Dimecres 1 de maig del 2019. Semifinals de Champions: Barça-Liverpool. Més de 98.000 espectadors al Camp Nou, rècord de la temporada. Televisions, ràdios, diaris… Tothom pendent del partit. Al minut 17 amb 14 segons és habitual des de fa anys que l’estadi cridi “independència” i “llibertat presos polítics”. Normalment els crits duren uns segons i, després, els aficionats tornen a centrar-se en la pilota.

Ahir, però, la cosa va anar diferent: al minut 17.14, un noi amb una samarreta groga on s’hi podia llegir “llibertat presos polítics” va saltar al camp esquivant la seguretat i va córrer durant uns instants per la gespa del Camp Nou. En aquesta entrevista a NacióDigital, aquest jove, Àlex Aymerich (Barcelona, 1993) explica els motius que el van dur a saltar a la gespa i avisa que no es pot normalitzar la situació que s’està vivint a Catalunya.

– Quan i com decideix saltar al Camp Nou en ple partit? 

– Ho vam decidir amb el meu germà i un parell d’amics més per denunciar l’anomalia que estem vivint, amb líders polítics i civils empresonats des de fa més d’un any i mig per permetre votar, debatre idees i organitzar manifestacions pacífiques. Ja vam intentar saltar quan van detenir els Jordis, l’octubre del 2017, però no vam arribar a entrar al terreny de joc, van trepitjar la gespa però res més, i ens vam quedar amb les ganes de fer-ho una mica millor.

– Decidiu saltar al minut 17.14, quan el Camp Nou crida “independència” i “llibertat presos polítics”.

– Sí, l’objectiu de fons és denunciar la situació dels presos i els exiliats, però el cas d’ahir està molt relacionat amb la impugnació de la candidatura europea del president Carles Puigdemont per part de la Junta Electoral Central. No he votat mai a la dreta europea ni simpatitzo especialment amb el PDECat i JxCat, però considero que Puigdemont és el president legítim d’aquest país perquè així ho va decidir la majoria del Parlament votat per la ciutadania. Se’l va destituir amb una interpretació com a mínim molt extensiva del 155, va poder presentar-se a unes eleccions i tenia el suports suficients per presentar-se a la investidura, però se li va impedir. I ara en aquest cas, davant de la por que tenen que pugui rebre la immunitat parlamentària i es pugui passejar per Espanya, han fet un moviment que no s’aguanta. Ja es veu en els vots particulars del president i el vicepresident, entre d’altres, de la JEC. La Constitució reconeix els drets polítics i civils, i s’han de reconèixer independentment de la situació processal.

– El Camp Nou és un bon altaveu?

– Sí, i més en unes semifinals de Champions. Tens la mirada d’Europa a sobre. És un toc d’atenció que de tant en tant s’ha d’anar fent. El Camp Nou és un bon altaveu per colar el missatge.

– S’està normalitzant la situació? 

– Sí, cal denunciar l’anomalia en què vivim i no normalitzar-ho. Sembla que ara, com que Vox no ha fet els resultats que li pronosticaven algunes enquestes, i el PSOE i ERC han tret bons resultats ens podem relaxar, però no és així. De tant en tant cal recordar la situació en què ens trobem.

– Qui ha darrere de la decisió de saltar? 

– Ho vam pensar jo i el meu germà.

– Creu que el missatge s’ha transmès? A les televisions normalment no enfoquen els espontanis que salten al camp…

– Penso que no, però com passa amb tants actes polítics que es fan. Penjar un llaç, una bandera… en molts casos no s’aconsegueix l’objectiu polític que es busca, però cada petit gest individual importa. La nostra és una causa justa i mereix lluitar-la, i si es pot fer algun acte, val la pena fer-la.

– Tenim més accions previstes? 

– Suposo que ara no podrem entrar al Camp Nou durant un temps. Però no, no tenim pensat tornar a saltar. Vam decidir fer-ho, ho vam fer i ja està.

– Li posaran una multa? 

– No n’estic segur, però crec que et pot caure una sanció administrativa d’uns 3.000 euros, però no t’ho sé dir exactament. Vull imaginar que el Barça té coses millors a fer que sancionar-nos. No sé si m’arribarà cap multa, i si m’arriba ja veurem què fem.
Informa:NACIODIGITAl.CAT (2-5-2019)