’inici de la vaga de fam, tots dos es troben força bé. “Molta gent té una idea sobre la vaga de fam relacionada amb tenir dolors i molèsties, però no té res a veure amb això”, explica Sastre. “L’últim cop només vaig tenir mal de cap en algun moment; no vull estar pendent d’anar escoltant el meu cos, i és per això que les visites que ja hem anat rebent i aniran arribant ens van molt bé, perquè ens donen molta força”, afegeix.

Els dies es faran molt llargs a partir d’ara. El Parlament tenia previst votar la modificació de la Llei de Política Lingüística el pròxim 28 d’abril, però Junts per Catalunya va pressionar per ajornar-ho i buscar més suport social. La falta de consens constant en aquest aspecte fa que Sastre i Furriols no puguin saber fins quan es pot allargar aquesta protesta. Fins al final? Els presos polítics van iniciar l’any 2018 una vaga de fam per protestar contra el seu empresonament, però Jordi Sànchez ja va deixar clar que arribar fins al final absolut no era una opció perquè no pretenia fer “pornografia” ni convertir-se en el “Bobby Sands català”. Sastre assegura en la seva conversa amb ElNacional.cat que “una vaga de fam té un fort component psicològic”. “En el seu moment ja vaig dir que la meva vida estava en mans de Bauzá”. I ara? En mans de qui està? “Està en mans d’una sèrie d’actors, no només un; i si jo dic que no vull fer de Bobby Sands, aquests actors estaran tranquils”. “Nosaltres no tenim cap pressa”, afegeix Furriols.

Un Estat independent

Per a tots dos, és imprescindible que Catalunya esdevingui un Estat independent per tal que una lluita d’aquest tipus no s’hagi de tornar a repetir. “No podrem salvar la llengua fins que no puguem fer les nostres pròpies lleis”, manifesta Sastre, que insisteix que “als Estats ningú no els qüestiona que puguin utilitzar la seva llengua dins del seu territori, però a les colònies se’ns qüestiona sempre que puguem actuar com un Estat”.

De fet, tots dos activistes pronostiquen que una modificació de la Llei de Política Lingüística Catalana pot tenir conseqüències desastroses al País Valencià i a les Illes Balears, ja que pot crear jurisprudència. Com que la lluita contra la llengua catalana és, segons Sastre, una “operació d’Estat”, és només “qüestió de setmanes” que els atacs per part de la justícia espanyola a la llengua catalana arribin a terres valencianes i balears. “Sempre ens tenen moltes ganes com a poble que som, i ara més que mai; amb nosaltres estan fent un procés d’assimilació lingüística i quan tinguin el 25% voldran el 30%, després el 60% i en acabat el 100%”, afegeix Furriols. I assegura que “tal com deia la Rosa Parks, com més obeïm més ens maltracten”.


Com es combat l’assimilació i el 25%?

“Amb insubmissió lingüística”. Segurament, el motiu pel qual ara Jaume Sastre ha optat per fer una vaga de fam es deu al fet que ja està jubilat. “Si estigués en actiu, jo ja m’hauria implicat en una assemblea de docents i famílies; és important que tothom es faci la pregunta de com pot lluitar” contra la ingerència de la justícia espanyola a l’escola catalana. Segons ell, és tot un “problema global” -que afecta fins i tot a polítics a través d’inhabilitacions- que requereix “una resposta global”. A més, Furriols, convida “els mestres, pares, sindicats, societat civil i directors d’escola” a reflexionar sobre “la quantitat de gent” que ells representen i la força que tenen per tirar endavant la insubmissió lingüística.
Informa:ELNACIONAL.CAT (22-4-2022)

70 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: